Una mirada independent a l'economia internacional

Els Credit Default Swaps en el punt de mira europeu

La Comissió Europea va obrir el passat dia 29 d’abril una investigació sobre el mercat dels Credits Default Swaps (CDS) que involucra a setze bancs d’inversió de renom mundial (JP Morgan, Bank of America Merrill Lynch, Barclays, BNP Paribas, Citigroup, Commerzbank, Credit Suisse First Boston, Deutsche Bank, Goldman Sachs, HSBC, Morgan Stanley, Royal Bank of Scotland, USB, Wells Fargo Bank/Wachovia, Crédit Agricole and Société Générale).

 El directorat general de Competència de la Comissió Europea, que lidera l’espanyol Joaquín Almunia, té indicis per pensar que aquests setze bancs van acordar col·lectivament donar informació sobre preus, índex i altres dades rellevants de CDS només a una empresa, Markit, que és líder en proporcionar informació financera al mercat de CDS. Aquesta acció implicaria l’existència d’un acord entre aquests setze bancs per tal d’amagar informació sobre CDS a altres empreses que no fossin Markit, abusant així d’una posició dominant col·lectiva del mercat.

Que són els Credit Default Swaps?

Els Credit Default Swaps (CDS) és una operació financera de cobertura de risc sobre un instrument de crèdit (siguin bons o prèstecs). Dit d’una manera més simple, és una assegurança sobre un préstec o la compra de bons. Per exemple, si una persona o entitat compra bons grecs i té por que aquests facin fallida, pot comprar a la vegada un CDS. Comprar un CDS implica que tu realitzaràs una sèrie de pagaments periòdics al venedor i aquest, a canvi, et donarà una certa quantitat de diners en cas que els bons grecs facin fallida.

 No obstant això, els CDS també han estat utilitzats com a elements especulatius. En aquests cas, els inversors compraven un CDS (una assegurança) sobre un actiu que no posseïen. Aquesta acció podia estar incentivada pel convenciment (basat o no en arguments sòlids) de la fallida de l’actiu en qüestió, o bé per una voluntat per part dels inversors de que aquell actiu caigués. Si es donava el cas que molts inversors, duts més aviat per ‘intuïció’ que no pas per una amenaça creïble, compraven molts CDS assegurant-se sobre un cert actiu, aquest actiu podia acabar fent fallida, situació en la qual els propietaris dels CDS guanyaven grans sumes de diners. Tal i com es va veure en la pel·lícula Inside Job, especular amb CDS és com si de sobte molta gent comprés una assegurança sobre la teva pròpia casa. L’incentiu d’aquest grup de gent serà, per tant, que la teva pròpia casa es cremi.

 Quant al funcionament del mercat dels CDS, el coneixement de gran quantitat d’informació sobre diversos aspectes del CDS (preu, nombre de transaccions, etc ) és imprescindible per tal que els inversors potencials puguin determinar el valor i el risc de la seva inversió. En aquest aspecte, hi ha empreses especialitzades en proporcionar aquesta informació (e.g. Markit), així com també hi ha empreses on es poden ‘compensar’ (vendre i comprar) els CDS (e.g. Ice Clear Europe). 

 En cas que fos així, aquest comportament suposaria una violació de la regulació europea antitrust. Aquesta regulació vetlla per garantir la competència lleial del mercat, evitant que cap empresa acordi certs comportaments amb una altra que restringeixin la lliure competència (per exemple, que dues empreses es posin d’acord amb preus o quantitats a produir, l’anomenat cartel).  La regulació europea antitrust també vetlla per tal que cap empresa amb una posició dominant abusi d’aquesta, per exemple, fixant preus extremadament baixos temporalment per forçar als seus competidors a sortir fora del mercat.

La investigació va més enllà i també qüestiona la legalitat dels acords fets entre nou d’aquests setze bancs i la companyia encarregada de compensar els CDS, Ice Clear Europe. Uns acords que, mitjançant tractes preferencials, posicionarien a Ice Clear Europe com a empresa principal a l’hora de compensar els CDS, dificultant així l’entrada d’altres cambres de compensació al mercat així com d’altres inversors de CDS a l’hora de compensar les seves transaccions.

Aquesta no és la primera vegada que la UE intenta posar fre a la desregulació del mercat financer i del mercat de derivats[1]. El Parlament Europeu i el Consell de la UE estan debatent sobre alguns aspectes de la venta curta de derivats (short selling en anglès) i dels CDS que incentiven el comportament abusiu del mercat.

Quina és la importància d’aquesta investigació?

Aquest afany regulatiu es justifica per la importància que van tenir els instruments de derivats i els CDS en agreujar la crisi. La falta de transparència dels mercats de derivats i instruments financers negociats over the counter (OTC, negociacions bilaterals entre dues parts, i no en mercats organitzats) es va fer palès durant la crisi. Grans bancs d’inversió van jugar un doble joc en el que per una banda venien préstecs ‘escombraries’ als seus clients i per altra apostaven contra aquests préstecs tots comprant CDS, de manera que ells no perdrien diners. Aquest comportament està sent investigat també als Estats Units, on s’acusa a algunes companyies de frau.

La investigació té lloc en un moment on estan sortint a la llum aspectes sobre la crisi i els diferents actors que s’hi van veure involucrats d’una manera tèrbola. Des de conflictes d’interessos entre membres del govern d’Estats Units i de les entitats financeres, que ocuparen càrrecs de manera consecutiva als dos llocs, incentius perversos de les agències de credit rating al ésser pagades per les mateixes empreses a qui avaluaven, nul·la responsabilitat d’aquestes agències en cas que la seva predicció del rating fos completament errònia, sistema de remuneració en diverses entitats financeres quasi exclusivament enfocat a remunerar els beneficis a curt termini sense mirar les conseqüències a llarg  i fins i tot, en alguns casos, frau.

Democràcia: mite o realitat

Sempre s’ha dit que les economies desenvolupades (en general) tenen una correlació elevada amb un nivell alt de democràcia. Sembla, però, que estem arribant a un punt on aquesta correlació trontolla. Mentre els ciutadans elegeixen uns líders per a que governin el seu país, aquests sucumbeixen – per interès propi, per convenciment o per ‘obligació’- a les normes que imposen gegants financers i grans multinacionals. Sense entrar en judicis sobre fins a quin punt aquest fet és bo o perjudicial pel país– es un tema que va més enllà dels objectius d’aquest post – ens hauríem de preguntar sobre el paper que nosaltres volem que jugui la democràcia,o quin tipus de societat volem, perquè, portant les coses una mica a l’extrem, quin sentit té elegir uns polítics les accions dels quals depenen en gran part del que decideixin els mercats o entitats financeres  i/o no vetllen per l’interès general de la població?

 Informació complementària

Comissió Europea. Nota de premsa sobre la investigació dels Credit Default Swaps: http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/11/509&format=HTML&aged=0&language=EN&guiLanguage=en

Comissió Europea. Explicació del directorat general de Competència: http://ec.europa.eu/competition/antitrust/overview_en.html

European Voice, article 29 d’abril 2011: ‘Commission investigates Credit Default Swaps market’ http://www.europeanvoice.com/article/imported/democracy-or-finance-/70935.aspx

European Voice, article 28 d’abril 2011: ‘Democracy or finance?’ http://www.europeanvoice.com/article/imported/democracy-or-finance-/70935.aspx


[1]Els derivats són instruments financers els valors dels quals es basen en el preu d’altres actius subjacents. Aquests actius subjacents poden ser accions, valors bursàtils, matèries primeres, etc.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS