Una mirada independent a l'economia internacional

La fi de Gaddafi paralitza la política “neocolonial” líbia de seguretat alimentària

Líbia tenia previst explotar 115.000 hectàrees a Libèria i Mali per produir arròs, aliment bàsic. Font gràfica: un.org

Amb la finalitat de garantir un cert subministrament estable de productes alimentaris i alhora d’assegurar-se certa protecció davant la dramàtica fluctuació dels seus preus, alguns governs elaboren estratègies que, a vegades, poden ser certament perverses. No només això, sinó que poden arribar fins al punt de rebre el qualificatiu de “neocolonials”. S’han arribat a qualificar així perquè consisteix en què governs estrangers comprin o arrendin grans extensions de terra fèrtil als governs de països de renda molt baixa, amb l’objectiu de cultivar aliments que després seran transportats als mercats dels països inversors. L’estratègia recorda molt a l’aplicada en l’apogeu de les repúbliques bananeres.

Aquest és el cas de la política alimentària que ha estat dissenyant el govern de Gaddafi durant els darrers anys i, com ell, molts dels governs de països “nous rics”, com la Xina i les monarquies de la península Aràbiga. Són països amb molta disponibilitat de capital i on la seva prioritat per mantenir l’estabilitat és fer front a problemes futurs de superpoblació (cas de la Xina) o bé d’escassetat de recursos hídrics i terra fèrtil (cas de Líbia, Aràbia Saudita, Qatar i etcètera, on han d’importar fins al 90% dels aliments consumits al país en alguns casos).

Pel que fa a Líbia, Gaddafi va instruir el Libya Africa Investment Portfolio (LAIP) amb 70 milions de dòlars amb l’objectiu d’invertir-los en dos enormes projectes agrícoles per produir arròs de manera intensiva a Mali i Libèria. El govern de Mali va arrendar 100.000 hectàrees i el de Libèria 15.000. La revolta popular es va iniciar en el moment en que s’estaven a punt de materialitzar aquestes explotacions agràries i començar a produir (en el cas de Mali, ja s’havia instal·lat la xarxa de transport). Amb la caiguda del règim, definitivament aquests projectes semblen abandonats, ja que els fons sobirans dels que depenien estan congelats.

L’objectiu d’aquest fons d’inversió, que forma part d’un complex entramat financer creat per Gaddafi de cara a les seves aspiracions pan-africanes, és promoure el desenvolupament a països africans pobres però, sense dubte, era pensat com un canal pensat per aïllar Líbia de les fluctuacions dels preus dels aliments que han plantejat tants conflictes a tants governs en altres llocs del món. En el cas de Libèria, però, segons informa Wall Street Journal, fonts governamentals havien negat que la producció prevista es transportés directament a Líbia i que la mà d’obra ocupada provindria de l’estranger.

Arrendar terres a fora en favor de la seguretat alimentària… en què consisteix tot plegat?

El debat està servit. The Economist plantejava ja al 2009 la qüestió de si això eren inversions estrangeres beneficioses o, com ens referíem al principi, simplement neocolonialisme. La filosofia és clara: en paraules del setmanari anglès, “països que exporten capital però importen aliments estan actualment deslocalitzant la producció agrícola a països que necessiten capital i tenen terra per donar i per vendre”. Aquests darrers països són, sobretot, els de l’Àfrica subsahariana, que és on s’han donat la major part de casos d’arrendament de terres.

I no estem parlant de petites parcel·les, sinó de grans extensions. Així, per posar alguns exemples a més del de Líbia, hi ha també les 400.000 hectàrees dels Emirats Àrabs Units a Sudan o les 2.8 milions d’hectàrees de la Xina a Zàmbia (tot i que de moment només hi ha l’acord i no s’ha dut a terme). A mode de comparació, 400.000 hectàrees equivalen a 4.000 Km2, gairebé l’àrea de la província de Girona (són 5.800 Km2).

Breument, es poden donar algunes impressions pel que fa als avantatges i desavantatges. Segons els que defenses aquests projectes, això aporta, com mencionàvem, noves oportunitats als països receptors d’aquestes inversions en forma de tecnologia i desenvolupament rural a zones que han patit una gravíssima manca de capital durant dècades. Per contra, també s’argumenta que es tracta d’expropiacions d’esquenes als habitants de la regió (que no veuen res dels guanys), s’expulsa a aquests habitants ja que no es generen llocs de treball en alguns casos (s’importa mà d’obra del país inversor) i la producció abandona ràpidament el país.

Per últim, també cal fer menció que entre els inversors en terres a l’estranger també es troben empreses occidentals, com per exemple Goldman Sachs. No és tan sorprenent si es considera que aquesta estratègia també és útil no només per garantir un subministrament segur d’aliments bàsics, sinó també per produir/especular biocombustibles. Aquesta és una de les fonts d’energia renovable més esperançadora, tot i que cal tenir en compte que aquella terra usada per biocombustibles no produirà aliments. Els biofuels jugaran un paper important a Europa, on ja es demana que un 10% de la composició del combustible provingui d’aquestes matèries. Probablement, això hagi contribuït a que els països occidentals s’uneixin als països emergents rics en aquesta onada d’expansió alimentària que alguns anomenen simplement deslocalització i altres neocolonialisme.

Font: The Economist

[1] The Economist. Buying farmland abroad: outsorcing’s third wave? Publicat el 21 de Maig de 2009.

http://www.economist.com/node/13692889

Anuncis

2 Responses to “La fi de Gaddafi paralitza la política “neocolonial” líbia de seguretat alimentària”

  1. mborr

    Hola! Podries explicar una mica més (no sé si aquí o en un altre article) com funciona això de l’especulació dels biocombustibles? M’ha encantat l’article!

    Resposta
  2. R.Ekonomicus

    Si, i tant! Per fer-ho, caldrà fer una capbussada als mercats de futurs i matèries primes, i entendre com una financera com Goldman Sachs s’ha posat presencialment en aquest negoci…

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS