Una mirada independent a l'economia internacional

Japó: tsunami econòmic? (II) – El curt termini

Un equip mèdic mesura amb un comptador Geiger la possible exposició a radiació d'una dona evacuada, en un mercat de la ciutat de Hitachi - font: Boston Globe / Reuters

Continuació de la primera part – Japó: tsunami econòmic? (I)

Tal i com dèiem en la primer part de l’article, la tragèdia japonesa tindrà greus conseqüències econòmiques, això és innegable. El que preocupa a hores d’ara a molts analistes és el que passarà a curt termini amb el gegant asiàtic. Evidentment es preveu una marcada contracció de l’activitat econòmica, afectada pel terratrèmol. Però es confia que podrà passar a una ràpida recuperació, liderada per la construcció i fondejada pel sector públic. La destrucció parcial o total d’importants infraestructures, especialment el cas de la central de Fukushima, amenaça els esforços d’aquest país per consolidar la seva recuperació i, en definitiva, tornar a ser la segona potència mundial, posició que ara està en mans de la Xina.

Tot i això, és curiós com tradicionalment els treballs de recuperació després d’una catàstrofe suposen la posada en marxa d’una gran quantitat de tasques que donen un gran impuls econòmic, capaç de contrarestar els efectes de la tragèdia, ja que incrementa els recursos i els diners en circulació. No obstant, en aquest cas el problema és que aquesta mesura implicarà augmentar el deute públic, que ja està sobredimensionat: 200% del seu PIB, un dels majors percentatges dels països de l’OCDE[1] . Per si no fós poc, el seu nivell de dèficit, del 10% del PIB, ofereix també molt poc marge de maniobra. “No és la millor posició de sortida per a la reconstrucció”, va advertir Robert Subbaraman, del banc Nomura, mentre que el famós gurú econòmic Nouriel Roubini va afegir que “El que ha passat és realment el pitjor que podria haver passat a Japó i a sobre en el pitjor moment”.

Pel que fa a les matèries primes, “A curt termini es pot esperar una pujada del nivell preus dels productes agrícoles, sobretot per la caiguda de l’estoc. A llarg plaç, l’economia nipona es reactivarà a partir de la inversió en noves infraestructures”, ha considerat l’economista Mauro Gini, de l’agència FDI argentina.

El sisme es va produir just quan aquest país estava a punt de deixar enrere la caiguda soferta a finals del 2010, període en el qual va truncar la seva reactivació pel descens de les seves exportacions i la contracció del consum. “Encara no sabem l’escala total del dany, però considerant el que va passar després del terratrèmol, això certament portarà el Govern a aprovar un pressupost d’emergència. És d’esperar que el ritme econòmic es ressenteixi bastant “, sostè l’analista econòmic Yasuo Yamamoto. D’acord amb algunes estimacions, molt preliminars, el creixement del PIB d’aquest país es reduiria al 2%, des d’una base inicial de gairebé el 3,5% realitzada pel Banc Central nipó. Entre les zones més afectades pel sisme, es troba la ciutat de Sendai, a l’oest de Tòquio, un pol de gran importància per al sector automotor i de l’alta tecnologia.

Com a conseqüència del fenomen, nombroses plantes d’automòbils, fàbriques de productes electrònics i refineries han hagut de tancar les seves portes. Gegants de l’electrònica com Sony, Panasonic i Sharp, per esmentar només alguns casos, van haver d’evacuar les seves plantes i ara mateix la majoria resten tancades ó parcialment obertes. Toyota ha paralitzat la producció en dues plantes d’acoblament, mentre que Nissan ha suspès les seves operacions per uns dies. També es van veure obligades a seguir el mateix camí importants companyies mineres i tres refineries de petroli que, en conjunt, produeixen el 30% del combustible del país. També es preveu que el sector manufacturer rebí un cop dur.

 

[1] OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, fundada el 1960, composada per 34 països i amb seu central a París.
Advertisements

5 Responses to “Japó: tsunami econòmic? (II) – El curt termini”

  1. josep fredolic

    Tenia entès que el Japó era el país n.1 en endeutament públic (efectivament, amb un 200% del seu PIB). Sabeu on trobar el rànquing d’endeutament públic dels estats?

    Resposta
  2. R.Ekonomicus

    A banda del CIA World Factbook, hi ha altres bases de dades com per exemple la de http://www.tradingeconomics.com que és la que acostumem a fer servir.

    Concretament sobre nivell d’endeutament públic no ofereix rànking (cal anar país per país) però sí que hi ha llistes sobre altres indicadors.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS