Una mirada independent a l'economia internacional

Xipre: on es troba Orient i Occident

Il·lustració de Miriam Sugranyes.

Al Mar Mediterrani trobem un dels indrets més bonics i amb un dels conflictes més latents del sud d’Europa. Aquest conflicte és una conseqüència més de l’històric enfrontament entre l’Europa clàssica, la grega, i l’Àsia més europea, la turca, hereva de l’imperi otomà. L’escenari és l’illa de Xipre i el problema encara està lluny de resoldre’s, fet que marca notablement l’agenda de l’ampliació de la Unió Europa cap a Turquia. Si Ankara no és una capital europea encara és perquè, precisament, la carpeta amb l’etiqueta de “Κύπρος” –en grec– o “Kıbrıs” –en turc– no està tancada (i entre d’altres raons, és clar).

La situació de Xipre, a 75 Km de Turquia, 800 de Grècia i 100 de les costes de Síria, fa que l’illa sigui un punt geoestratègic, cobejat per les grans potències. Tot i que geogràficament forma part d’Àsia, per raons històriques i culturals, ha estat considerada part del continent Europeu, de tal manera que va entrar a formar part de la Unió Europea l’any 2004. I d’ençà, ara és quan el país haurà d’afrontar el seu primer gran repte com a membre d’aquesta comunitat: Xipre ostentarà la presidència rotatòria del Consell Europeu al Juliol, quan s’acabi l’actual mandat de Dinamarca que va començar la setmana passada.

Això ha aixecat nombrosos dubtes, sobretot pel fet que es tracta d’un país dividit i enmig d’un conflicte fred però latent. Una conseqüència geopolítica important és, per exemple, que Turquia ha amenaçat de congelar les seves relacions amb la UE durant aquests 6 mesos de presidència xipriota. Les pròpies autoritats xipriotes, a més, veuen l’ocasió com un “test de maduresa” per al país, tal com declara el representant permanent de Xipre a la Unió Europea, Kornelios Korneliou. “Seria desastrós que qualsevol Estat aprofités la seva presidència a la UE per resoldre assumptes nacionals i, per tant, volem comportar-nos sota una actitud europea, emfatitzant la nostra credibilitat com a Estat”, afegia.

En matèria econòmica, el Fons Monetari Internacional va classificar al 2008 la seva economia, basada en el turisme i el comerç marítim, entre les 32 regions més pròspers del món. Del 2008 a avui, la situació ha canviat força: fortíssims plans d’austeritat seguint la línea europea, conflictes socials importants derivats d’això, seriosos dubtes sobre la solvència del seu deute, conseqüents degradacions de la seva qualificació creditícia, incapacitat del govern de refinançar-se als mercats de capitals des de maig passat, etc. L’única nota positiva la dona el fet que a finals de desembre es van trobar grans reserves de gas natural al subsòl marítim xipriota. Amb una mica de sort (i molta, molta, molta bona mà), això no es convertirà en tema de discussió i tensions entre implicats.

No tota l’illa és “Europa”

Aquesta illa de poc més de 9.000 habitants és l’única regió dins la Unió Europea que conserva murs i filats de filferro. També té una línea verda, com la que va marcar els Balcans durant la dècada dels 90. A Xipre, aquesta és la frontera que parteix l’illa d’est a oest i que separa a dues comunitats: la grega i ortodoxa del Sud, i la turca i musulmana del Nord.

Però no totes dues tenen el mateix reconeixement. La regió grega és la república de Xipre, reconeguda internacionalment i membre de la Unió Europea des del maig del 2004. En canvi, la república turca del Nord de Xipre només es reconeguda per Turquia, l’ Organització de la Conferencia Islàmica i la petita república de Nakhitxevan (Republica Autònoma del Caucas que pertany a Azerbaidjan).

Però, per què en tants pocs kilòmetres, trobem dues comunitats tant diferents? Com s’ha arribat a aquesta situació tant poc usual?

Actualment, l’illa gaudeix d’una pau vigilada per la missió de les Nacions Unides. Aquesta va començar l’any 1964, després del greu enfrontament entre les dues comunitats. La missió de la ONU havia d’acabar un cop restaurada la pau i l’ordre, però es va prorrogar després del cop d’estat contra el president Makàrios, el juliol de 1974, fins a l’actualitat.

Per l’ illa han passat fenicis, grecs, perses, romans, bizantins, àrabs, otomans, venecians…aquestes persistents colonitzacions de multituds de civilitzacions han fet de Xipre una de les regions més destacables a nivell arqueològic i històric, així com per la diversitat del seu paisatge i l’hospitalitat de la seva gent.

L’any 1914, durant la Primera Guerra Mundial i degut a la seva situació geoestratègica, Xipre va passar a convertir-se en una colònia administrada per la Gran Bretanya, fins al 1960, any de la firma del tractat de la seva independència garantida per el Regne Unit, Grècia i Turquia. La nova constitució del govern republicà, atorgava la presidència a la comunitat grecoxipriota, que representava el 80% de la població, i la vicepresidència la constituïen els turcoxipriotes, que representaven el 20% restant.

Tot i així, durant el 1964 un estat de guerra civil va enfrontar les dues comunitats, causant centenars de morts, i on milers de turcoxipriotes van ser tancats en regions controlades per tropes gregues. L’absència de poder de grups turcoxipriotes i les bones relacions del president grecoxipriota amb el secretari general de l’ ONU van facilitar la resolució per part del consell de seguretat del reconeixement de la comunitat grecoxipriota com a únic representant legal de la república de Xipre.

Al Juliol de 1974, un cop d’estat protagonitzat pels militars grecs amb l’objectiu d’unir l’illa amb Grècia va provocar la reacció per part de Turquia, la qual, per protegir la seva població va envair el nord de l’illa. Grècia va catalogar aquesta intervenció com una ocupació il·legal, però Turquia havia firmat el tractat de garantia durant el procés d’independència juntament amb Gran Bretanya i Grècia, fet que li atorgava certa legitimitat per dur a terme la intervenció.

Aquests fets van marcar un abans i un després i l’illa va quedar dividida en dues comunitats. L’any 1983 el president de la regió del Nord, va declarar la independència de la República Turca de Xipre del Nord. Durant més de 20 anys aquesta regió ha patit un greu aïllament i el bloqueig de la comunitat internacional, dificultant les tenses relacions amb la comunitat grecoxipriota. Qui ho diria, tot això a l’Europa del segle XXI.

Més informació:

[1] Entrevista amb el representant permanent de Xipre a la UE, Kornelios Korneliou. Famagusta Gazzette (5 de gener de 2012)

http://famagusta-gazette.com/interview-with-permanent-representative-of-cyprus-to-the-eu-p14046-69.htm

[2] Xipre: el drama apareix. Article de Doga Ulas Eralp a la web TransConflict (5 de gener de 2012).

http://www.transconflict.com/2012/01/cyprus-the-drama-unfolds-501/

[3] Troballa de gas a Xipre anima les expectatives energètiques. Financial Times (28 de desembre de 2012).

http://www.ft.com/intl/cms/s/0/fc900ac6-317e-11e1-a62a-00144feabdc0.html#axzz1ijNAEAS3

Advertisements

6 Responses to “Xipre: on es troba Orient i Occident”

  1. walter nicholson

    Buen análisis presidenta!!
    Discrepo de la primera parte del artículo; creo que existen razones de mayor peso dentro del seno de la EU (me refiero al núcleo duro de Europa) que impiden/dificultan la adhesión de Turquía a la EU. La tensión entre Grecia-Turquía en Chipre, me genera una sensación de elemento de confrontación en las negociaciones, sin realmente ser mostradas por parte de la EU las reticencias reales a la ampliación.
    Por ello te lanzo una pregunta que quizá sirva, para un post, ¿Turquía es realmente Europa?

    Resposta
  2. Miquel

    La imatge que té Grècia de “l’ocupació” turca de l’illa no és massa esperançadora, ja que encara segueixen existint odis irrefrenables i, en molts casos, irracionals. Amb els xipriotes turcs que he pogut enraonar, tampoc m’han oferit una gran voluntat de retrobament d’ambdues parts. Sens dubte, encara hi ha molta feina per fer. Molt bon article!

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS