Informe Clear Gold: l’aigua com a detonant de conflictes a l’Orient Mitjà
El recent informe sobre l’Orient Mitjà publicat pel prestigiós think-tank americà Centre d’Estudis Internacionals i Estratègics (CSIS) és totalment revelador pel que fa als canvis a mig termini que patirà la política d’aquesta regió. Tal com afirmen a l’inici del document, “el detonant real de malestar social i polític durant els propers 20 anys a l’Orient Mitjà no és la guerra, el terrorisme o les revolucions –és l’aigua. Les amenaces convencionals a la seguretat dominen actualment el debat públic i el pensament polític, però l’aigua és el factor que canviarà les regles del joc a la política de l’Orient Mitjà”.
Il·lustració de Jordi Ortiz Bertol.
Jon Alterman i Michael Dzuiban es centren en analitzar com l’aigua, indubtablement el recurs més escàs en aquesta regió rica en petroli, s’està convertint en una amenaça creixent pels líders àrabs. Tradicionalment, aquests han utilitzat el proveïment d’aigua a la població a través de grans infraestructures i subsidis com un factor a favor de mantenir-se el poder; però l’informe demostra com, de fet, aquesta situació els fa més insegurs al capdavant dels països. El fet que, per exemple, Iemen no tingui assegurat un subministrament estable d’aigua per la seva població, i molt menys per la producció agrícola, serà sense cap mena de dubte una font de conflicte determinant. La migració d’una població afectada, jove i descontenta, degut a la manca d’oportunitats i perspectives, és una de les conseqüències més serioses.
El problema, en part, és causat per les pròpies polítiques de gestió de l’aigua que promouen actualment els governs àrabs de la regió. En comptes d’impulsar reformes que afrontin regionalment l’escassetat i el mal ús que se’n fa de l’aigua, aquestes polítiques es basen en atorgar subsidis a les extenses explotacions agrícoles, moltes d’elles intensives en aigua i orientades a l’exportació (molts governs van impulsar una “revolució verda” als anys 80 i 90 per intentar diversificar la producció nacional i no dependre tant de l’exportació de petroli i la importació d’aliments). Aquests problemes, però, seran inevitables a llarg termini, fet que implica que els governs, ancorats en el curt termini degut a les amenaces presents (la inestabilitat és la que ocupa les principals portades), es mostrin incapaços d’afrontar-los.
La clau per revertir la situació és enviar senyals reals d’escassetat a la població per part dels governs, de tal manera que es pugui adaptar al percepció social a la realitat. “Si la gent espera que l’aigua sigui gratuïta, perquè així ho manifesta el govern, l’utilitzaran com si fos gratuïta”, assenyala Jon Altman en la presentació del document. Cal deslligar l’aigua de la política, fer que no sigui utilitzada com una font de capital polític per als dirigents i, per tant, que li puguin posar un preu igual al seu valor; aquesta serà l’única manera d’evitar una conflictivitat a major escala a mesura que els aqüífers es vagin esgotant i no s’inverteixi suficient en noves fonts, com podria ser la dessalinització o reutilització dels efluents urbans.
En definitiva, el que era una política cap a l’èxit dels governants àrabs (el proveïment segur i assequible d’un recurs tan escàs com és l’aigua per poder millorar el benestar i seguretat alimentaris de la seva població), pot ser la llavor que desencadeni uns conflictes molt més greus que els que hi ha actualment. L’aigua ha estat sempre una eina per guanyar lleialtats polítiques i només la governança política serà capaç d’evitar greus terrabastalls socials.
–
Informació addicional:
[1] Informe Clear Gold: l’aigua com a recurs estratègic a l’Orient Mitjà (CSIS)
http://csis.org/publication/clear-gold
[2] Recursos multimèdia amb resums i comentaris de l’informe (CSIS)
http://csis.org/node/28253/multimedia
[3] Environment Conflict and Cooperation. Web d’anàlisi dels conflictes internacionals amb detonant mediambiental. Secció orientada als conflictes en recursos hídrics.
http://www.ecc-platform.org/index.php?option=com_content&view=article&id=369&Itemid=212
eKonomicus 
Deixa un comentari