La inflació provoca un allau d’augments dels tipus d’interès a Àsia
La política monetària restrictiva s’ha posat a la moda al sud-est asiàtic. En què consisteix? Doncs en que moltes de les economies emergents de la regió han augmentat els tipus d’interès de referència (els que marca el Banc Central de cada país) des de que va començar l’any 2011. Des de Corea del sud fins a Indonèsia, passant per la Xina, aquests darrers mesos han estat un degoteig constant de notícies respecte el canvi de rumb de la política monetària d’aquests països. Tot el contrari d’Europa i Estats Units, on és virtualment impossible baixar més encara els tipus d’interès.
Sud-est asiàtic, una de les zones amb major creixement. Font: forexgrind.com.
El sud-est asiàtic, però, pateix uns problemes totalment diferents. Els augments dels tipus d’interès s’acostumen a dur a terme per les autoritats monetàries del país amb l’objectiu d’evitar un sobrecalentament de l’economia (molt consum intern, molta arribada de capitals i inversions de l’exterior, etc.) i, per tant, lluitar contra la inflació.
Així doncs, el gran problema que tenen és una inflació causada per un ràpid creixement econòmic, una política monetària molt expansiva durant els darrers dos anys, l’arribada de grans volums de capital forans (provocant l’aparició de “bombolles”) i l’impacte de l’increment dels preus dels aliments i béns bàsics als mercats globals. Fem una ullada als principals canvis cap a una política monetària més restrictiva per contenir la inflació:
- A la Xina, El Banc Popular Xinès ha augmentat el tipus d’interès de referència del 5,81% al 6,01%, efectiu des del 9 de febrer. En els darrers cinc mesos ja ha augmentat un significatiu 0,75%, tot i semblar poc. No és l’única acció: també va obligar als bancs a augmentar el seu coeficient de caixa, és a dir, a que haguessin de mantenir més diner en efectiu (provoca una disminució dels crèdits concedits i, per tant, menys consum i inversions).
- Corea del sud també ha incrementat un 0,25% els seus tipus d’interès de referència, cosa que porten fent regularment des de finals de 2010.
- A Indonèsia no hi havia cap variació en la política monetària des d’agost de 2009. Al febrer, però, hi va haver un augment del 6,50% al 6,75% en els tipus d’interès. Indonèsia, fins i tot, ha acceptat i motivat una apreciació de la rupia més forta amb la finalitat de ser més efectius en la lluita contra la inflació.
En canvi, altres països com Malàisia, Singapur o Filipines han mantingut els tipus d’interès sense variar en els darrers mesos. De fet, en el cas d’aquests dos darrers països, ha restat invariable durant tot el 2010.
A més de la inflació, també es vol actuar sobre el tipus de canvi
Tot i els problemes de la inflació, un altre gran factor que ha mogut molts banquers centrals asiàtics a modificar la política monetària és l’apreciació crítica de les seves divises. Tots aquests països són potents exportadors i depenen molt d’un tipus de canvi baix i atractiu respecte el dòlar o l’euro per poder vendre als mercats exteriors. I darrerament s’ha registrat com la rúpia, el baht o el ringgit han augmentat el seu valor relatiu, fet que ha propiciat l’actuació dels governs.
Els augments del tipus d’interès aconsegueixen frenar la tendència a apreciar-se de les monedes. No és l’única mesura: els bancs centrals també poden vendre quantitats massives de la moneda nacional. Així doncs, el que volen les autoritats és devaluar la moneda. Es compta amb casos com els següents:
- Segons el Wall Street Journal, es sospita que el Banc Central de Corea del Sud intervé en els mercats de divises per comprar dòlars i vendre wons, la seva moneda. S’estima que durant el mes de gener es van comprar entre 300 i 500 milions de dòlars. Tot i això, sobre el won recau una crítica del Departament del Tresor nord-americà que la moneda està entre un 5 i un 20% artificialment infravalorada (és a dir, que el seu preu real hauria de ser superior al preu de mercat).
- El Banc Central de Malàisia també ha intervingut amb la compra de 200 milions de dòlars durant el mes de gener, des del moment que la seva moneda va marcar uns màxims històrics en 13 anys respecte el dòlar.
- Tailàndia ha augmentat el tipus d’interès del 2,25% al 2,50% a principis de març, seguint amb la tendència a augmentar-los que ja va iniciar al juliol de 2010. Fins llavors, s’havien mantingut invariables des de març de 2009. En aquest cas, no és fa per frenar la inflació, ja que és estable, sinó per evitar que el baht es segueixi apreciant respecte el dòlar i l’euro.
Banc Central de Malàisia. Font: worldnews.com.
Però cal estar atents als efectes indirectes contradictoris. Si ho emmarquen en allò que fa uns mesos es va anomenar “guerra de divises”, trobem que l’elevat flux de capital que marxava dels països occidentals per anar a economies emergents amb millors oportunitats podria intensificar-se. Aquests capitals poden veure’s atrets pels alts tipus d’interès a Àsia i causar tot el contrari al que es desitjava: una apreciació del tipus de canvi i una major volatilitat.
En aquest sentit, per exemple, es troba l’avís llençat per Frederic Neumann, cap de recerca de l’entitat financera HSBC, en un article d’opinió al Financial Times. Segons Neumann, la política monetària no és ja efectiva i, fins i tot perversa, i cal actuar més des del cantó de la política fiscal.
–
Més informació:
[1] Asia fights inflation with stronger currencies; article del Wall Street Journal, 8 de febrer de 2011.
http://online.wsj.com/article/SB30001424052748704422204576131213522622904.html?mod=wsj_share_twitter
[2] China’s reserve-ratio hike caps Asia inflation fight; article del Businessweek, 15 de gener 2011.
[3] Bank Indonesia begins battle to contain accelerating inflation; article del Jakarta Globe, 6 de febrer 2011.
[4] Only higher taxes can curb Asia inflation; article d’opinió de Frederic Neumann al Financial Times, 1 de març 2011.
http://www.ft.com/cms/s/0/64cb2c32-4441-11e0-931d-00144feab49a.html#axzz1GLPMvFJP
eKonomicus 
One Response to “La inflació provoca un allau d’augments dels tipus d’interès a Àsia”
[…] a terme polítiques monetàries molt restrictives, és a dir, a augmentar el tipus d’interès (eKonomicus va analitzar el passat mes de març com la major part dels països del sud-est asiàtic es veien atrapats en una espiral d’augments […]