Governança econòmica europea: què és i el per què de la seva importància (I)
El temps a Brussel.les sembla talment un reflex de la situació econòmica i política de la Unió Europea. El gris del cel fa conjunt amb la grisor dels edificis que formen i envolten el Parlament: alts i solemnes, desprenen una serietat només interrompuda per un ‘banner’ d’un blau lluminós on figura la paraula ‘Europa’ i es contemplen dos joves caminant alegres. Deuen ser uns dels pocs joves europeus que caminen alegres. La boira, tot i ser alta, també és típica del paisatge brussel.lenc. Una boira que impedeix a les elits europees albirar cap a on s’encamina la UE, discernir què hi ha més enllà del curt termini i saber què deparen les forces econòmiques – els anomenats ‘mercats’ – a la política europa.
Però la calma grisa, avorrida i emboirada del clima brussel.lenc contrasta amb l’activitat frenètica que té lloc dins les diverses institucions europees, entre elles el Parlament. Les reunions dels diferents grups polítics coincideixen amb conferències dels diferents comitès. S’inviten acadèmics, polítics, experts i societat civil per informar i discutir sobre infinitat de temes que afecten els ciutadans europeus. Es reben les visites de la Comissió, del President del Consell Europeu, dels diferents líders nacionals i es formen grups de debat on s’exposen diversos punts de vista i opinions. Em comenten que el Parlament no dorm mai; que l’activitat parlamentària necessitaria més de vint-i-quatre hores diàries. I si vint-i-quatre hores no han estat mai suficients per tractar tots els temes rellevants, des del començament de la crisi ençà aquesta manca d’hores és encara més aguda. Mentre tothom pensa i actua contrarellotge, la crisi es passeja amb supèrbia i amb un somriure burleta per tots els passadissos. És la convidada especial de gran part de les reunions i conferències, i assisteix divertida a totes les discussions entre les diferents institucions europees i grups polítics. Se n’alegra quan els diferents sectors no es posen d’acord i difereixen en buscar causes i solucions. Però des de fa un any hi ha algú que li disputa el monopoli a la crisi, i poc a poc va guanyant terreny filtrant-se en despatxos, oficines, sales de conferències i notes de premsa: és la ‘governança econòmica’. Al Parlament i a la resta d’institucions europees genera controvèrsies, dubtes i provoca debats, però, de mica en mica, tímidament, aconsegueix que els diferents sectors aparquin les respectives diferències i es posin a favor seu. En el fons tots la volen. A nivell de carrer, però, gairebé ningú la coneix. Què és la governança econòmica? Per què és important i necessària?
Aquest primer post se centrarà en la segona pregunta – el per què de la importància de la governança econòmica – i sentarà les bases per explicar, en un segon post, què és la governança econòmica i quines mesures està duent a terme la UE des de fa aproximadament un any per prevenir, mitigar i solucionar la crisi. Algunes d’aquestes mesures seran detallades en posts posteriors, per tal de veure el seu funcionament i el debat que han generat o generen en el sí de la UE i dels diferents Estats. La divisió del tema de governança econòmica en diferents posts permetrà al lector seleccionar els temes que siguin del seu interès.
La importància de la governança econòmica
Per contestar aquesta pregunta, és necessari fer un pas enrere i preguntar-se: com va succeir la crisi? Quins són els factors clau?
La gran controvèrsia sobre les causes que han generat la crisi es reflecteix en el fet que a hores d’ara encara no hi ha un consens establert a nivell global sobre el paper i la importància de cada factor. Una resposta ràpida i que té força acceptació entre els ciutadans seria culpar a les institucions financeres. Els instruments financers enginyosos i enrevessats que van idear i que van proporcionar crèdit fàcil a individus amb poques possibilitats econòmiques van exacerbar la bombolla immobiliària i van alimentar la propagació d’actius tòxics arreu del món. Però aquesta seria una resposta massa fàcil, ràpida i incompleta. Què hi ha al darrere d’unes institucions financeres que, mogudes pels beneficis que això pot generar, decideixen proporcionar crèdit a la majoria de la població?
En aquest aspecte, el dossier The Turner review del FSA (Financial Services Authorities) ens proporciona pistes sobre com va succeir la crisi. El FSA Turner Review apunta als grans desequilibris macroeconòmics entre els diferents països del món com una de les causes principals que van fer baixar els interessos a nivells espectacularment baixos, provocant una explosió del crèdit i un incentiu per institucions financeres que, àvides de beneficis, van acudir a la ‘creativitat financera’ per abastar de crèdit al màxim nombre d’individus possibles. Aquests desequilibris macroeconòmics tenen lloc durant l’última dècada i divideixen el món en dos: els països amb dèficits creixents – EUA, UK, Irlanda – i els països amb superàvit – països exportadors de petroli, Japó, la Xina i altres països asiàtics emergents. Les polítiques d’aquests últims països de mantenir el tipus de canvi fix i la moneda depreciada encara augmenta més el propi superàvit, el qual genera estalvis que sobrepassen el nivell d’inversions domèstiques, i per tant són utilitzats per invertir en actius arreu del món. Molt sovint, les inversions es fan en actius aparentment segurs, tals com els bons governamentals. Aquests desequilibris macroeconòmics i les polítiques de control dels tipus de canvi donen lloc a uns tipus d’interès exageradament baixos. Són aquests, juntament amb la desregulació que han portat a terme en els darrers temps els diferents governs en el sector financer els que han alimentat l’explosió del crèdit fàcil i la ‘creativitat financera’.
A nivell més sociològic/filosòfic, hi ha qui pensa que la crítica i la ràbia contra les institucions financeres és un pèl injusta. Si bé és cert que les pràctiques immorals han estat extenses, també és cert que molts individus han gastat i s’han hipotecat per damunt de les seves possibilitats. Segons alguns, la culpa és dels bancs que els hi oferien les hipoteques, moguts per un sistema de bons pervers i que remunerava el curt termini. Segons altres, però, és el propi individu el que hauria d’actuar de forma racional i ser conscient de les seves restriccions pressupostàries. En certa manera, això és cert: al cap i a la fi, la decisió d’hipotecar-se depèn d’un mateix. O això és el que sembla a simple vista. Però, quina és al final la capacitat de decisió de l’individu en una societat impulsada cada dia a consumir més, empesa a viure per sobre de les seves capacitats i a tenir tot els productes d’última generació? L’educació, la publicitat, i l’estructura econòmica són factors crucials a l’hora de determinar el comportament humà i els valors d’una societat, que a la vegada contribueixen a crear l’estructura econòmica. És l’estructura econòmica – en aquest cas el capitalisme – la que determina els valors d’una societat i impulsa els individus a tenir un cert comportament i dur a terme segons quines activitats, o bé són els mateixos individus i els seus valors els que formen aquesta estructura econòmica? Si a aquest debat hi afegim la manca d’informació que ha tingut un individu al llarg de tot el procés previ a la crisi i durant la crisi i/o l’opacitat de la mateixa, la polèmica està servida.
I què passa a Europa?
Europa es va afegir entusiasmada a l’onada de crèdit fàcil i la febre consumista. Els desequilibris macroeconòmics mencionats anteriorment van trobar lloc entre els diferents països de la UE, on molts d’aquests van estar incurrint en deutes i/o dèficits més alts dels recomanats pel Pacte d’Estabilititat de la UE. La reforma a la baixa d’aquest al 2003, propulsada per França i Alemania no va ajudar gens a millorar el dèficit i deute, ja que va relaxar les normes i va posar en dubte la credibilitat del Pacte. El sector privat, animat per la facilitat del crèdit i el boom econòmic, també va endeutar-se per damunt de les seves possibilitats, invertint perillosament en un sector immobiliari el creixement del qual semblava permanent. Els governs d’alguns països, com Espanya, van aparcar els dubtes que generava el seu model econòmic, basat en la construcció i el turisme: quina importància té que no siguem productius? La política, ja se sap, sigui de dretes o esquerres, mira al curt termini, en part, perquè la població també remunera el curt termini. I al curt termini, en moments de bonança i de superàvit, el que dóna possibilitats de reelecció és adoptar mesures pro-cícliques, gastar el superàvit i ser generós. Com a conseqüència de tota aquesta crisi i de les mesures adoptades – i no adoptades – en temps de bonança, la UE es troba immersa en una crisi de deute sobirà que amenaça en fer caure els països més febles i posa de manifest les debilitats de la Unió.
En aquest context, la Unió Europea comença a entendre dos premisses de vital importància: la primera, que una economia globalitzada necessita una política globalizada, i la segona, que una Unió monetària sense una Unió fiscal és una Unió abocada al fracàs. És important subratllar que aquestes dos premisses guarden forts lligams entre elles, donat que una Unió fiscal comporta, precisament, una unió política encara més forta. Tal i com va dir l’europarlamentari Guy Verhofstatd en el ple del Parlament Europeu al Gener, ‘what the markets are doing at the moment is not speculating against the Euro, but speculating on the differences inside the Euro...’.
I és aquí on entra la governança econòmica que està duent a terme la UE: un paquet de mesures destinades a disminuir les diferències macroeconòmiques, controlar la indisciplina fiscal, crear els mecanismes necessaris que ens portin cap a una Unió fiscal i supervisar de forma conjunta les diferents institucions financeres – banca, assegurances, borsa, agències de crèdit rating – amb l’objectiu de mitigar i solucionar la crisi actual i prevenir-ne una de futura.
Com a últim apunt, us deixo un vídeo de la primavera passada on es pot veure a l’europarlamentari i president del grup dels Verds, Daniel Cohn-Bendit discutint en el sí del Parlament sobre el rescat de Grècia, demanant més unitat i menys hipocresia. Al meu parer, el vídeo resumeix molt bé les contradiccions internes i en certa manera inevitables de la UE però també la il.lusió de molts líders europeus que pedalen per mantenir la Unió Europea en bon funcionament i apropar-la als ciutadans.
Altres webs interessants sobre la crisi i la governança econòmica
Entrevista a La Vanguardia 28 gener 2011 a Guido Westerwelle, Vicecanciller i Ministre d’Asumptes Exteriors Alemany sobre la Crisis a Europa: http://www.lavanguardia.es/internacional/20110128/54107050925/el-futuro-pacto-europeo-requiere-autoridad.html
Pàgina web EU Council on es parla de l’estabilització de la zona euro: http://www.european-council.europa.eu/home-page/highlights/ready-to-stabilise-the-whole-eurozone.aspx?lang=en
Explicació de la crisis espanyola a Blog United Explanations: http://www.unitedexplanations.org/2011/01/03/mayo-de-2010-espana-casi-entra-en-fallida-tecnica-%c2%bfpor-que-en-epoca-de-crisis-es-cuando-mas-se-han-reducido-las-politicas-sociales/
Sobre la crisis financera i la desigualtat: The Economist (20/01/2011): The Unbottled Gini http://www.economist.com/node/17957381 i Economic focus: The beautiful and the damned: http://www.economist.com/node/17957107
Blog Coulisses de Bruxelles, de Jean Quatremer. Post sobre la necessitat d’aprofundir la Unió Europea: La France veut davantage d’intégration au sein de la zone euro: http://bruxelles.blogs.liberation.fr/coulisses/2011/01/comment-en-finir-une-fois-pour-toute-avec-la-crise-de-la-dette-souveraine-qui-ravage-la-zone-euro-depuis-un-an-autrement-dit.html
The Turner Review, FSA (2009): A regulatory response to the global banking crisis. http://www.fsa.gov.uk/pubs/other/turner_review.pdf
The Larosière Report (2009); the high-level group on financial supervision in the EU: http://ec.europa.eu/internal_market/finances/docs/de_larosiere_report_en.pdf
eKonomicus 
5 Responses to “Governança econòmica europea: què és i el per què de la seva importància (I)”
El millor article que he llegit mai a Ekonomicus.
Felicitats Mireia!
Interessant article, gràcies!
[…] https://ekonomicus.com/2011/02/02/governanca-economica-europea-que-es-i-el-per-que-de-la-seva-importa… […]
[…] Això, de nou, porta a parlar de si és idoni que la política fiscal a Europa segueixi estant tant descentralitzada i no harmonitzada. Tweet function sh_list() { var obj = document.getElementById('sh_popup'); […]
[…] de les institucions europees. Unes decisions que ja hem explicat anteriorment en aquest blog (aquí, aquí i aquí) i que impliquen una centralització de la política fiscal i un augment de poder de […]