Una mirada independent a l'economia internacional

La Unió Europea, a múltiples velocitats

Es torna a parlar de dos Europes dins la zona Euro: la del nucli dur i la dels països que ho tenen més "negre" per seguir a l'Euro. Font gràfica: telegraph.co.uk

Les declaracions de les autoritats franceses i alemanyes, especialment les provinents de París, tornen a ser portada en molts diaris, potser envoltades d’un alarmisme excessiu induït per les circumstàncies per les que passa Itàlia i Grècia (de nou). L’Europa de les dues velocitats. És una idea de la que se’n sent parlar des de l’aparició de l’euro i que Nicolas Sarkozy ha fet reviure aquest passat 8 de novembre. Això planteja dubtes més enllà del que és aparent, que són interessants d’observar. Sarkozy, en concret, va declarar:

“No hi haurà una moneda única sense una major integració i convergència econòmica. Això és cert. I ens estem encaminant cap això. Han de tenir cadascun dels països les mateixes normatives que per tots els 27? No, clarament no. Al final, hi haurà una Europa a dos velocitats: una que s’encamini a una major integració de la zona euro i una altra que és més confederal.”

En què consisteix doncs l’Europa de les dues velocitats? Com dèiem, la idea s’ha utilitzat sempre que es volia justificar polítiques en les quals només participaven una part dels països de la unió, els més preparats per assumir els compromisos voluntàriament, mentre que els altres en quedaven fora a l’espera d’avançar prou com per entrar-hi (o a l’espera que els seus ciutadans volguessin).

De fet, vist l’estat de la qüestió actualment, podem acabar concloent que ja existeix una Europa de dues velocitats a la pràctica: per un cantó, l’Europa que ja està contenta amb la unió de mercat i comercial que va sorgir de Maastricht 1992 (que per sí sola ja aporta bastant millora de benestar), i per un altre cantó, l’Europa que ha acceptat formar part d’una unió monetària i que ara ha de seguir avançant més a fons en aquesta unió, dotar-la d’esperit polític. Però, fins i tot, podríem afegir una tercera velocitat, la d’una part d’Europa intermitja, que és la que destapa Sarkozy amb les seves declaracions: l’Europa d’aquells països que van entrar a la zona Euro però no aconsegueixen arribar (o no pretenen arribar) als objectius  que ara mateix els demanen el nucli dur, el que va més ràpid. Probablement no volen quedar-se enrere ni deslligar-se, però hi ha massa disparitat amb les grans potències europees.

Aquesta diferència de velocitats acabarà portant a aquests països de velocitat intermitja, a la llarga, cap a dos alternatives: o desapareixen de l’euro perquè no els surt a compte tan sacrifici ni adoptar polítiques imposades; o bé, es dediquen en cos i ànima a atrapar al nucli dur (almenys pel que fa a estabilitat financera). Grècia es troba en aquesta dicotomia, per exemple. I Alemanya i França no fan gaires esforços per amagar que semblen desitjosos de deixar enrere a aquestes economies intermitges que els estan provocant massa turbulències. Llavors, aquest nucli dur es convertirà en “l’Europa de la triple AAA creditícia”, tal com avisa José Ignacio Torreblanca al seu blog, és a dir, només hi podran formar part aquells països que hagin aplicat mesures d’austeritat que els hagin permès mantenir la millor nota respecte la salut de les seves finances per part de les agències de rating.

Finalment i sobretot, esperem que no acabi apareixent una quarta velocitat: la de la marxa enrere. Aparentment, no hi ha perill que aquells països i governs més “euroescèptics” plantegin seriosament una revisió a la baixa del concepte d’Unió Europea. Però donat que els fets estan canviant tan ràpidament, sembla que res es pot descartar. L’avís de la “petita rebel·lió” anti-europea del partit torie britànic (els conservadors al capdavant del govern) ha quedat aïllat. Però ja ho diuen les mateixes autoritats de Londres: “ens estem preparant pel pitjor escenari”. Tal com conclou el setmanari The Economist en la darrera edició de novembre, a la UE hi ha massa multiplicitat de velocitats.

Vince Cable, secretari de negocis del govern britànic, es mostra pessimista i contempla el pitjor dels escenaris a Europa. Font gràfica: guardian.co.uk

Fonts per a consulta:

[1] Alemanya i França volen endurir els criteris per seguir a l’euro. Diari ARA, 11 de novembre.

http://www.ara.cat/mon/europa/Alemanya-Franca-endurir-criteris-seguir_0_588541324.html

[2] The future of the EU: two-speed Europe or two Europes?. The Economist, 10 de novembre.

http://www.economist.com/blogs/charlemagne/2011/11/future-eu

[3] Dos velocidades, dos europas. Blog “A golpe de azul”, de José Ignacio Torreblanca. 11 de novembre.

http://jitorreblanca.wordpress.com/2011/11/11/dos-velocidades-dos-europas/#more-692

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS