Guerra diplomàtica amb l’Iran

By Guifré Ballesté, Març 9, 2012

Fa relativament poc, un empresari del sector químic em comentava la incertesa que envolta el futur de les seves exportacions a l’Iran. Es mostrava força preocupat pel fet de tenir un bon soci comercial a la regió i veure com les relacions entre la Unió Europea (UE) i el país asiàtic es deterioren per moments. Restriccions a les exportacions, un munt de papers i la ja normal carta de crèdit són els molts impediments als que s’enfronta; i ara es suma la incertesa de no saber si d’aquí 2 o 3 anys podrà seguir exportant a l’Iran. I és que el gegant de l’Orient Mitjà, a part de ser un proveïdor important de recursos petrolífers per al nostre continent, és també un bon client de maquinària de tot tipus (calderes, aparells mecànics, …), entre el 30 i el 50% del que exporta Espanya, per exemple, al país. Tot i això, els acords comercials amb l’Iran estan subjectes a certes restriccions derivades de les sancions imposades pel Consell de Seguretat de les Nacions (CSNU) a través de la Resolucions 1737, 1747, 1803 i 1929 entre els anys 2006 a 2010, que estableixen una llista de productes prohibits per a exportar. Després de la declaració del Consell Europeu sobre l’Iran el 2010, es varen introduïr encara més productes prohibits a l’exportació en aquest país, relatiu a productes financers, a la inversió, el comerç i en altres camps, especialment en el cas de béns i evidentment en cooperació tecnològica en l’àmbit nuclear.