Armènia i Azerbaidjan: la guerra oblidada (1a Part)
Segurament molts de nosaltres quan sentim la paraula “Armènia” ens vé al cap el genocidi armeni de principis del s.XX en que moriren de 1 a 1,5 milions de persones. Encara recordo el curiós professor d’història del col·legi els díes que tractàvem la Segona Guerra Mundial reproduïnt les paraules de Hitler el 1939, abans de l’esclat de la guerra i de l’holocaust:
“Qui parla avui en día de l’extermini dels armenis?”
(“Wer redet denn heute noch von der Vernichtung der Armenier?”)
Recordo també que les ulls se’m posaren com plats. Aquelles paraules varen entrar en el més profund de la meva infantil persona de 14 anys, tot provocant-me un allau de preguntes que de tant òbvies em semblàven estúpides com: “O sigui que es poden assassinar milions de persones i que la gent ni se n’enrrecordi?” ò “Qui pot voler matar tanta gent i perquè?”. Bé, no és aquest l’article que tracta de saber perquè l’holocaust jueu és absolutament més conegut que el genocidi armeni, però sí que tractarem d’esbrinar una mica com està la situació actualment i quina és la relació entre els països de la regió, sobretot el paper de Rússia, ja que el conflicte entre Armènia i Azerbaidjan, que ja fa anys que dura, ha posat en escac la política exterior del gegant rús. En el període de la tardor del 2010 a l’estiu del 2011, Rússia va intentar reiteradament moure del punt mort les tenses relacions entre els veïns armenis i azeris pel que fa al conflicte que mantenen pel territori de l’Alt Karabagh, oficialment dins d’Azerbaidjan. Bakú, capital de l’Azerbaidjan, i Erevan, capital d’Armènia, es varen acusar recentment en una reunió amb el president rus Medvèdev d’impedir que les negociacions de pau arribin a bon port. En concret, el president de l’Azerbaidjan, Ilham Aliev, va recordar un cop més que la paciència de Bakú està a punt d’esgotar-se i que la guerra encara no s’ha acabat.
Consulta la resta de l’article al blog d’Economies Desordenades del diari ARA:
eKonomicus 
Deixa un comentari