Una mirada independent a l'economia internacional

Re-rescat a Grècia

Sembla que el segon rescat per Grècia esta a punt de ser una realitat. Justament fa un any, maig del 2010, la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional anunciaven la concessió d’unes ajudes que intentarien solucionar una de les primeres fortes crisis econòmiques que patia la Unió Europea.

Tot i els esforços, l’agreujament de la crisi del deute i les fortes pressions han desencadenat a una situació insostenible fins a plantejar-se una possible suspensió de pagaments al país.

Per evitar aquesta greu situació, els responsables econòmics de la Unió Europea tot i la oposició del Regne Unit i Finlàndia, es van reunir d’urgència el passat divendres per traçar les pautes per un nou pla de rescat. Es preveu que aquest s’aprovi el pròxim 16 de Maig durant la trobada dels ministres d’economia europeus (Ecofin).

De la trobada de l’Ecofin, també s’espera l’aprovació del rescat de Portugal en uns 78000 milions d’euros, així com la discussió de la demanda per part d’Irlanda en la necessitat de rebaixar els interessos dels seus préstecs.

Cas Grec: Per què la situació és insostenible?

A finals de l’any 2010, Grècia suportava un deute de 328.000 milions d’euros, la qual cosa representa més del 140% del PIB. Tot i haver rebut quatre trams d’ajuda per un valor de 53.000 milions d’euros, les previsions continuen sent desfavorables ja que s’espera que el deute arribi al 156% del PIB el pròxim any.

A més, els inversors exigeixen a Grècia un 26.2% d’interès en els prèstecs a dos anys, fet que provoca unes fortes pèrdues i que s’acaben traduint en un augment dels preus.

Per tant, s’estima que el govern grec necessita uns 30.000 milions d’euros extres (no contemplat en l’actual pla de rescat) per poder refinanciar el seu deute l’any 2012.

Per la seva banda, Atenes demana un fons de rescat temporal de 750.000 milions d’euros per poder comprar els seus propis bons, o prorrogar de nou el termini de devolució del deute. A més, el ministre d’economia grec, va demanar als seus homòlegs dos anys més, fins a 2016 en lloc de 2014, per aconseguir retallar el seu dèficit públic i arribar aconseguir l’objectiu del 3% del PIB fixat en  el Pacte d’Estabilitat i Creixement.

Les línies d’ajuda en el nou pla  a Grècia consistirien en: concedir nous préstecs, de 25.000 a 30.000 milions addicionals; extendre els terminis de devolució; abaratir el vigent paquet de préstecs de 110.000 milions i suavitzar l’estricte calendari de reducció del dèficit exigit que suposa passar des del 15,4% en 2009 fins al 2,6% el 2014. En aquest sentit, la Unió Europea ja va decidir fa unes setmanes rebaixar el tipus d’interès  del 5,2% el 4,2% i allargar de tres a set anys el termini de devolució.

Article de Marta Gonzalez, col·laboradora d’eKonomicus

Anuncis

2 Responses to “Re-rescat a Grècia”

  1. XavierC

    I voleu dir que aquesta gent podrà sortir amb més o menys ajudes de la seva crisi?
    Això te un cost per l’Unió Europea o es tornaran els calers amb interessos tard o d’hora?
    Jo encara tinc por de que Espanya tingui que ser “rescatada”…
    Com ho veieu?

    Resposta
  2. mgekonomicus

    Hola Xavier,
    Primerament agrair-te el teu comentari.

    Tenint en compte com esta la situació europea i mundial es fa difícil assegurar que només amb les ajudes un país podrà sortir de la seva crisi. Potser s’hauria d’anar més enllà i parlar de les reformes internes, es a dir, de crear un nou marc institucional en el país per poder canalitzar les ajudes exteriors, si no és així,penso que per molts diners que rebin, la recuperació serà molt més tardana i difícil.

    Per la Unió Europea, si que té un cost tant econòmic com social. Aquestes situacions fan que creixin les tensions entre els països socis, però considero que no cal ser pessimista i s’ha de pensar que el punt d’inflexió en el cicle ha arribat i per tant, ens encaminem cap a la recuperació (espero). Tens tota la raó en tenir en compte els interessos, s’haurà de veure amb quins es tornen tots aquests diners, si es que es poden tornar dins els límits establerts…

    Això si, desitjo que no hagin de rescatar Espanya…hi ha un creixement bastant lent així que no et puc assegurar com aniran les coses, de totes maneres, tant si el final hi ha el si rescat o el no rescat, es molt important estar dins el coixí de la UE i haver tingut els precedents d’Irlanda, Portugal i Grècia per haver après la lliçó…

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS