Una mirada independent a l'economia internacional

Entrevista a Aurèlia Mañé, Directora de l’Observatori d’Àsia Central (II)

Transcripció de la segona part de l’entrevista realitzada a Aurèlia Mañé, Directora de l’Observatori d’Àsia Central el passat 1 de Març, en motiu de la presentació del número de la Revista de Economia ICE: “Àsia Central en el marc de l’economia global”.

Primera part: 

https://ekonomicus.com/2011/04/06/entrevista-a-aurelia-mane-directora-de-l%E2%80%99observatori-d%E2%80%99asia-central-i/

Quina influencia té Rússia sobre les economies de l’ÀsiaCentral?

El paper de Rússia en aquestes països és molt important, pel fet de pertànyer a l’ex bloc soviètic. Per bé ó per malament, les infraestructures d’exportació estan orientades totes cap al que era la Unió Soviètica (URSS). Tot i que aquestes economies no són tant importants per a Rússia, sí que hi ha un cert intent de crear certes zones de comerç i d’estar dins l’àrea russa i dins el marc de la Comunitat d’Estats Independents (CEI[1]), dels que ells en són membres. Ara bé, cada cop la Xina té més influència en la regió.

fotografies: Ádám Barcsai

Com es distribueix el panorama energètic de la regió?

Per part russa, hi ha un intent de que aquests països centreasiàtics no s’escapin en termes energètics: entre altres coses, encara estan connectats a les antigues xarxes d’oleoductes soviètics: Transneft[2].

En temes energètics, la Xina també intenta tenir un pes predominant en la regió?

Bé, per a mi són dos temes ben diferenciats. Tal i com la Xina estableix les seves relacions comercials i com les estableix Rússia són dues maneres de fer heterogènies. Per un costat, Rússia intenta seguir mantenint la seva àrea d’influència i no hem d’oblidar que Afganistan està pel mig i es tracta d’un país amb un pes important a la zona. I les estratègies, per ara, que dur a terme la Xina són de caire molt més comercial, sobretot basades en l’exportació. Ara bé, si es mira en termes econòmics els veïns que tenen els països de l’Àsia central, ens trobem amb Rússia a una banda, la Xina a l‘altre i Turquia que té també molt importància en les economies veïnes.

Quin paper juga la guerra d’Afganistan i Iraq i el fet d’haver-hi nombrosos soldats desplaçats en diversos països de la regió com Uzbekistan i Kirguizistan?

La importància d’Afganistan és clau, començant per la invasió soviètica de fa anys[3]. Els països de l’Àsia central estan rebent les pitjors conseqüències en quasi tots els sentits: per una banda, hi ha malestar en zones musulmanes, que no islamistes[4], i per l’altre, tots els corredors que ha realitzat la OTAN, apart de passar-hi tancs, també hi passa droga i altres similars.

Per tant, es diu que els aldarulls amb morts que han passat darrerament a Kirguizistan i una crisi al sud d’Afganistan són resultat de conflictes entre màfies. Quan en realitat alguns d’aquests països podrien formar part de la solució per a l’Afganistan, ja que en alguns casos són d’ètnies ó llengües comunes, per exemple, en la invasió soviètica de l’Afganistan molts intèrprets eren tadjiks, per tant, hi ha tot un coneixement que s’hauria de mirar d’aprofitar.

Referent a les revoltes de l’any passat a Osh (Kirguizistan) que ocasionaren 45 morts i més de 600 ferits entre kirguís i uzbeks, creu que es poden reproduir altre cop els enfrontaments?

Sí que es poden reproduir. Ningú sap molt bé quin va ser l’origen de les revoltes. S’ha plantejat com un conflicte ètnic , però és una mica més complex. S’ha de tenir en compte que en la transició en la sortida de la URSS de Tadjikistan i Kirguizistan no hi havia pràcticament  institucions governamentals, i va haver-hi i hi ha encara l’apropiació de bona part del poder d’alguns clans que primer varen funcionar més aviat com un grup i ara funcionen com a màfies. Per tant, sembla a primera vista que es tracti d’enfrontaments entre ètnies quan en realitat poden tractar-se de lluites entre màfies locals: càrtels de la droga i semblants.

Ara bé l’actual crisi econòmica els ha afectat, encara que en menor mesura que a nosaltres. Per exemple, hi ha molta immigració que abans de la crisi es dirigia cap a Kazakhstan ó Rússia i ara ha hagut de tornar per falta de feina.

Referent a les revoltes al món àrab, el fet de que molts dels països de l’Àsia central tinguin majoria musulmana, els pot afectar d’alguna manera?

Primer, no s’ha d’”afganitzar” Àsia central, en tot cas, Afganistan s’hauria d’”asia-centralitzar-se”. Ara bé, ser musulmà no vol dir utilitzar l’Islam políticament i de la manera que fan els islamistes, per tant, la situació és diferent en aquests països que en els hi ha les revoltes. Els països de l’Àsia central tenen majories musulmanes, però ho són de diferent manera, per exemple, en alguns casos beuen vodka, ó en algunes de les ciutats et pots topar amb una església ortodoxa al costat d’una mesquita.

El que fa sobretot diferent a aquests països és que estan en processos de construcció nacional, però efectivament són dictadures i clar que poden haver-hi revoltes, però les revoltes en el món àrab no tenen molt a veure, sota el meu punt de vista, amb l’Islam ni amb els musulmans, sinó amb una fractura generacional molt forta i sobretot que aquesta fractura es dóna en unes generacions que ja no tenen record dels moviments des colonitzadors, com els d’independència en el cas d’Algèria ó en el nord d’Àfrica. Per tant, un problema de falta d’expectatives i de trencament amb les estructures governamentals.

Informació Complementària:

(1)    “Asia Central: Una Región en transición hacia la pobreza energética.” – Mañé, A. i de la Cámara Arilla, C. – Revista ICE

http://www.revistasice.com/CachePDF/ICE_857_43-62__AFDED0257BC8984B78C36C72B2BEB65A.pdf

(2)   Kirguistán.- Al menos 45 muertos y más de 600 heridos en los enfrentamientos étnicos de la ciudad de Osh

http://www.lukor.com/not-mun/asia/portada/10061121.htm

NOTES

[1] La CEI és una confederació d’onze de les quinze ex repúbliques soviètiques: Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan i Uzbekistan.  

[2] Transneft és l’empresa estatal russa propietària dels oleoductes que transcorren pel país. Controla la xarxa d’oleoductes més gran del món.

http://biz.yahoo.com/ic/116/116235.html

[3] Referent a la Guerra d’Afganistan de 1979 a 1989 en la que la URSS mostrà suport al partit governant front a fonamentalistes islàmics. Cronologia de la guerra per la BBC:

http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/7883532.stm

[4] Musulmà és qui practica la religió de l’Islam, mentre que islamista és qui utilitza les doctrines de l’Islam per regir la política d’un estat, economia, etc. 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS