Inflació i paràlisi política frenen el creixement de l’Índia
Semblava que el fort creixement de les economies emergents no es veia afectat en aquest període de crisi econòmica, però ha resultat que aquesta sensació no era del tot certa. Un cas manifest i recent és el de l’Índia, on s’han publicat noves dades macroeconòmiques que preocupen als polítics del país: el producte interior brut (PIB, mesura de la riquesa agregada del país) ha augmentat un 7.7% en el segon trimestre d’aquest any, un nivell menor del que ho va fer durant el primer trimestre (7.8%) i durant el mateix període l’any passat (9.2%). Aquesta xifra és baixa per un país que necessita augmentar el PIB any rere any a ritmes més alts per poder seguir traient part de la seva població de la pobresa absoluta.
Això no només afecta l’Índia sinó que, en alguns mitjans de comunicació, els analistes preveuen que la Xina també es veurà amb un menor creixement del PIB del que ens té acostumats (superiors al 10% anual). Aquesta situació, de manera indirecta, ve parcialment provocada per la mala situació econòmica tan a Europa com als Estats Units: la fugida de capitals d’aquestes regions cap als països emergents ha originat en molts d’ells forts increments de preus i ha obligat a dur a terme polítiques monetàries molt restrictives, és a dir, a augmentar el tipus d’interès (eKonomicus va analitzar el passat mes de març com la major part dels països del sud-est asiàtic es veien atrapats en una espiral d’augments del tipus d’interès). Això, com a conseqüència, frena molt el creixement econòmic, tal com es pot veure al gràfic final.
En el cas de l’Índia, la situació s’agreuja al veure que la situació pot ser de llarga durada i no només passatgera (com podria ser-ho a la resta de països asiàtics). La causa es trobaria no només en els successius increments del tipus d’interès (en un any i mig, el banc central l’ha augmentat fins a 11 cops, i es preveuen noves pujades), sinó també en la falta de reformes nacionals i la paràlisi política de la major democràcia del món. Aquest darrer factor acaba per ser molt significatiu, tal com ha demostrat el fort moviment social arran de la vaga de fam de l’activista Anna Hazare i les protestes massives que va encapçalar contra una casta política adormida.
No es pot deixar de pensar, però, que d’assolir-se el canvi real (més mecanismes contra la corrupció i més sensibilitat social), l’Índia es podria posicionar en una via de desenvolupament més favorable i estable, mentre que països com la Xina encara han de passar per aquests problemes a fons.
–
Informació addicional:
[1] Web oficial de Anna Hazare, “a man behind RTI revolution”.
Deixa un comentari