L’Índia i els Estats Units escurcen distàncies
[Autora Col·laboradora: Marta Gonzalez]
Dissabte, Barack Obama, president dels Estats Units (EEUU), va començar la seva gira per Àsia amb l’objectiu de millorar les relacions amb les ja innegables grans economies emergents.
No és casualitat que el seu punt d’inici fos la capital econòmica de l’Índia, Bombai, un país que, des de que el 1947 va assolir la independència dels britànics, ha tingut un creixement econòmic, tecnològic i poblacional sorprenent.
El mercat indi, amb una població de 1200 milions d’habitants, un creixement econòmic anual al voltant del 9% i una classe mitjana consumidora i entusiasta pels productes amb segell americà; és des de fa temps un objectiu prioritari dels Estats Units.
Així doncs, Barack Obama va anunciar el tancament de 20 acords comercials amb l’Índia (valorats amb uns 10.000 milions de dòlars) , que podria suposar la creació de més de 50.000 llocs de treball als EEUU segons previsions oficials- una situació molt favorable tenint en compte la situació d’augment de l’atur que es viu a Estats Units.
Entre els acords establerts, destaquen el de la companyia americana Boeing Co., la venda d’avions de transport militar per la Força Aèria de l’Índia (avions de càrrega) per un valor aproximadament de 4,1 bilions de dòlars i, segons la Casa Blanca, representarien la creació de 22.160 llocs de treball a la planta de producció que té Boeing a Califòrnia.
Un altra acord destacat, és el de General Electric Co., referent a la venda de motors per avions de combat lleuger (motors de reacció), una operació valorada per 822 milions de dòlars.
Barack Obama, per la seva banda, va garantir una reforma del sistema de control de les exportacions amb l’objectiu de no obstaculitzar el comerç d’alta tecnologia entre els dos països. És a dir, reduir les restriccions a les exportacions dels Estats units a l’Índia.
A canvi, el president dels Estats Units, va demanar a l’Índia una reducció a les barreres del comerç i la inversió estrangera en els sectors de l’agricultura, el comerç minorista, les infraestructures i les telecomunicacions.
Tot i aquest apropament comercial amb aspectes molt positius, la realitat és que només un 10% dels béns importats per l’Índia provenen dels Estats Units i menys d’un 2% de les exportacions dels EEUU tenen com a destí el país asiàtic, que es troba en la dotzena posició de soci comercial amb EEUU.
Les tensions amb el Pakistan, la decadent infraestructura, la corrupció i l’extensió d’una perillosa guerrilla maoista a diferents regions del país, poden dificultar mantenir aquesta aliança. Però Estats Units dóna molta importància al llegat democràtic i a l’impuls de la cultura emprenedora en un país on han evolucionat grans empreses fortament competitives a nivell mundial. Un dels casos més coneguts és la major empresa d’acer del món, Tata, la gran marca d’automòbils que ara fabrica també els prestigiosos Land Rover.
Sembla, doncs que el demà de l’Índia es presenta amb bones oportunitats econòmiques i socials. Vist aquesta nova situació, potser ens podem plantejar si existeix una tendència a les aliances entre regions, fa un temps Xina-Àfrica i ara Estats Units-Àsia.
eKonomicus 
One Response to “L’Índia i els Estats Units escurcen distàncies”
Jo també crec que hi ha certa tendència a la polarització de les forces comercials.