Els 600.000 milions de Dòlars dels EEUU
La Reserva Federal ha anunciat una injecció de 600.000 milions de dòlars, 429.000 milions d’euros, que té com a únic objectiu la creació d’ocupació. El procés a seguir serà el de la compra de bons del Tresor a raó de 75.000 milions mensuals, fins finals del 2011. A aquesta xifra, a més, s’afegiran entre 250.000 i 300.000 milions procedents d’un programa de reinversió d’actius immobiliaris.
A favor i en contra
Per aquells que estan a favor de la mesura, aquesta injecció de diners juntament amb el descens dels tipus d’interès ha de servir perquè els bancs prestin amb més facilitat a les empreses que vulguin invertir. També ha de facilitar la compra d’accions, ja que hi haurà un intercanvi de bons per diners en mans del públic i, d’aquesta manera, un teòric enlairament de la borsa. A més, els baixos tipus han de conduir a que les famílies demanin préstecs per a la compra d’habitatges o béns de consum. Tot un cercle de virtuosisme capitalista que segons la molt qüestionada teoria econòmica hauria d’acabar amb la reducció de l’elevada taxa d’atur als Estats Units.
En canvi, per als detractors, tanta liquiditat planteja greus perills: Un augment de la inflació obligaria a pujar els tipus d’interès a la Reserva Federal fent així descarrilar tot el projecte actual. La FED, Reserva Federal, però ja ha contestat que “Les expectatives de la inflació a llarg termini romandran estables “.
La opinió de Stiglitz
Joseph Stiglitz, Premi Nobel d’Economia el 2001, s’ha situat en una posició intermèdia i ha dit que no creu que la mesura tingui molt efecte perquè abans de prendre-la s’hauria d’haver sanejat el sector immobiliari i, especialment, el financer, origen de la crisi global.
eKonomicus 
2 Responses to “Els 600.000 milions de Dòlars dels EEUU”
La mesura està bé, crec que el primer a fer es solucionar la crisi financera , i aquest efecte de liquiditat pot ajudar i molt a restablir el crédit. Pel que fa al sector immobiliari crec que la crisi serà l’última en trobar solucions, però no penso que aquesta injecció de diners faciliti la demenda d’habitatges. Tampoc és bo que continuem amb baixos tipus d’interés, causants en bona part de la bombolla immobiliaria. Un altre factor a tenir en compte és que hauriem d’introduir l’habitatge dins de la cistella per calcular l’index d’inflació, si bé l’habitatge és el 60 ó 70 % de les rendes familiars.
[…] a la denominada QE2, la segona ronda de compra de bons per part de la Reserva Federal per valor de 600.000 milions de dòlars. Si no hagués presentat la renúncia, Warsh hauria d’haver acabat el seu mandat el […]