Una mirada independent a l'economia internacional

Barack Obama després de la derrota: èmfasi en l’APEC i en un creixement orientat a Àsia

Tot just desprès de confirmar-se la significativa derrota del Partit Demòcrata a les eleccions legislatives nord-americanes, Barack Obama va iniciar una gira de 10 dies pel sud-est asiàtic, que durarà fins al proper cap de setmana del 13-14 de novembre. Aquesta primera meitat de mes, per tant, tots els focus mediàtics de l’actualitat econòmica estaran centrats en Àsia i en els passos que hi realitzi el president nord-americà, que té com a finalitat convertir aquesta regió en el factor que consolidi la recuperació econòmica dels Estats Units. És allí on tindrà lloc la cimera del G-20 a Seul, i és allí també on els líders de l’APEC (Asia-Pacific Economic Cooperation, en català, organització per la Cooperació Econòmica d’Àsia i el Pacífic) es reuniran el proper cap de setmana.

Aquesta trobada anual dels països costaners amb l’Oceà Pacífic, l’APEC, que es realitza aquest cop al Japó, és molt rellevant pels Estats Units. L’estratègia econòmica exterior que l’administració Obama ha anat aplicant durant aquests primers 2 anys de mandat s’ha basat sobretot en passar de fer aliances comercials amb Europa a fer-les amb Àsia, degut al potencial de les economies emergents que s’hi troben i al seu vigorós creixement econòmic tot i la crisi financera global. En aquesta cimera, Obama es trobarà cara a cara amb potències econòmiques com la Xina (amb qui pugna pel tipus de canvi dòlar-iuan), Japó o Rússia, però també amb els dracs com Corea del Sud, Indonèsia, Tailàndia, Singapur o Malàisia.

Així doncs, aquesta important cimera de l’APEC, que tindrà lloc just desprès de la del G-20, es representa a la premsa econòmica com el canvi de paradigma en les relacions econòmiques internacionals dels Estats Units.

Què hi ha a l’agenda a la cimera de l’APEC?

El tema principal a tractar a l’APEC sempre ha estat el comerç. En aquest sentit, hi ha diversos projectes de creació d’un espai de lliure comerç entre els Estats membres, però el més important és el Trans-Pacific Partnership (Aliança Trans-Pacífica), projecte al que Estats Units està guanyant enormes quotes de lideratge. Sembla que aquest tema estarà molt present en les converses que mantingui Obama amb altres líders asiàtics, ja que la propera cimera de l’APEC serà precisament a Hawaii i compta amb impulsar aquesta TPP. El TPP pretén liberalitzar el comerç entre els seus membres d’aquí a 10 anys; els membres actuals són Singapur, Brunei, Nova Zelanda i Xile, mentre que Estats Units, Austràlia, Perú, Vietnam i Malàisia estan a les últimes fases de les negociacions, a les que sembla que si inclourien Japó, Canadà i les Filipines, tot consolidant un dels principals blocs econòmics del món.

D’altra banda, els que ja s’han reunit són els ministres de finances dels països de l’APEC, que ho van fer aquest passat 4 i 5 de novembre i en el que el secretari del Tresor nord-americà, Timothy Geithner, ha tingut un paper important. El manifest conjunt que n’ha sortit d’aquesta trobada clama per acordar accions dins l’APEC que impliqui, per una banda, que les economies comercialment deficitàries (és a dir, que importin més que exportin, com és el cas dels Estats Units) impulsin l’estalvi domèstic i consolidació fiscal i, per una altra banda, que les economies amb superàvit comercial passin a dependre menys de la demanda externa i realitzin reformes estructurals que faci de la demanda interna el catalitzador del creixement econòmic.

També hi van haver paraules pel conflicte amb els tipus de canvi: haurien d’estar més aviat determinats per les forces de mercat.

La importància creixent de l’APEC

L’Asia-Pacific Economic Cooperation no és una organització, sinó tan sols un fòrum de trobada de 21 països riberencs a l’Oceà Pacífic, en que l’objectiu és facilitar la cooperació i integració econòmica entre l’est asiàtic i les Amèriques. Entre tots els Estats presents, representen el 53% del PIB mundial, 44% del comerç global i el 40% de la població del món.

Aquí es posa de manifest la importància del que s’acostuma a anomenar soft power, o poder tou, basat en tàctiques de cooperació i atracció política per incrementar la quota de poder i influència. A la pràctica, defineix perfectament aquestes trobades: aparicions diplomàtiques “avorrides”, compromisos d’inversions comercials, projectes de cooperació internacional, etc. Aquí i en aquests temes és on Obama, precisament, està posant l’èmfasi.

 

Els 21 membres de l'APEC. Font: APEC.org

Informació relacionada:

[1] Acord conjunt dels ministres de finances del 21 membres de l’APEC- 6 de Novembre.

http://www.apec.org/apec/ministerial_statements/sectoral_ministerial/finance/2010_finance.html

[2] Questions & Answers: Temes econòmics a l’agenda asiàtica d’Obama desprès de les eleccions

http://in.reuters.com/article/idINTRE6A40Q220101105?pageNumber=1

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS