Els països que compren altres països
Els últims anys s’han disparat la compra de terres a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina per part d’empreses i particulars estrangers. Per a la majoria de la població aquests fets són desconeguts i en molts casos no se’ls para molta atenció, perquè se’ls considera aïllats. Però quins han estat els factors que han propiciat aquesta tendència que amenaça ara l’autosuficiència?
Recol·lectors de tagetes (utilitzades en la fabricació d'oli), als voltants de Chirundu, Zàmbia - font: Roger de la Harpe
1.- En la Unió europea (UE), a partir de l’any 2015 serà obligatori l’utilització del 10% de biocombustibles per al transport, fet que ha propiciat la compra de terres a l’Àfrica.
2.- El sistema de producció intensiva d’aliments: grans hectàrees i fèrtils per al conreu també n’és un bon causant.
3.- L’escassetat d’aigua en alguns països del Golf Pèrsic.
4.- L’augment de la població, sobretot en alguns països asiàtics com Corea del Sud (el major comprador a nivell mundial amb 2,3 milions d’hectàrees).
5.- L‘especulació per l’escalada de preus.
La majoria d’iniciatives per a comprar aquests terrenys, ja siguin persones físiques, empreses ó estats, afirmen que generen llocs de treball a la regió i que només compren terrenys abandonats, però la realitat és que els camperols i camperoles d’Àfrica ó d’Amèrica Llatina es veuen privats del seu principal, i en molts casos, la seva única font de suport de vida, obligant-los a emigrar a les ciutats. Bona terra no contaminada per pesticides i adobs químics, preus increïbles per a milions d’hectàrees de camp cultivable, governs corruptes que accepten posar en perill la seguretat alimentària de la seva població i a més, mà d’obra barata, per no dir regalada, creen un marc perfecte per a aquestes qüestionades negociacions. Trobem nombrosos exemples, entre els quals destaquem:
– Etiòpia: On el govern ha ofert tres milions d’hectàrees de la seva terra més fèrtil a països desenvolupats i alguns dels individus més adinerats del món perquè exportin aliments a les seves pròpies poblacions. La dada paradoxal és que en aquest país 13 milions de persones viuen en situació de crisi alimentària, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’Agricultura (FAO per les seves sigles en anglès). Tot i això, ni tan sols les àrees protegides estan fora de perill, com el Santuari de Elefants de Babil, venut en un 87% del seu territori a un inversor europeu.
– Tanzània: On segons la FAO, milers d’agricultors que conreen arròs i blat de moro estan sent expulsats d’extenses àrees de terra fèrtil perquè corporacions occidentals estableixin les seves plantacions de biocombustibles.
– Zàmbia: El cultiu d’una varietat de figuera, no apte per al consum humà anomenat jatrofa, mostra tal augment de les seves plantacions que nombrosos inversors subscriuen contractes per 30 anys de durada. Aquesta planta s’està conreant també a Togo, Ghana, Senegal, Mali, Costa d’Ivori i Níger.
– Senegal: Els cultius per a biocombustibles ocupen avui un lloc destacat en el programa governamental de renovació agrícola d’aquest país.
– Ghana: On les grans companyies planegen plantar un milió d’hectàrees de l’anomenada jatrofa amb el suport del govern. El problema de la jatrofa és que no es menja, i per tant, els monocultius de plantes per a biocombustibles tampoc solucionen els problemes d’alimentació de les poblacions locals.
Així que el fons de la qüestió és que aquesta nova estratègia mundial d’acaparament de terres a l’Àfrica està provocant ja un increment de la inseguretat alimentària al continent i un elevat risc que s’incrementin la pobresa i la fam a la regió. El responsable del Departament de Medi Ambient i Recursos Naturals de la FAO, Alexander Mueller, subratlla com “Els nous reptes per a la seguretat alimentària mundial i les inversions globals han de ser abordats a través d’una adequada regulació i amb polítiques agrícoles i alimentàries ben fonamentades. Seria útil desenvolupar directrius per a la governança de la terra, o un codi que reguli les inversions internacionals, amb la finalitat de facilitar la presa de decisions.”
Agraïments:
Albert Feliu i Soler
Informació Complementària:
(1) Se dispara la compra de tierras en África – Veterinarios sin Fronteras – 06/04/2010
http://www.veterinariossinfronteras.org/news/2010/04/06/0001
(2) Países asiáticos compran tierras agrícolas por todo el planeta – Soitu – Piedad Martín – 17/03/2009
http://www.soitu.es/soitu/2009/03/13/medioambiente/1236957201_533447.html
eKonomicus 
2 Responses to “Els països que compren altres països”
[…] "CRITEO-300×250", 300, 250); 1 meneos Los países que compran otros países [CAT] ekonomicus.com/2012/01/25/els-paisos-que-compren-altres-p… por gekonomicus hace […]
[…] El artículo original se puede encontrar aquí. […]