La màquina exportadora de la Xina comença a necessitar una reparació?
Imatge de Yantian port, a la Xina. Font> cargonewsasia.com
Alguna cosa passa amb la Xina. Segueix creixent i transformant-se a ritmes vertiginosos, atraient inversió estrangera, creant nous llocs de treball pels emigrants interiors, generant més i més pol·lució atmosfèrica, consolidant la fàbrica del món… bé, potser ja no tant. Precisament aquesta transformació està portant a la Xina a una fase diferent enmig de la crisi financera global. En aquesta nova fase, la fortalesa que es suposava a la Xina (i, per extensió, a totes les economies emergents) queda aparentment en entredit.
Les pròpies autoritats xineses ho avisaven la setmana passada: en boca del vicepresident del Consell d’Estat, Wang Qishan, segons recull AFP, “la severa i complexa situació econòmica mundial significa inevitablement que la demanda global és insuficient”. I ho acaba de deixar clar el ministre de comerç, Chen Deming: “sota la influència d’uns mercats internacionals en contracció, el creixement econòmic de la Xina es veurà perjudicat de cara a l’any que ve”. A què es deuen aquestes frases? A que la Xina comença a témer pel seu propi creixement.
Manufactura, borsa i sobretot exportacions, a la baixa
Hi ha diversos indicadors que han fet posar la por al cos a aquelles persones que creuen que només les economies emergents poden estirar el món fora del forat actual (les autoritats xineses, és clar, estan incloses en aquest grup de persones). En aquest cas, trobem que l’activitat manufacturera xinesa va baixar durant el mes de novembre per primer cop en els darrers 3 anys, tal com comenta el Wall Street Journal. Un altre argument ens el dona el mercat borsari xinès, on el Shanghai Composite Index, el principal índex que segueix l’evolució de les principals empreses localitzades a la Xina, no ha deixat de baixar des d’inicis d’any i està a nivells no vistos des del 2009 (ho podem comprovar al gràfic del final d’aquest article). Però, sobretot, l’indicador clau que origina tot aquest temor són les exportacions del país asiàtic, ja que és el principal generador de riquesa.
L’evolució de les exportacions en els darrers mesos ha estat decreixent. Històricament les vendes xineses a l’exterior s’han comportat de manera molt cíclica, amb poques exportacions durant els primers mesos de l’any i forts creixements al segon semestre de l’any (tal com es pot apreciar al gràfic següent). Però el que és característic és que des del passat agost, on van marcar un màxim, estan minvant força. La causa, segons indiquen diversos mitjans de comunicació, és la menor compra de productes xinesos per part d’Europa i Estats Units, els principals mercats importadors cada cop més dèbils. És per això que Wang Qishan es referia a una menor demanda global com a principal amenaça per la Xina.
Conseqüentment, les autoritats xineses proposen diverses estratègies –bastant tradicionals– orientades a mantenir la competitivitat i les exportacions del país, com a mínim, al mateix nivell al que té acostumat a la resta del món. Per fer-ho, potenciarà amb més intensitat que les empreses xineses surtin a l’estranger, especialment per adquirir tecnologia, marques i components productius clau. El govern també mantindrà l’estabilitat i continuïtat de les polítiques comercials i facilitarà suport financer al sector exportador. Una mesura que ja s’ha aplicat és la de reduir el rati de reserves de diners dels bancs, fet que facilitarà el flux de crèdit.
Sense cap mena de dubte, per a les autoritats xineses, és més pràctic i senzill a curt termini mantenir els èxits que els proporciona les exportacions que no pas reformar profundament el seu motor exterior i equilibrar una mica més el seu propi mercat. A llarg termini, malauradament, no queda clar si tot plegat serà positiu per a Xina i per a tot el món, ja que la demanda agregada a nivell global no fa més que baixar i, per tant, la competència entre productes xinesos i productes de la resta del món no estarà exempta de conflicte: pot no haver-hi tanta demanda per tants productes. D’altra banda, però, frenar les exportacions xineses també implica perjudicar els països de la zona, ja que aquests subministren matèries primes a la fàbrica xinesa. En definitiva, molts ingredients complicats d’harmonitzar.
Més informació:
[1] Exportacions xineses provoquen problemes a les economies asiàtiques. New York Times, 27 de novembre.
http://www.nytimes.com/2011/11/28/business/chinese-exports-show-trouble-for-asian-economies.html
[2] Vice-premier de la Xina urgeix una reestructuració del comerç a mesura que la demanda cau. Wall Street Journal, 4 de desembre.
http://online.wsj.com/article/BT-CO-20111204-703087.html
eKonomicus 
2 Responses to “La màquina exportadora de la Xina comença a necessitar una reparació?”
[…] bé s’apuntava des d’aquesta revista fa uns mesos, sembla que la màquina exportadora xinesa ha arribat al seu […]
[…] bé s’apuntava des d’aquesta revista fa uns mesos, sembla que la màquina exportadora xinesa ha arribat al seu […]