El poder estratègic de la Xina: Matèries rares, element de dependència d’una societat de consum
Matèries rares (Font:noticiasdelmomento)
Amb el ritme de consum actual és impensable plantejar la nostra vida quotidiana sense les noves tecnologies, però… tenen data de caducitat? I si les matèries primes d’aquest tipus de producció estiguessin en perill?
La forta demanda de béns de consum del món desenvolupat depèn directament de 17 minerals desconeguts per gran part de la població anomenats matèries rares: escandi, itri, lantani, ceri, praseodimi, neodimi, prometio, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci. Les matèries rares són la base en la producció d’articles d’alta tecnologia (bateries per telèfons mòbils, televisors de pantalla plana, cables de fibra òptica), material armamentístic (per exemple míssils teledirigits) i peça clau per la producció d’energies renovables (peces de vehicles híbrids i tecnologia verda en general).
Actualment, Xina concentra el 97% de la producció mundial de matèries rares, posseeix el 30% de les reserves i satisfà el 90% de la demanda mundial (aproximadament d’unes 110.000 tones a l’any). D’aquesta demanda total al món, Xina representa una proporció del 75% seguit de Japó, Estats Units i finalment Europa. Tal i com va senyalar en una ocasió el líder xinès Deng Xiaoping: “ l’Orient Mitjà té el control del petroli i Xina té el domini de materials rars”.
Tot i aquestes dades, a finals de 2010, el gegant asiàtic va enunciar una retallada de les exportacions. El comunicat, difós pel Ministeri de Comerç Xinès, establia una quantitat a exportar de 14.116 tones de terres rares a principis del 2011 que, comparativament amb la quantitat de 16.304 tones del mateix període a l’any 2010, representava una reducció del 11,4%.
No obstant, el govern xinès va nombrar un total de 31 empreses xineses i de capital estranger que es beneficiarien de les exportacions, una xifra molt superior a les 22 empreses que actuaven en aquest mercat l’any 2010. Cal afegir que tot hi haver més empreses en el mercat, aquestes hauran de fer front a unes quotes d’exportació d’un 35%.
El portaveu del Ministeri de Comerç de Xina Yao Jian, va justificar les mesures argumentant que s’intenta assegurar un desenvolupament sostenible i protegir el medi ambient ja que l’extracció d’aquest tipus de minerals és altament contaminant. Segons Yao, “Xina actuarà de forma responsable i cooperarà amb els altres països, satisfent la demanda bàsica als mercats globals”. Si es tenen en compte les dades, amb l’actual ritme de producció la reserva estimada de 27 milions de tones no duraria més de 15 o 20 anys.
Així doncs, les quotes d’exportació són l’eina que utilitza el govern xinès per limitar l’explotació del seu recurs estratègic i poder respondre el fort creixement del propi mercat domèstic. Japó, Estats Units i la Unió Europea ja han mostrat el seu descontentament respecte la mesura asiàtica. A més, han acusat el govern xinès d’utilitzar el seu poder amb finalitats politiques i comercials.
Japó ha catalogat la mesura com un impediment al lliure comerç i pensa que les conseqüències portaran a un augment de costos i una falta de subministrament. Per la seva banda, la companyia japonesa Sony Corp. ja busca nous materials alternatius per garantir la demanda de béns de consum com televisors Bravia, ordinadors Vaio o consoles PlayStation.
Oportunitat o conseqüències per alguns?
La líder d’Alemanya, Angela Merkel, ha donat un cop d’atenció a la Unió Europea a invertir en recerca de noves fonts de subministrament i reaccionar davant les mesures preses per Xina.
D’altra banda, Japó va signar dilluns passat un acord amb l’Índia, a la vegada que coopera amb Corea del Sud per busca terres rares a Vietnam, Kirguizistan i Sud-àfrica.
Països com Austràlia, l’emergent Brasil, Estats Units i Canadà, disposen de mines que contenen aquests minerals i ja han començat a obrir noves mines, tot i que aquesta producció requereix molt de temps.
Mapa Mundial de distribució de” matèries rares” (Font: DW-World.de (Deutsche Welle))
Cal dir que ja als anys 60, Estats Units i l’Índia es van convertir en el principal distribuïdor d’aquests tipus de minerals però les seves mines van fer fallida a causa de l’entrada en el seu mercat de la Xina, on aquesta oferia una producció a un cost molt baix. Ens trobem davant de la situació inversa?
Tot i els esforços, els governs es preparen per una possible inestabilitat del mercat davant d’una expectativa de demanda creixent de noves tecnologies.
Article de Marta Gonzalez
eKonomicus 
One Response to “El poder estratègic de la Xina: Matèries rares, element de dependència d’una societat de consum”
[…] dels països no-occidentals en el procés. Tal i com s’apuntava en un article d’eKonomicus“https://ekonomicus.com/2011/01/15/el-poder-estrategic-de-la-xina-materies-rares-element-de-dependenci…” l’element de fabricació principal són uns minerals relativament escassos que generalment es […]