Una mirada independent a l'economia internacional

Megaciutats sostenibles a la Xina: comencen a deixar de ser una utopia

Il·lustració de Miriam Sugranyes.

Si hi ha una tendència que s’ha mostrat inalterable tot i el trencament que ha suposat la crisi financera, aquesta és l’èxode massiu del camp cap a la ciutat que està tenint lloc en molts països. Fins i tot, es podria dir que la situació actual encara ho està accelerant més. Així doncs, es mantenen els grans processos urbanitzadors al món, sobretot en aquells països que estan experimentant unes taxes de creixement encara força altes, com l’Índia o la Xina. És paradigmàtic, per exemple, que la consultora McKinsey Global Institute situa fins a set megaciutats de la Xina, precisament, entre els 25 nuclis urbans que més riquesa es preveu que generin cap al 2025 (mesurat en producte interior brut). Algunes ciutats fins i tot podrien multiplicar per 10 la seva activitat econòmica en aquesta propera dècada, si tot segueix així. Però per a que tot segueixi així, sembla plausible pensar en múltiples obstacles que s’hi interposen, com per exemple, com compaginar tanta població i tanta producció de béns i serveis amb una correcta gestió de recursos que comencen a ser tan escassos com l’espai, l’aire, l’energia, l’aigua, etc.

La percepció que un té en molts casos és que certament les ciutats i les seves economies creixeran ràpidament en els propers anys, però el repte de la qualitat ambiental i de la disponibilitat de suficients recursos són problemes presents ja avui en dia, i no al 2025. La Xina és el cas més patent gràcies a l’estudi que recentment han publicat la mateixa consultora, McKinsey Global Institute, i la Urban China Initiative (resum aquí, estudi complet aquí): constaten que la majoria de grans entramats urbans –les macrociutats xineses– no estan preparats avui en dia per mantenir el creixement que se’ls pressuposa sense patir conflictes majors.

És a dir, a partir d’una bateria d’indicadors que intenten agrupar diverses característiques de qualitat ambiental i ús dels recursos (exposades breument més endavant) per a diferents ciutats, els permet concloure que les ciutats a la Xina encara estan força endarrerides en implantar un desenvolupament més sostenible (almenys, en comparació amb les mesures estàndards europees i nord-americanes –que tampoc vol dir que siguin les més òptimes). Tot i això, l’anàlisi d’aquests indicadors i d’accions polítiques locals concretes els permet emetre una segona conclusió: moltes ciutats mostren un progrés important i veloç en aquesta matèria, fet que permet extreure policy recommendations (millors pràctiques) extensibles a tot el territori.

Un fet que cal destacar, a més,  d’aquest anàlisi és el canvi de perspectiva. Els analistes ja no prenen el país com l’àmbit d’estudi, sinó que comparen ciutats per aprendre com està realment evolucionant la població i el món. La ciutat esdevé el nucli central. Tal com ho cita Jonathan Woetzel, l’autor de l’estudi, “és a les ciutats on fan falta noves idees per a crear un creixement sostenible, és allà on calen respostes per a allotjar i ocupar milions de migrants cada any”. No ho diria pas millor l’economista nord-americà Richard Florida, el principal promotor i defensor d’aquest focus sobre les ciutats i les regions. Florida argumenta precisament al prefaci del seu darrer llibre (The Great Reset) que tot aquest nou panorama i forma de vida, fruit de la complexa aglomeració cap a les ciutats, no s’implantarà per sí mateix sinó que requerirà de la nostra iniciativa per a desenvolupar nous tipus de sistemes i infraestructures de transport, energètiques, etc. Per tant, aquí les polítiques que puguin impulsar els actors locals (tots, no només els polítics) esdevenen crucials.

I el que és més important: es pot aconseguir que les ciutats en ple procés urbanitzador siguin un exemple de desenvolupament sostenible sense haver de sacrificar el creixement econòmic. Aquest era el problema principal per a la Xina, país que té inequívocament el creixement del PIB com a objectiu principal de la seva política econòmica. Tot i les bones perspectives al país asiàtic, no està exempt d’obstacles, però. Al cap i a la fi, la Xina segueix sent un gegant centralitzat i burocràtic, que es mou farragosament a base de plans quinquennals, on la seva política és poc transparent, molt poc democràtica,  a cops corrupta, i complicada de rendir-hi comptes. Però bé, les ciutats de la Xina es van movent.

Com s’ho han fet aquestes ciutats impulsores d’un creixement més sostenible?

Els indicadors desenvolupats per McKinsey i la Urban China Initiative demostren que la situació va cap a millor en la majoria de camps analitzats, tot i que en la majoria encara estan lluny dels estàndards globals. És a dir, cada cop els serveis bàsics estan més garantits, es millora la qualitat ambiental, els sistemes de transport fan més practicable moure’s per les megaciutats, i cada cop s’inverteix més en economia verda. Tot millorant, excepte en el camp de l’eficiència en l’ús dels recursos, on s’estan donant alguns passos en la direcció contrària, de fet. I això és a causa de dos factors. Xina segueix ampliant el seu parc d’indústries pesades sense posar fre a l’impacte que tenen sobre el medi, ja que són les més contaminadores i són encara massa obsoletes. Ja està lluny aquella percepció que en teníem del país on tot eren manufactures de béns de consum. I derivat d’això, es requereix un major consum d’energia, amb el problema afegit que les fonts d’energia són molt poc sostenibles i netes (s’usa molt carbó) i la quantitat de carboni que s’emet per cada dòlar produït és excessiva.

Tot i això, ja em comentat que s’han trobat polítiques locals en algunes ciutats xineses que han contribuït exitosament a la millora d’aquests indicadors, fins i tot, en alguns casos, al que fa referència a l’ús dels recursos (les han anomenat sustainable growers). Per posar èmfasis en una de les solucions destacades a l’estudi, es pot destacar la que fa referència a la reestructuració industrial lligada a la renovació dels terrenys: les fàbriques pesants que es concentren al centre de la ciutat són relocalitzades a nous parcs industrials on s’hi instal·len amb una notable millora en tecnologia avançada (finançada gràcies al fet de rendibilitzar uns terrenys molt ben cotitzats al centre urbà) i on es promou que les indústries presents interactuïn entre elles amb l’objectiu què el que és un residu per una d’elles pugui ser un input intermedi per a una altra.

La indústria, per tant, es desplaça a altres zones més adequades de la regió urbana, igual que va passar a Europa al llarg del segle XX, i de la mateixa manera que passarà a la resta de megaciutats dels països emergents; l’única diferència rau en que ara es fa tot conscientment i de forma planificada, fet que ajudar a fer menys utòpica la idea que una ciutat de desenes de milions d’habitants pugui ser un lloc agradable per viure-hi.

Referències relacionades:

[1] Mapa interactiu de les ciutats globals del futur (incluit l’informe anomenat “Món urbà: situant el poder econòmic de les ciutats”). Desenvolupat per McKinsey Global Institute, Març 2011.

http://www.mckinseyquarterly.com/Economic_Studies/Productivity_Performance/Cities_the_next_frontier_for_global_growth_2758

[2] “Quant de verdes són les ciutats xineses?” Estudi desenvolupat per McKinsey Global Institute, Urban China Initiative i Tsinghua University, Gener 2011.

Resum de l’estudi: http://www.mckinseyquarterly.com/How_green_are_Chinas_cities_2734

Estudi complet: http://urbanchinainitiative.typepad.com/files/usi.pdf

[3] “Com una ciutat tòxica de la Xina es converteix en verda”. Article de Christina Larson al The Guardian, 17 Octubre 2011.

http://www.guardian.co.uk/environment/2011/oct/17/smoggy-chinese-city-green

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS