Una mirada independent a l'economia internacional

Veolia Environnement es replanteja el seu negoci: noves necessitats per a la gestió dels serveis públics

Desinversió, replegament i esperar que el balanç financer acabi per millorar. Aquest és el gir estratègic que ha anunciat un dels líders en prestació de serveis públics com és la francesa Veolia Environnement, desprès de no poder fer sostenible el recent període d’intensa expansió i inversió, sobretot en regions en desenvolupament . Aquest conglomerat gegant, dedicat a proveir serveis de subministrament d’aigua, gestió de residus, energia i transport, abandonarà al llarg dels propers 2 anys les operacions en 37 països dels 77 on és present actualment, quedant-se per tant en 40 països. Això implicarà una forta desinversió, valorada en uns 1.300 milions d’euros, segons declaracions del president de la companyia, Antoine Frérot.

Antoine Frérot és el president de l'empresa líder en prestació de serveis com aigua i transport. Font: wsjonline.com

Frérot reconeix que les expectatives no s’han complert. “No vull posposar les males notícies, sinó enfrontar-nos-hi ara; som una companyia global però no hem d’estar a tot arreu”, va declarar, segons informava a principis de mes d’agost el Wall Street Journal. D’aquesta manera, Veolia ja ha confirmat que deixarà el sector del transport públic al Marroc, la gestió de serveis ambientals a Egipte, els serveis portuaris als Estats Units i revisarà tot el negoci que té actualment al sud d’Europa, entre d’altres accions.

Els 37 països dels que l’empresa marxa únicament constitueixen un 10% del volum de negoci, fet que mostra un desequilibri important de l’empresa. En contrast, Suez Environnement (també francès i principal competidor de Veolia) manté una estratègia basada en una menor expansió però una major resiliència que els seus rivals davant el context canviant, fet que li ha permès anunciar uns guanys sòlids aquest primer semestre d’any. Per això mateix, Frérot (qui, per cert, és un dels signants del manifest dels milionaris francesos demanant un impost especial per a grans fortunes) vol fer de Veolia una empresa més efectiva i reactiva.

Veolia s’ha d’enfrontar a dos problemes essencials: la reducció dels serveis prestats en l’àmbit del subministrament d’aigua i la gestió de residus sòlids a causa d’una menor demanda (problemes comuns a totes les empreses del sector, com Suez Environnement i Agbar, per exemple) i un volum de deute enorme (4 vegades el resultat d’explotació anual de l’empresa) conseqüència de grans inversions durant els anys d’expansió i que no han donat els fruits esperats. Però en el rerefons d’aquest replegament també es pot trobar els problemes que planteja la regulació econòmica i el finançament d’aquests serveis als països en vies de desenvolupament, on Veolia és fortament present, a diferència dels seus competidors.

La regulació i finançament dels serveis públics als països en desenvolupament, principal repte a millorar

Durant els anys 80 i 90, alguns països en vies de desenvolupament van aplicar significatives polítiques consistents en delegar la gestió dels serveis públics del país –aigua, energia, telecomunicacions, etc.– (delegació de la gestió no vol dir privatització de la propietat pública). Això va donar l’oportunitat a moltes empreses, com Veolia i Suez, a expandir les seves activitats en nombrosos països emergents. En alguns casos, però, va acabar en fracàs, sota una forta pressió social o davant la manca de rendibilitat.

Això porta a parlar dels models de gestió d’aquests serveis. En aquest sentit, quins han estat els principals reptes que han impedit un correcte desenvolupament dels serveis públics en aquests països? Majoritàriament, es tracta del que es coneix com fallades de govern, consistents en la manca d’una regulació econòmica òptima del servei i d’un finançament adequat i estable (sí, portar l’aigua de les muntanyes a l’aixeta de casa costa diners, i molts; per això es tracta d’un monopoli natural). Principalment, o bé la delegació de la gestió implicava unes tarifes pel servei excessivament elevades que no tenien en compte els problemes d’assequibilitat i problemàtica social, o bé les autoritats públiques no permetien aplicar una política de preus que garantia la sostenibilitat financera del servei (és a dir, la senzilla regla que els costos han de ser iguals als ingressos per a poder mantenir el servei i la qualitat), o bé existia una gestió totalment pública però nefastament dotada de recursos financers.

Font: treehugger.com

D’aquesta manera, es veu clarament que calen nous models de governança i regulació per als serveis públics. I s’hi està treballant. La millora de la governança en aquest àmbit ha de donar pas a una gestió més eficient dels serveis públics, a poder enfocar millor els problemes socials i a assolir una major cobertura de la població.

Els principals desenvolupaments corresponen als models anomenats partenariats público-privats (de l’anglès, Public-Private Partnership i abreviat com PPP), orientats a que sector públic i sector privat comparteixin risc i recursos en un projecte. Aquests darrers models estan guanyant força terreny recentment i, per exemple, a Catalunya, acadèmics com Germà Bel i Andreu Mas-Colell els defensen profundament. Tanmateix, no té pas perquè ser sempre una empresa privada qui assumeixi la delegació de la gestió. Cada cop més hi ha millors experiències de delegacions públiques, sigui a través de col·laboracions amb altres entitats públiques d’altres països (public-public partnership) o sigui a través d’una empresa de capital mixt (capital repartit entre l’entitat pública i l’empresa privada). I sobretot, és molt important que la remuneració de la gestió vagi lligada al compliment d’una sèrie de paràmetres de qualitat i sostenibilitat, ja que això permet que tothom hi surti guanyant.

Els ventalls de gestió són cada cop millors, en definitiva, fet que hauria de permetre que els serveis públics puguin arribar a tothom i amb millor qualitat. Si Veolia o qualsevol altre operador (públic o privat, tan se val) abandona un país, que no sigui perquè el model de gestió no permet conciliar els objectius de fer arribar el servei a tothom a un preu raonable, sinó perquè hi ha algú altre que ho fa millor. En cas contrari, ningú hi sortirà guanyant.

Més informació:

[1] Nota de premsa de Veolia Environnement sobre els resultats financers del primer semestre de 2011 i l’anunci de la reestructuració.

http://www.veolia.com/en/medias/press-releases/2011-half-year-results.htm

[2] Veolia abandona 37 països mentre que les pèrdues acceleren la reestructuració. Notícia de Tara Patel al Bloomberg.com; 4 d’agost.

http://www.bloomberg.com/news/2011-08-04/veolia-to-leave-37-countries-as-loss-spurs-ceo-to-quicken-revamp.html

[3] Building Partnership for Development in Water Sector and Sanitation; xarxa que agrupa governs, empreses, societat civil i institucions financeres en defensa d’una millora de l’accés a l’aigua potable i sanejament en països en vies de desenvolupament.

http://www.bpdws.org/web/w/www_1_es.aspx

[4] Public-Private Partnership. Article d’Emili Batlle a El Matí Digital.

http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=29

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS