Connexió elèctrica entre dos potències emergents: tauler d’escacs Xina – Brasil
Estem en temps de teixir noves relacions econòmiques mundials. La situació de crisi actual i la pèrdua de l’hegemonia econòmica nord americana sembla que dóna llum verda a l’entrada d’aquest nou teixit. Salvant les distàncies, la conjuntura mundial és com un gran taulell d’escacs on, en cada partida, alguna de les noves potències econòmiques venç alguna peça o domini del seu rival.
Dimarts, la Xina, la innegable gran potència del continent asiàtic, va moure fitxa davant la creixent economia Llatinoamericana de Brasil. D’aquesta manera, la companyia estatal xinesa (State Grid), considerada de les majors empreses d’electricitat del món, va adquirir set distribuïdores elèctriques brasileres per 1000 milions de dòlars.
La distribució elèctrica, sector clau a les emergents Brasil i Xina. Font gràfica: China Daily.
A banda d’aquesta adquisició, l’empresa asiàtica va obtenir els drets d’explotació de les línies de distribució i substacions energètiques durant 30 anys, temps que podria ser prorrogat per 20 anys més si les autoritats brasileres ho consideressin necessari.
Tauler d’escacs: fitxa xinesa
State Grid International Development Limited va ser fundada el 2002 amb l’objectiu d’unificar en una sola companyia estatal, les xarxes elèctriques que prèviament havien estat administrades pels governs provincials. D’aquesta manera, State Grid, va passar a suportar el 88% de la transmissió elèctrica a la Xina.
La seva política d’expansió no acaba amb l’acord de Brasil, ja que l’any passat la companyia xinesa va aconseguir les llicències de transmissió d’energia a les Filipines, un acord valorat amb 3950 milions de dòlars i vigent durant 25 anys.
Gràcies a aquesta forta expansió, State Grid, s’ha convertit en la vuitena companyia del món en aquest sector.
Tauler d’escacs: fitxa brasilera
Les filials de les empreses distribuïdores elèctriques brasileres formaven part del consorci “Grupo Plena” integrat per les espanyoles Cobra, Elecnor i Isolux, entre altres.
La provisió d’energia es concentra principalment a la zona sud-est i centre-oest, abastint uns 3.200 km de línia i on destaquen els pols geogràfics de Brasília, Rio de Janeiro i Sao Paulo.
Per què Xina està interessada en la fitxa de Brasil?
Segons la comissió xinesa per a la Supervisió i Administració dels Actius Estatals, Brasil és considerat com “un país amb un entorn polític estable, gran potencial de desenvolupament i un mercat immens que portarà a un increment de la demanda de consum energètic”. Brasil presenta poques barreres a la inversió, per tant una oportunitat per la Xina a l’hora d’introduir els seus productes electromecànics al mercat sud-americà.
Altres fitxes perdudes durant la partida
Tot i la situació actual, la partida ja fa temps que es va iniciar. L’entrada de capital xinés no només afecta el sector energètic. En els darrers temps, el gegant asiàtic ha invertit en mineria, siderúrgia i hidrocarburs, i ha augmentat la seva presència en infraestructures ferroviàries facilitant d’aquesta manera les comunicacions entre regions.
A tall d’exemple, el passat octubre, el grup petrolier Repsol va anunciar la venda del 40% de la seva filial brasilera “Repsol Brasil” al grup xinès “Xina Petrochemical Corp.” per un import de 7.100 milions de dòlars.
Pròxim moviment ?
Segons l’últim informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre les perspectives de creixement econòmic mundial sembla que s’apunti a una millora global.
Brasil finalitza l’any 2010 amb un creixement del PIB proper el 7,2% on la despesa interna ha jugat un paper fonamental. Les previsions de creixement pel proper any assenyalen a una estabilitat al voltant del 5% del PIB. Així doncs, Dilma Roussef arriba en un moment de desenvolupament econòmic notable, escàs atur i una forta confiança interna.
D’altra banda, tot i que els indicadors no mostren uns valors tant positius; les perspectives de creixement pels Estats Units són d’un 2,2% al 2011. En canvi, la zona euro assoliria l’1,7% el proper any.
Davant les expectatives, en major o menor mesura, de creixement, Xina encara no pot dir escac i mat en la seva partida per assolir el predomini mundial.
Article de Marta Gonzalez, col·laboradora d’eKonomicus
eKonomicus 
Deixa un comentari