Una mirada independent a l'economia internacional

El Pacte de l’Euro: diktat alemany o salvació?

En el post anterior Governança econòmica Europea II s’avançaven alguns dels mecanismes que la UE considerava per prevenir, mitigar o solucionar la crisi. Alguns d’ells ja havien estat aprovats – com la supervisió financera – i altres encara estaven en estat embrionari. Doncs bé, un mes més tard d’aquell post, la UE ha fet un gran pas endavant en alguns d’aquests mecanismes.

El Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera

En la reunió del Consell Europeu que va tenir lloc el dia 25 de març es va recolzar la decisió presa pels cap d’Estat de la zona Euro de crear el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE). Tal com s’ha explicat en el post 700.000.000.000€, el MEDE, un fons de rescat permanent de la zona euro substituiria el mecanisme actual provisional de rescat – Facilitat Europea d’Estabilitat Financera (en anglès anomenat European Financial Stability Facility) – en la seva funció de donar suport a països amb problemes de liquiditat i/o solvència.

El Pacte de l’Euro (anomenat primerament Pacte de Competitivitat)

El MEDE no s’ha estrenat sol. En les conclusions de la mateixa reunió es va aplaudir també la decisió presa pels caps d’Estat de la zona Euro de crear el Pacte de l’EuroEuro-plus pact o Pact for the Euro en anglès – un pacte impulsat per Alemanya i recolzat amb certs matisos pel President del Consell Europeu, Herman Van Rompuy. Aquest pacte, ratificat pels 17 membres de la zona Euro i obert a la resta de membres que s’hi vulguin afegir té com a finalitat reforçar l’economia social de mercat de la UE i assolir un nivell de convergència econòmica elevada de tots els països. De moment, sis països més de la UE – Bulgària, Dinamarca, Letònia, Lituània, Polònia i Romania – s’han afegit al pacte.

Aquest pacte ha generat grans expectatives i esperances en el si de la Unió Europea i en el món empresarial, pel seu pragmatisme i perquè apunta directament als errors sistèmics de moltes economies europees. Els objectius principals del pacte passen per augmentar la competitivitat, reduir l’atur, sanejar les finances públiques i reforçar l’estabilitat financera. Detalla les línies generals i suggereix algunes mesures concretes per tal d’assolir els objectius mencionats. D’aquestes mesures en destaquen les següents: lligar els salaris a la productivitat, flexibilitzar el mercat de treball mantenint al mateix temps unes condicions laborals favorables al treballador – el que amb anglès es diu flexicurity –limitar les jubilacions anticipades i adequar l’edat de jubilació a l’esperança de vida per tal d’aconseguir un sistema de pensions sostenible, coordinar la política fiscal en tema d’impostos i per últim regular el sector financer fent-lo més transparent i conseqüent en les seves decisions  econòmiques.

* Hi ha diverses maneres de calcular la productivitat; una d'elles és la utilitzada en aquest gràfic, corresponent a la variable PIB per hora treballada. Font: Eurostat 2010

Posicions adoptades pels diferents sectors

Algunes fonts sostenen que el Pacte de l’Euro és una exigència d’Alemanya a canvi d’acceptar el Mecanisme Europeu d’Estabilitat. Alemanya, amb una opinió pública que comença a estar cansada de rescatar països poc solvents, ha volgut deixar clar que no permetrà la creació d’un fons de rescat permanent sense poder tenir més control de les variables econòmiques de la resta de països.

El President de la Taula Rodona Europea d’Industrials, un lobby que aplega les quaranta empreses més fortes de la UE ha mostrat la seva satisfacció amb la creació del Pacte de l’Euro, argumentant que aquest suposa un gran pas endavant per millorar la competitivitat de les empreses europees. Per la seva banda, John Monks, secretari-general del sindicat europeu ETUC (European Trade Union Confederation) critica el pacte, assegurant que aquest portarà a una competició a la baixa de salaris i condicions de treball. Nombrosos sindicats europeus s’han manifestat a Brussel·les per protestar contra les reformes europees.

Però no cal entrar en les profunditats del pacte per trobar crítiques al mateix: Cal recordar que tant la creació del Mecanisme Europeu d’Estabilitat com el Pacte de l’Euro són mesures acordades pel Consell de la UE (format pels ministres de les diferents carteres i els caps d’Estat) i el Consell Europeu (format únicament pels caps d’Estat). És per això que molts europarlamentaris han criticat últimament la deriva intergovernamental de les mesures acordades, que deixen al Parlament en una posició de simple espectador.

Diktat o salvació?

Per alguns, el Pacte de l’Euro forma part d’un diktat alemany que imposa les seves regles de joc a la zona Euro i a molts altres països de la UE. Per altres, el diktat no és tal, sinó que és una prova més de que sense Angela Merkel la política econòmica europea navegaria sense rumb o, molt pitjor, a contra corrent.

El debat està servit. Ningú sap on ens durà el Pacte de l’Euro. Els seus resultats depenen tant de l’encert de les polítiques que predica com de la voluntat política dels diferents estats membres. El que sí que se sap és que durant anys, a Espanya, hagi governat la dreta o l’esquerra, el calendari electoral ha estat el que ha marcat les polítiques econòmiques, donant lloc a unes polítiques erràtiques, pro-cícliques i basades en el curt termini  on la productivitat i la competitivitat han desaparegut del discurs polític i econòmic. En aquest aspecte, sembla ser que estem en més bones mans amb un govern de caràcter més supranacional com l’europeu, que donada la seva idiosincràsia, tendeix a dissenyar la política econòmica en base a criteris d’eficiència i deixant de banda el curt termini.  El lideratge de la cancellera alemanya suposa, doncs,  un triomf d’aquestes tesis i per tant, sembla més adequat el concepte de salvació alemanya que no pas el de diktat a l’hora de referir-se al Pacte de l’Euro.

 

Informació complementària

Conclusions Consell Europeu 11 Març: http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_Data/docs/pressdata/en/ec/119809.pdf

Conclusions Consell Europeu 24-25 Març: http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/en/ec/120296.pdf

Speech de Barroso, President de la Comissió Europea el dia 25 de Març http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=SPEECH/11/216

Economismo, blog El Pais: España necesita del Pacto del Euro http://blogs.elpais.com/economismo/2011/03/espana.html

Brussels Blog, Financial Times: http://blogs.ft.com/brusselsblog/2011/03/eu-summit-day-2-and-the-hungarian-presidency/

Financial Times: http://www.ft.com/cms/s/0/29588d38-557c-11e0-a2b1-00144feab49a.html#axzz1HjOVQv3V

Blog Euroactiv: http://www.euractiv.com/en/euro-finance/eu-leaders-boost-bailout-fund-agree-euro-pact-news-503043

Blogactiv: European Council is changing Methods of European Governance: http://rhein.blogactiv.eu/2011/03/14/european-council-is-changing-methods-of-european-governance/

Blog Ekonomicus: 700.000.000.000€: https://ekonomicus.com/2011/03/22/700-000-000-000e/

Blog Ekonomicus: Governança econòmica Europea II : https://ekonomicus.com/2011/02/07/governanca-economica-europea-que-es-i-el-perque-de-la-seva-importancia-ii/

 

Anuncis

2 Responses to “El Pacte de l’Euro: diktat alemany o salvació?”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS