Els pressupostos grecs agraden a Brussel·les però no als sindicats
El proper 22 de desembre, el parlament de Grècia votarà per l’aprovació dels pressupostos públics de 2011. Aquesta és la data que tenen marcada en color roig sindicats i nombroses associacions civils gregues que no volen veure aprovat el que consideren “denigrant pels drets laborals” i “injust”, segons recull l’edició del Wall Street Journal. I per mirar de fer pressió i aconseguir tirar enrere la llei, per aquesta mateixa setmana s’han convocat nombroses vagues, protestes i manifestacions que amenacen en paralitzar el país de dalt a baix.
Els principals sindicats (el del sector privat, GSEE, i el del públic, ADEDY) promouen una vaga general de cara a avui dimecres. D’altra banda, al llarg de la setmana, diversos col·lectius com el del transport públic urbà i de ferrocarril, periodistes, treballadors de banca, controladors aeris, etcètera, també han organitzat accions de protesta.
Els pressupostos d’aquest any són especialment compromesos perquè impliquen una forta retallada de la despesa pública (uns 5.000 milions d’euros) i un augment de la recaptació via impostos, que tot plegat espera fer baixar el dèficit públic dels dobles dígits (al 2009 va ser del 15.4% del PIB). Alhora, el govern també té previst tirar endavant un decret que, per una banda, redueixi costos a la majoria d’empreses públiques mitjançant retallades en els salaris dels seus treballadors i, d’altra banda, permeti a les empreses amb problemes financers marxar del seu conveni sectorial i pactar salaris més baixos amb els treballadors.
Els pressupostos, ben controlats fora de Grècia
Qui ha fet els pressupostos? Papandreou o Brussel·les? Font gràfica: smh.com.au
Tot i que l’origen es troba molt més enrere en el temps, el que ha motivat aquests pressupostos tan restrictius és l’acord de rescat financer que va signar al maig passat el govern de Papandreou, en què la Unió Europea i els Fons Monetari Internacional deixaven a Grècia 110.000 milions d’euros. A canvi d’aquest acord, el que les institucions prestatàries van demanar a Papandreou és que fes tot el possible per assegurar-se que Grècia tornés a ser solvent, reduís l’excessiu nivell d’endeutament (públic i privat) amb els mercats i pogués tornar tots els diners. Com s’aconsegueix això? Doncs reduint el dèficit: menys despesa i més estalvi, tot i que és ben conegut que la recuperació econòmica del país es podria retardar encara més.
Sense aquestes condicions complertes, el govern grec no obtindrà l’últim tram que els queda per rebre del rescat financer. Per aquest motiu, Papandreou es mostra totalment convençut de tirar les reformes estructurals endavant per impopulars que siguin.
Tot i aquest terrabastall, el Partit Socialista de Georgios Papandreou sembla liderar les enquestes amb força distància del principal partit opositor, el conservador Nova Democràcia, de tal manera que encara conservaria la majoria absoluta amb la que actualment ja governa.
–
Informació addicional:
[1] Grècia llençada a una setmana d’accions de protesta. Vídio del canal Euronews.
http://www.euronews.net/2010/12/13/greece-braced-for-a-week-of-strike-action/
eKonomicus 
Deixa un comentari