Una mirada independent a l'economia internacional

Conseqüencies de la XVII cimera per al clima de Durban

La XVII cimera per al clima celebrada a Durban (Sud-àfrica) ja s’ha acabat. Amb la seva conclusió ens preguntem si és realista pensar que aquest sistema, en el qual negocien els ministres de Medi Ambient, pugui arribar a aconseguir un tractat que revolucioni el sistema energètic i el transport per abandonar els combustibles fòssils i retallar les emissions?

Ja es va fer un pas el 1997, a Kyoto, però llavors els països desenvolupats només es van comprometre a reduir un 5% les seves emissions en el període 2008-2012 respecte al 1990. Des d’aleshores, les emissions mundials han crescut un 49%, i el nou Kyoto cobrirà encara menys percentatge d’emissions, un 15% en el millor dels casos.”

Per aconseguir que el 1997 un país com Rússia, dels majors contaminants del globus, rubiquéssin el text, es va afegir un punt que servís de pastanaga, una contrapartida sucosa que li fes veure amb bons ulls la resta de compromisos: la possibilitat de vendre a tercers països els seus excedents de drets d’emissió. Amb això es crearen els anomenats “bons de carboni”.

El protocol fixava per a cada país uns límits de gasos nocius que podrien alliberar a l’atmosfera i, si es rebaixaven les seves exigències, podrien mercadejar amb aquests romanents. La clau és que Kyoto va fer servir de referència les emissions de l’any 1990, quan la indústria soviètica, altament contaminant, embrutava els cels del planeta. Però durant la dècada dels 1990 tot aquest poder industrial va morir o va limitar la seva capacitat de danyar l’atmosfera amb escassos canvis, provocant una falsa caiguda de les seves emissions.

El fet d’haver creat aquests drets d’emissions ha fet que a través dels anys un país com per exemple Letònia pugui presumir d’haver reduït les seves emissions de CO2 en un 478%, i que aquest excedent li suposi importants ingressos en el mercat de bons de carboni. Si ens fixem en els següents de la llista de països que més han retallat les emissions d’aquest gas trobem: Estònia (73%), Lituània (71%), Rússia (66%), Finlàndia, Bielorússia, Romania (64%) i Ucraïna (60%): Tots països de l’est i ex-Repúbliques Soviètiques, exceptuant Romania. És conegut per exemple, que Espanya ha comprat tones de CO2 a diversos d’aquests països en diverses ocasions per intentar complir amb els seus acords de reducció d’emissions compromesos per Kyoto.

L’article continua al blog d’Economies Desordenades d’ARA Emprenem:

http://emprenem.ara.cat/economiesdesordenades/2011/12/22/consequencies-de-la-xvii-cimera-per-al-clima-de-durban-i/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS