Com afecta a Iran la guerra financera en el moment que plega l’arquitecte de les sancions?
Stuart Levey, un “home clau en les guerres financeres contra Iran, Corea del Nord i Al-Qaeda” dins l’administració Obama (tal com el va definir el Wall Street Journal el passat 24 de gener) ha anunciat recentment que deixarà el càrrec aquest proper mes de març. Tot i el moment crític en que això té lloc (fracàs de la darrera tanda de negociacions amb Iran), Washington s’ha afanyat a anunciar que la seva posició política seguirà mantenint-se fèrria, ja que l’equip negociador principal seguirà essent el mateix.
Levey, que ocupa el càrrec de subsecretari del Tresor per al terrorisme i intel·ligència financera, ha estat el màxim arquitecte tant de les negociacions directes multilaterals amb Iran com de les fortes sancions econòmiques que s’han impulsat contra el règim (tant unilateralment com dins el marc de les Nacions Unides). Els Estats Units han augmentat la pressió econòmica com mai sobre els països que acusa d’”enemics”; en el cas d’Iran, per la presumpta voluntat de desenvolupar l’arma atòmica dins el seu programa d’energia nuclear.
Aquest fet porta a posar un ull sobre Iran. Estan tenint efecte les sancions sobre l’economia i societat iraniana? Segons el que es desprèn dels mitjans de comunicació internacionals, aparentment estan afectant sectors claus tot i que no en l’abast que els Estats Units i Europa desitjarien. Amir Taheri, periodista d’origen iranià basat a Europa (molt lligat als neo-conservadors), va publicar recentment una editorial al Wall Street Journal on afirmava i descrivia el demolidor impacte que aquesta guerra financera tenia sobre Iran, a partir d’evidències suposadament extretes de documents governamentals confidencials als quals té accés.
Il·lustració de Jordi Ortiz-Bertol [facbellum.com]
Segons presenta Taheri, les sancions econòmiques estan impedint que petites i mitjanes indústries iranianes puguin importar els béns intermedis necessaris, posant en perill la seva solvència i existència (afirma el tancament de més de 40.000 negocis en els propers 3 anys). A més, el govern de Mahmud Ahmadineyad tindria problemes per quadrar els pressupostos públics degut a una forta baixada dels ingressos. Per aquest motiu, i això ja és públic, existeix un pla per reduir el volum de subsidis que dóna el govern per al consum bàsic de la població, com és l’aigua, aliments, electricitat, gasolina i transport públic. Els subsidis suposarien vora el 30% de la despesa pública total. A més, el racionament de gasolina es podria endurir a causa de les limitacions d’importació (Iran manca de la tecnologia per refinar-lo ell mateix tot i ser productor de petroli).
Tot plegat pot fer un fort cop a la classe popular iraniana, la més vulnerable i la que suposa el principal suport del règim. És aquí on la política nord-americana vol centrar els efectes de les sancions, en malmetre la força populista d’Ahmadineyad.
El progressiu aixecament de les sancions sobre Iran és la principal reclamació dels negociadors de Teheran, liderats per Saeed Jalili, per tornar-se a assentar a una taula de negociacions. La guerra financera possiblement tingui efecte, però hi ha un fet que posa en dubte l’efecte real sobre el país: el govern de Teheran encara té aliats que impedeixen una victòria clara d’”Occident”. La Xina, Rússia, Turquia, Malàisia o Veneçuela sempre s’han mostrat ambivalents en la seva postura davant les sancions i no les han aplicat 100% (o directament n’han fet cas omís, com en el cas del país llatinoamericà), fet que inclou una potent relació comercial i cert suport al sector financer iranià.
–
[1] Stuart Levey departs; article de Jennifer Rubin del 24 gener 2011 al Washington Post.
http://voices.washingtonpost.com/right-turn/2011/01/stuart_levey_departs.html
[2] International sanctions are hurting Iran; editorial del 22 gener 2011 de Amir Taheri al Wall Street Journal.
http://online.wsj.com/article/SB10001424052702303299304575570303001378966.html
[3] US point man on sanctions set lo leave; article de Jay Solomon al Wall Street Journal del 24 gener 2011.
http://online.wsj.com/article/SB10001424052748704213404576099901505709750.html
eKonomicus 
One Response to “Com afecta a Iran la guerra financera en el moment que plega l’arquitecte de les sancions?”
Interessant article. Veure com els EEUU intenten influïr de manera indirecte Iran.
També recomano la notícia: https://ekonomicus.com/2010/10/29/ahmadinejad-retirara-els-subsidis-als-productes-basics-dels-iranians/
;)