Una mirada independent a l'economia internacional

Conflicte entre desenvolupament i sostenibilitat? El cas del moviment anti-miner a Perú

Més de 3 setmanes porten aixecats en protesta els habitants aimaras de la zona fronterera entre Perú i Bolívia, a la regió de Puno. La ruta de trànsit entre ambdós països ha estat bloquejada i l’activitat econòmica pràcticament paralitzada. Els motius: la proliferació de les activitats mineres i petroleres, la majoria de capital estranger, que abunden en aquest punt. Avui, a 5 dies de la segona volta de les eleccions generals a Perú, els comitès populars han decidit establir una treva i reobrir la frontera. Les mobilitzacions es reprendran el proper 7 de juny, sota l’amenaça de no reconèixer l’executiu elegit a les urnes si no s’atenen les seves reclamacions.

En aquesta regió del sud de Perú convergeixen diversos factors de gran rellevància que han acabat per alimentar un conflicte de difícil resolució a molt pocs dies d’unes eleccions molt transcendentals al país. Per un cantó, en aquesta regió hi ha predomini dels indis aimaras, situats en un conflicte social permanent amb el Perú més metropolità pel reconeixement dels seus drets. Per un altre cantó, aquesta és una de les zones més emblemàtiques i admirades de tota Amèrica del Sud ja que és on es troba el llac Titicaca, enmig dels Andes. Però alhora és un sòl ric en recursos naturals, com tot Perú, fet que atreu nombroses inversions d’empreses mineres tan nacionals com estrangeres. Finalment, és un punt estratègic que connecta la zona econòmicament més potent de Bolívia amb Perú i els seus ports. La Paz, capital boliviana, es troba relativament a pocs kilòmetres de la regió de Puno i el trànsit d’exportacions és considerable.

Així doncs, aquest és un nou episodi a Amèrica Llatina de xoc frontal entre interessos econòmics, població exclosa del desenvolupament i preservació del medi ambient. Es tracta del mateix debat en que el concepte ‘desenvolupament sostenible’ sembla que estigui format per dos idees totalment irreconciliables, quan, en realitat, la comunitat científica i econòmica internacional s’està esforçant per demostrar que no ha de ser així.

Agricultors aimaras de Perú bloquegen el pont a la ciutat de Desaguadero, fronterera amb Bolívia. Font gràfica: Aizar Raldes/AFP.

Un conflicte creixent amb el rerefons dels interessos miners

Aquest conflicte al Perú es va iniciar amb l’anunci per part de l’empresa minera canadenca Bear Creek que al 2012 iniciaria les operacions a l’explotació minera de Santa Ana, dins la regió de Puno, un cop obtingui definitivament la concessió per part de l’executiu de Lima. Aquest projecte és el que ha aixecat el rebuig de gran part de la població aimara ja que temen que això contamini els recursos hídrics i el sòl d’aquesta regió ambientalment delicada, de la qual depenen. La manca de diàleg entre les parts i la poca voluntat de respectar els interessos de cadascú ha fet que el conflicte s’agreugi des que va iniciar-se a principis de maig.

El malestar era latent en una població descontenta per la política minera del govern: “des de Lima s’han continuat concedint permisos d’explotació de mines automàticament, sense cap consideració de les opinions de la comunitat local”, declarava l’economista peruà Epifanio Baca en un reportatge d’Al-Jazeera. Tot plegat ha portat finalment a que els grups de protesta reclamessin, en boca del líder del Front de Defensa dels Recursos Naturals, Walter Aduviri, la total cancel·lació i reversió de totes les concessions mineres i petroleres de la regió de Puno com a condició per aturar les mobilitzacions. Això és quelcom impossible de fer d’acord a la constitució peruana actual, segons apareix als mitjans de comunicació peruans.

A això cal afegir-hi el punt de vista dels inversors. El CEO de Bear Creek, Andrew Swarthout, ha realitzat unes declaracions, recollides per Mineweb, en que deia que “hi ha moltes companyies observant la situació a Puno. Si nosaltres finalment entrem en problemes seriosos i no som capaços de dur a terme les inversions previstes en el projecte de Santa Ana i en altres projectes que tenim previstos, altres companyies es prendran una pausa també en aquest país”. Bear Creek ja ha invertit uns 25 milions de dòlars a Santa Ana.

A Puno, s’han donat drets de mineria a empreses estrangeres sobre el 35% del territori, tot i que només un 1% d’elles ha iniciat formalment les operacions. En altres províncies on la mineria també està estesa, aquest sector ha portat un fort boom econòmic i ha creat ocupació; però les dades socials semblen indicar que aquest desenvolupament no ha calat prou entre la població.

També cal considerar altres factors socials en l’aparició del moviment de protesta aimara. Segons apareix al mitja de comunicació peruà de El Comercio, la regió de Puno era un territori declarat com reserva aimara on es regulava fortament les activitats econòmiques permeses. Els propis habitants van demanar que s’aixequés aquesta regulació per poder fer un ús complet de les seves terres a finals dels anys 90. El problema va aparèixer quan, al cap d’uns mesos, la majoria de petits propietaris van acabar venent les terres a causa dels problemes de subsistència que patien a curt termini i la manca de recursos. Això va facilitar que apareguessin empreses estrangeres amb l’objectiu de comprar terres per desenvolupar activitat minera a la zona, fet que és actualment la font de protesta.

Fins al moment, les mobilitzacions han aconseguit que l’actual executiu dirigit per Alan García hagi acordat suspendre les concessions mineres en curs a les províncies en conflicte, tot i que Walter Aduviri ja ha anunciat que les seves reclamacions no es veuen reflectides en els acords. El conflicte també ha entrat a la batalla electoral. Tots dos candidats presidencials, Ollanta Humala i Keiko Fujimori, han declarat la voluntat d’augmentar els impostos per les empreses mineres i endurir la regulació (Humala en major grau que Fujimori). El The Guardian ha qualificat les eleccions de diumenge com la tria “entre el càncer o el sida”. I els dirigents de la mobilització els acusen de no tractar el tema principal: no volen cap tipus d’activitat minera a la regió.

Perú ja ha patit altres accions contra la mineria recentment, pels mateixos motius que a Puno: el rebuig pels efectes perjudicials sobre els recursos naturals i l’agricultura. El mes passat es va suspendre l’activitat a una mina de coure a la província d’Arequipa per la mort de 3 miners en xocs contra la policia. I a la província d’Angaraes, els habitants van ocupar una mina de zinc.

La necessitat de lligar dos conceptes: desenvolupament i sostenibilitat

El conflicte entre la població aimara i l’executiu peruà està encara lluny de ser resolt. El conflicte entre desenvolupament econòmic i sostenibilitat ambiental, també. El crit de protesta més escoltat a Puno és “mina no, agro sí”. Això representa una polarització important de dos dimensions aparentment oposades però que no hi ha dubte que estan totalment interrelacionades. Són part del mateix problema.

Per una part, no s’acaba d’atorgar al medi ambient tot el valor econòmic que representa per les activitats humanes. Aporta molts beneficis intangibles en forma de serveis d’aprovisionament, serveis de regulació (clima, qualitat de l’aire, prevenció d’erosió i inundacions, etc.) i de serveis culturals. El medi ambient ens proveeix a les persones i a les empreses de serveis ambientals que són la base de les activitats econòmiques. Per una altra part, sembla que no es puguin desenvolupar unes activitats econòmiques adequades i sostenibles, és a dir, que no disminueixin la qualitat i el valor d’aquests serveis dels ecosistemes.

Hi ha nous camins cap al progrés. Des de la ciència econòmica s’estan assentant les bases per a incloure el medi ambient dins tots els models de creixement i desenvolupament: a més del capital físic, capital humà, capital financer i capital social, també caldrà considerar el capital natural. I des de l’acció política, s’estan duent a terme importants esforços per promoure l’economia verda, no només des de les administracions nacionals sinó també des d’organismes internacionals com les Nacions Unides, a través del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA; UNEP en les sigles en anglès).

Més informació:

[1] Protestants tanquen la frontera entre Perú i Bolívia. Article de Stephanie Garlow al Global Post; 24 de maig.

http://www.globalpost.com/dispatches/globalpost-blogs/que-pasa/peru-bolivia-border-protest-mine

[2] Seguiment de la notícia al diari peruà de El Comercio, a través del ‘tag’ Protestas en Puno.

http://elcomercio.pe/tag/278380/protestas-en-puno

[3] Perú suspèn concessions mineres en diverses províncies. Article de Dorothy Kosich a la web especialitzada en el sector miner, Mineweb.com; 1 de juny.

http://www.mineweb.com/mineweb/view/mineweb/en/page72068?oid=128350&sn=Detail&pid=102055

[4] Les protestes al Perú es mantenen. Article d’Ashley McEachern al New Socialist; 31 de maig.

http://www.newsocialist.org/index.php?option=com_content&view=article&id=446:peruvian-protests-prevail&catid=53:blog&Itemid=68

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS