La taxa Tobin, dels indignats a la Comissió Europea
L’anomenada taxa Tobin, ideada pel premi Nobel nord-americà James Tobin per gravar les transaccions financeres internacionals, està una mica més a prop de fer-se realitat en el si de la Unió Europea (UE). Els treballs estan tan avançats que ja sembla resolt l’escull sobre el lloc d’imposició d’una taxa que, per la seva naturalesa, afectarà en moltes ocasions a operacions transfrontereres o executades en un país diferent al dels protagonistes de la transacció. El projecte elaborat pel departament del Sr. Algirdas Semeta, comissari europeu de Fiscalitat, preveu que la taxa es liquidi en el domicili principal de les entitats financeres que participin en l’operació, amb independència de la plaça on es dugui a terme física o virtualment.
Així doncs, per exemple, si un banc espanyol realitza una compravenda d’accions o bons amb un banc finlandès a la Borsa de Frankfurt, cada entitat haurà de liquidar la seva part de l’impost davant les autoritats fiscals de Madrid i Hèlsinki, respectivament. La proposta de Brussel·les evita que els recursos generats pel nou impost es concentrin en els països europeus amb més centres financers, com serien Londres, Luxemburg i la borsa de Frankfurt. Les dades manejades per la Comissió Europea indiquen que si no és fés d’aquesta manera, un impost sobre transaccions d’accions, bons i derivats financers aplicat en el lloc d’execució de l’operació reportaria a les arques públiques de Londres fins a 10 vegades més que a les franceses i cinc vegades més que a les alemanyes. La diferència seria molt menor si s’eximís de l’impost als derivats financers: warrants, futurs, …. Però la proposta de Brussel·les, segons fonts comunitàries, preveu una taxa “amb la base imposable el més àmplia possible, incloent també els derivats”. Curiosament, quedaria exempta la compravenda de divises, que era l’objectiu de la taxa Tobin original. El motiu d’aquesta exclusió seria la possible incompatibilitat de la taxa amb la lliure circulació de capitals que impera en el si de la UE.
Dels indignats a la Comissió Europea
La taxa Tobin ha passat de ser una quimera de moviments com els del 15-M, a convertir-se en l’objecte de desig de les administracions europees. El seu enorme potencial de recaptació ha desencadenat ja una lluita sobre la destinació d’uns ingressos que podrien oscil·lar entre 20.000 i 150.000 milions d’euros. La proposta que la Comissió Europea aprovarà en les pròximes setmanes advoca per destinar aquests recursos al pressupost comunitari, una possibilitat que no compta amb massa adeptes a les capitals europees. Per intentar guanyar suport, Brussel·les oferirà als Governs la possibilitat de gravar les transaccions amb una taxa superior a la mínima (del 0,1% i 0,01% per als derivats) i quedar-se amb els ingressos addicionals. París i Berlín semblen més aviat partidaris de que la taxa vagi a parar a les arques nacionals.
Informació complementària:
Regulació del Sistema Financer – Punt Clau: la Taxa Tobin – eKonomicus – 21/07/2010
https://ekonomicus.com/2010/07/21/regulacio-del-sistema-financer-%E2%80%93-punt-clau-la-taxa-tobin/
(2) 21 ideas inspiradas en el 15-M (punt nº20) – Público – 05/06/2011 – Pere Rusiñol
http://www.publico.es/especial/indignados/21-ideas-inspiradas-en-el-15m.php
One Response to “La taxa Tobin, dels indignats a la Comissió Europea”
[…] https://ekonomicus.com/2011/09/29/la-taxa-tobin-dels-indignats-a-la-comissio-europea/ […]