Japó: tsunami econòmic? (III) – de l’especulació monetària a la intervenció del G-7
Setmana frenètica al Japó, no només pel devastador terratrèmol i el perill nuclear, sinó també per les notícies a nivell macroeconòmic, derivades dels efectes de la catàstrofe. Als problemes que portem comentant, cal analitzar els impactes sobre la moneda del país, el ien, ja que ha patit fortíssims alts i baixos durant les darreres dos setmanes.
Mercats i autoritats monetàries en posició de força davant el ien. Font gràfica: financeologist.com
Això ha desembocat en dos fets notables: d’una banda, el ien s’ha apreciat fins a nivells històrics (al voltant d’un valor de 76 iens cada dòlar) i, d’altra banda, això ha provocat la ràpida intervenció dels Bancs Centrals del G-7 que s’han afanyat a vendre iens per combatre l’apreciació i l’especulació (el G-7 no actuava coordinadament en política monetària des de l’any 2000). Tot plegat incideix notablement en els problemes econòmics que arrossega la potència asiàtica i posa en perill, encara més, la seva recuperació.
Causes i conseqüències de l’apreciació: atacs especulatius o ajust natural?
Un país com Japó, potència exportadora i fortament dependent d’una divisa més aviat dèbil (és a dir, una divisa molt depreciada que faci atractius els productes autòctons als mercats exteriors), es veu molt perjudicat davant un ien enfortit. No només crea volatilitat i afecta a les exportacions, sinó també fa que les indústries japoneses perdin mercat i capacitat de reacció davant els competidors asiàtics de la regió.
Per exemple, a inicis de l’any 2007, el ien cotitzava a uns 115 iens per dòlar, en el moment del terratrèmol es situava a 82 iens, fins arribar al rècord de 76 iens per dòlar del passat dia 16 de març. Com s’ha generat aquest efecte tan ràpid i implacable sobre la divisa japonesa?
Si mirem els diferents mitjans de comunicació financers, sembla no haver-hi consens sobre si és un ajust natural davant la nova situació de l’economia o una especulació que anticipa aquests canvis. De totes maneres, el que ha succeït és que s’ha dut a terme una massiva compra de iens en un període de temps molt curt. Aquest excés de demanda tindria l’origen en que fa falta enormes quantitats de iens per reconstruir el país i, per tant, fons d’inversió i companyies asseguradores estarien repatriant capital cap al Japó i venent actius a l’estranger a gran escala (implica vendre la moneda en que estiguessin valorades les inversions i canviar-la per iens). Els especuladors podrien tenir un paper important a l’anticipar aquests moviments per part de les institucions japoneses. Comprar iens a 82 iens/dòlar per vendre’ls a 76 iens/dòlar, sabent en endavant que la moneda augmentarà de valor, és la forma més senzilla i ràpida d’obtenir guanys.
En definitiva, el Banc del Japó, l’autoritat monetària del país, no va dubtar ni un moment a fer ús de la política monetària per frenar la volatilitat. El problema és que, per si sol, no podia influir sobre l’apreciació del ien; la seva venda de iens no tenia influència als mercats. I és així com, al matí de divendres 18 de març, el G-7 va acordar una actuació conjunta en suport del Banc del Japó. El gràfic mostra l’evolució dels esdeveniments.
Els efectes de l’actuació del G-7: un ien al voltant de 80 iens/dòlar
El que es busca amb l’actuació coordinada del G-7 és a frenar els atacs especulatius que provoquen una apreciació de la moneda i estabilitzar-la, en principi, al voltant del valor de 80 iens per dòlar. El comunicat era el següent: “en resposta als recents moviments del tipus de canvi del ien associats als tràgics esdeveniments al Japó, i sota sol·licitud de les autoritats japoneses, les autoritats dels Estats Units, el Regne Unit, Canadà i el Banc Central Europeu s’uniran al Japó, el 18 de març, en una intervenció concertada als mercats de divises”.
Per efectuar aquesta intervenció, es tracta de fer el contrari del que ha causat l’apreciació. Es tracta de vendre quantitats massives de iens al mercat. Existeixen estimacions, recollides per l’agència Reuters, que xifren la venda duta a terme pel Banc del Japó en uns 2 bilions de iens (gairebé 18.000 milions d’euros). El Banc Central Europeu i el Banc de Canadà, conjuntament, haurien venut iens per valor de més de 5.000 milions d’euros; dades per la Reserva Federal americana i el Banc d’Anglaterra no estan disponibles. Aquesta actuació i la confiança en que el G-7 actuarà de nou en cas de noves pressions alcistes sobre el ien fa que la moneda japonesa s’hagi mantingut més o menys durant tota la setmana al voltant dels 80-81 iens per dòlar, que és l’objectiu implícit de les autoritats monetàries.
Per tant, sembla clar que això no és tan sols una acció aïllada i d’un dia particular, sinó que l’alerta es pot mantenir durant varies setmanes, probablement de forma satisfactòria. Cal tenir en compte, però, els efectes que comenta David Mann, cap de recerca de Standard Chartered, a Reuters: “amb cada intervenció, s’acaben generant uns resultats marginals decreixents. És a dir, el primer cop acostuma a generar el major impacte i es té èxit. La següent ronda d’actuacions té un impacte menor. Serà progressivament més difícil que les intervencions siguin eficaces”.
–
Més informació:
[1] G7 steps in to weaken yen; market braces for more; Reuters 18 de març de 2011
http://in.reuters.com/article/2011/03/18/markets-forex-idINN1828916620110318
[2] Yen falls after G7 intervenes; traders eye 80 level; Reuters 18 de març de 2011
http://www.reuters.com/article/2011/03/18/us-markets-forex-idUSTRE71J2YO20110318
[3] Japó: tsunami econòmic? (II) El curt termini; Revista eKonomicus 18 de març de 2011
https://ekonomicus.com/2011/03/18/japo-tsunami-economic-ii-%e2%80%93-el-curt-termini/
eKonomicus 
One Response to “Japó: tsunami econòmic? (III) – de l’especulació monetària a la intervenció del G-7”
[…] https://ekonomicus.com/2011/03/24/japo-tsunami-economic-iii-%E2%80%93-de-l%E2%80%99especulacio-moneta… […]