Una mirada independent a l'economia internacional

Resolució de la UE sobre el conflicte de les bananes: la paradoxa del lliure comerç

La UE es troba actualment en la recta final del conflicte de les bananes, un conflicte de setze anys de duració que ha implicat als Estats Units, la UE, els països exportadors de bananes d’Amèrica Llatina[1] – coneguts també com països MFN- i els països ACP (African, Caribean, Pacific). El passat 3 de febrer el Parlament Europeu va donar el consentiment al Consell de la UE per posar en marxa l’acord de Ginebra, el qual estableix una baixada progressiva dels aranzels pels països exportadors d’Amèrica Llatina, contribuint així a la formació del nou mapa aranzelari que afecta el comerç mundial de bananes.

La cronologia de les disputes

Les disputes van començar l’any 1993 i es van accentuar al 1995, quan diversos països d’Amèrica Llatina exportadors de bananes – Guatemala, Hondures, Mèxic i també Estats Units – varen denunciar a l’OMC (Organització Mundial del Comerç) els aranzels fixats al 1993 per la UE, uns aranzels amb quotes màximes que discriminaven positivament els països ACP en detriment dels països d’Amèrica Llatina i oferien unes llicències d’exportació bastant arbitràries. El tracte preferencial vers els països ACP, antigues colònies europees, venia ja dels anys setanta amb la signatura de la Convenció de Lomé i estava justificat per la dependència que els països ACP tenien de la indústria de la banana per la seva supervivència econòmica. Les disputes van continuar al llarg dels anys, amb sancions a la UE i resolucions entremig que no satisfeien als països demandants fins que l’any 2009, i després de llargues negociacions, es varen signar els Acords de Ginebra. Aquests van establir una baixada progressiva dels aranzels de les  bananes dels països exportadors d’Amèrica Llatina – de 176€/tn a 114€/tn – en set anys, tancant així una de les disputes més llargues i complexes en la història de l’OMC.

Al mateix temps, només un any abans (2008), van entrar en vigor els Acords Econòmics – emmarcats dins l’Acord de Cotonou – entre la UE i els països ACP, que van suposar l’inici del comerç lliure d’aranzels recíproc entre la UE i els mencionats països (fins ara només les exportacions dels països ACP cap a la UE estaven exemptes d’aranzels; les importacions, per contra, estaven subjectes a aranzels).

Així doncs, el mapa final aranzelari de les exportacions de bananes quedava dividit en dos: per una banda l’aranzel pels països exportadors de l’Amèrica Llatina de 176€/tn que disminuiria progressivament fins als 114€/tn al 2017, i per altra banda unes exportacions lliures d’aranzels pels països ACP. Cal destacar que al 2010 s’han iniciat també procediments per establir una àrea de lliure comerç amb els països d’Amèrica Central així com amb Colòmbia i Perú, tot i que encara estan en la seva fase inicial.

Les dificultats dels països ACP

L’acord de Ginebra ha estat recolzat per una majoria d’eurodiputats. No obstant això, molts són els que han mostrat preocupació pel futur dels agricultors que, absorbits pel poder de les multinacionals, reben una ínfima part dels beneficis de la indústria bananera. Els eurodiputats també estan preocupats per la continuïtat de la indústria de bananes i l’economia de molts països que integren l’ACP, en especial els països del Carib. Aquests tenen nombroses traves a l’hora de competir amb la resta de països exportadors de bananes: el seu petit tamany afecta  la seva competitivitat i productivitat, els costos de transport són especialment alts i les collites variables. Amb la reducció d’aranzels concedida a l’Amèrica Llatina es preveu que aquests països experimentin un declivi de la seva indústria bananera. Donada la seva fragilitat, la UE té la intenció de proporcionar una ajuda monetària d’uns 190 milions d’euros amb el programa de ‘Mesures d’acompanyament de les bananes’ (Bananas Accompanying Measures, BAMs) per tal d’augmentar l’eficiència productiva d’aquests països, afegir valor productiu a la cadena de producció i exportació o bé ajudar a diversificar l’economia.

Tot i això, alguns europarlamentaris, sobretot dels Verds (Verts/ALE) i l’esquerra Nòrdica (GUE/NGL) s’han mostrat contraris als acords de Ginebra ja que consideren que afavoreixen les grans multinacionals – moltes d’elles americanes – i van en detriment dels interessos dels agricultors i dels productors de països petits com els del Carib. En relació a aquesta polèmica, no està de menys recordar una mica quin és el funcionament de la indústria de les bananes.

Com es reparteix el pastís?

Segons un estudi encarregat pel Parlament Europeu, el comerç de bananes es caracteritza per ser un oligopoli on les cinc companyies més grans – Dole, Chiquita, Del Monte, Fyffes, Noboa – tenen una quota de mercat del 80% (dates del 2007, UNCTAD). L’oligopoli, però, no només té lloc al cantó de l’oferta, sinó que la demanda també es caracteritza per una forta concentració de poder en mans de poques empreses minoristes. Només a Alemanya, les cinc empreses minoristes més grans – Edeka, Rewe, Lidl, Metro i Aldi – acaparaven un 70% de la quota de mercat. Aquestes, per tant, tenen un gran poder sobre la decisió i estructura de preus. És d’esperar, doncs, que els últims en la distribució de beneficis siguin els treballadors de les plantacions i els seus propietaris. El gràfic següent ens il·lustra la desigualtat en la cadena productiva i exportadora de bananes:

Diversos acadèmics i polítics aposten pel comerç just per tal de pal·liar aquesta desigualtat, ja que està demostrat que en un context de comerç just, els agricultors s’enduen un percentatge més alt de beneficis que en un context de comerç convencional. No obstant això, un estudi fet al 2003 al Regne Unit per UK Food Group apunta que el comerç just també està essent amenaçat per les grans empreses minoristes del Regne Unit, les quals s’emporten una part més gran dels beneficis addicionals del comerç just que no pas els agricultors.

Compleix l’acord de Ginebra amb l’objectiu del lliure comerç?

El lliure comerç és un dels pilars bàsics de l’OMC. La preferència pel lliure comerç està generalment justificada perquè comporta una assignació més eficient dels recursos i una maximització del benefici de la societat en un conjunt. Compleix aquest acord amb l’objectiu final d’una assignació més eficient de recursos? A simple vista sembla ser que si, ja que la disminució d’aranzels als països d’Amèrica Llatina  -considerats per la majoria d’autors i acadèmics com més eficients que els ACP en la producció de bananes – augmentaria la producció d’aquests països en detriment dels països ACP i per tant, milloraria l’eficiència.

No obstant, hi ha estudis que posen en entredit l’augment d’aquesta eficiència argumentant que les externalitats mediambientals negatives que comporta la producció massiva de bananes a l’Amèrica Llatina – monocultiu, ús de pesticides, contaminació massiva – són, pels mètodes utilitzats, superiors a les dels països ACP. Tenint en compte aquestes externalitats mediambientals, sembla ser que un augment de la producció de bananes per part d’Amèrica Llatina en substitució dels països ACP no seria desitjable des d’un punt de vista de l’eficiència.

Per altra banda, la normativa que regula l’existència d’oligopolis no es veu modificada per l’acord de Ginebra. No es pot afirmar, per tant, que l’OMC millori l’eficiència en aquest aspecte (sabem que la màxima eficiència de recursos ve donada generalment en un context de competència perfecta llevat d’alguns casos com els de monopoli natural). Com a conseqüència, tampoc millora la distribució dels beneficis en la cadena de producció de bananes, una distribució que, com hem fet notar anteriorment, és totalment desigualitària i els agricultors són els que es queden amb la part més petita del pastís.

L’acord sembla ser un pas necessari per acabar amb una disputa que feia setze anys que durava i que posava en entredit la credibilitat de la UE. Malgrat això, no està prou clar si assoleix  l’objectiu de l’OMC – augmentar l’eficiència i maximitzar els beneficis de la societat – i a la vegada, posa de manifest els límits de les regles de l’OMC en regular o evitar oligopolis i eliminar la desigualtat que aquests comporten. És per tant una paradoxa que els que han lluitat per afavorir el lliure comerç mundial de bananes i evitar la distorsió de preus provocat pels aranzels, siguin els mateixos que distorsionin, amb el seu poder, l’estructura de preus en la cadena de producció.

PÀGINES WEB INTERESSANTS

Conflicte de les bananes en la pàgina web OMC: http://www.wto.org/english/news_e/pres09_e/pr591_e.htm

Morazán P. (2010): A snapshot of the banana trade: who gets what? Estudi encarregat pel Comitè de Desenvolupament del Parlament Europeu: http://www.europarl.europa.eu/activities/committees/studies/download.do?language=en&file=32122#search=%20bananas%20

Calí M., Abbot R., Page S. (2010): The EU banana regime: Evolution and implications of its recent changes; estudi encarregat pel Comitè de Comerç Internacional del Parlament Europeu: http://www.europarl.europa.eu/activities/committees/studies/download.do?language=en&file=34135

 

 

 
 
 


 [1] Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Equador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Perú  i Veneçuela.

Anuncis

2 Responses to “Resolució de la UE sobre el conflicte de les bananes: la paradoxa del lliure comerç”

  1. davidbertran

    Com es diu a l’article, era una acord necessari per acabar amb 16 anys de disputa internacional. El problema més important era el fet que es donés aquests beneficis d’exportació a un conjunt de països només pel fet d’haver estat colònies europees, ja que l’OMC preveu una possible discriminació positiva per a països en vies de desenvolupament.
    Com bé es diu, aquests països perdran pes enfront dels d’Amèrica Llatina pel que fa a l’exportació de plàtans a l’UE. Així doncs, s’haurà d’ajudar i molt a aquests països caribenys per a que puguin desenvolupar la seva economia en una direcció de diversificació tirant cap al turisme (jo crec que és la opció més bona per ells) per exemple però no cap a un camí de continuació de producció en massa de plàtans com fins ara.

    Un article molt ben portat. Felicitats corresponsal :)

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS