Els països més competitius del món
A partir de l’article escrit per Lluis Torrent, a la web United Explanations (www.unitedexplanations.com).
En la nova versió de l’Informe de Competitivitat Global 2011-2012 (GIC sigles en anglès) els països que formen el top 10 de l’Índex de Competitivitat Global segueixen sent els mateixos que l’any passat, amb l’excepció de Canadà que surt i es queda en el lloc número 12 i el Regne Unit que entra en el número 10.
Primerament, definim que entenem per competitivitat. Segons els autors de l’informe la competitivitat és el “conjunt de polítiques, factors i institucions que determinen el nivell de productivitat d’un país. Per la seva banda, el nivell de productivitat estableix el nivell sostenible de prosperitat que pot aconseguir una economia. En altres paraules, les economies més competitives tendeixen a ser capaces de produir majors nivells d’ingressos per els seus ciutadans. El nivell de productivitat també determina les taxes de rendibilitat obtingudes per les inversions (físiques, humanes i tecnològiques) en una economia.”
Suiza segueix sent la primera: Aquest petit país esta caracteritzat per una capacitat excel·lent d’innovació i una cultura empresarial molt sofisticada. Les institucions científiques i centres d’investigació de Suïssa es troben entre les millors del món. A més, l’estreta col·laboració entre el sector acadèmic i empresarial, juntament amb la despesa de les empreses en R+D, assegura que gran part d’aquesta investigació es tradueix en productes i processos, així com una forta protecció de la propietat intel·lectual.
Singapur amb les millor institucions: puja un lloc ocupant la 2ª posició i mantenint el lideratge entre les economies asiàtiques. Les institucions del país continuen sent avaluades com les millors del món, degut a nivells baixos de corrupció com l’eficiència del govern. Singapur és primera i segona, respectivament, en quant a l’eficiència dels seus mercats de béns i mà d’obra i és líder mundial en termes de desenvolupament del mercat financer.
Estats Units continua en descens que va iniciar fa tres anys: caient una posició més en aquesta edició fins al 5è lloc. Mentre que moltes característiques estructurals segueixen fent la seva economia extremadament productiva, una sèrie de debilitats creixents han fet reduir la seva classificació en els últims anys. Per una banda, les empreses nord-americanes són molt innovadores i ofereixen suport a un sistema universitari excel·lent però d’ altra banda la comunitat de negocis segueix sent crítica amb les institucions públiques i privades i la falta d’estabilitat macroeconòmica segueix sent la major debilitat dels Estats Units.
Xina segueix millorant i escala una posició fins a l’esglaó 26 fet que reforça seva posició dins del top 30. El país més poblat del món lidera les economies BRIC per un marge significatiu. La seva bona situació macroeconòmica, el baix nivell de deute, l’elevat nivell d’estalvi i alts estàndards en salut i educació són alguns dels punts forts del país.
Qatar està aquí per quedar-se: En l’actual edició ocupa el lloc 14è (escalant tres posicions), es manté en el top 20 per segon any consecutiu i reafirma la seva posició com el país més competitiu a la regió d’Orient Mitjà. El seu bon resultat es deu principalment per la sostinguda millora del seu entorn macroeconòmic, la sofisticació empresarial i la innovació.
Brasil, millor però no el millor: Brasil millora cinc llocs fins a aconseguir la posició 53. El país compta amb diversos avantatges competitius, entre ells un dels mercats interns més grans del món (10è) i un ambient de negocis sofisticat. No obstant això, Brasil encara pateix certes debilitats. El retard en la qualitat de la seva infraestructura en general, tot i el seu Programa d’Acceleració del Creixement (PAC), els desequilibris macroeconòmics (posició 115), la baixa qualitat del seu sistema educatiu (posició 115), les rigideses al seu mercat de treball (posició 121), i l’ insuficient progrés per impulsar la competència (posició: 132) són àrees de preocupació creixent.
Realment malament, Grècia: Cau set posicions en la classificació fins al lloc 90, la qual cosa significa que és el país amb pitjor qualificació de la Unió Europea. En l’actual context de crisi de deute sobirà, Grècia segueix caient en picat en el pilar d’entorn macroeconòmic. De la mateixa manera, els mercats financers de Grècia es valoren pitjor que en edicions anteriors. A més, una preocupació important, segons assenyala l’informe, és l’ineficient mercat laboral del país (posició: 126).
Altres resultats destacats:
Xile ocupa el lloc 31è i continua sent l’economia més competitiva d’Amèrica Llatina i el Carib.
D’altra banda, Panamà es posiciona el lloc 49è fet que la situa entre les 50 economies més competitives del món.
Els 12 pilars de la competitivitat
La via perquè Rwanda millori la seva competitivitat no és la mateixa que la que requereix Alemanya. Això es deu a que Rwanda i Alemanya es troben en diferents etapes de desenvolupament: a mesura que els països es desenvolupen, els salaris tendeixen a augmentar i, amb la finalitat de mantenir aquest major ingrés, la productivitat laboral millora.
El GCI suposa que, en la primera etapa de desenvolupament, l’economia d’un país és impulsada a través d’una sèrie de factors com la mà d’obra no qualificada i sobretot els recursos naturals. En aquest punt, apareixen les “Economies impulsades per factors” , les quals han de cumplir els quatre requisits bàsics següents:
– Institucions
– Salut i educació primària.
– Entorn macroeconòmic
– Infraestructura.
Segons el plantejament dels autors, a mesura que un país es torna més competitiu, la productivitat i els salaris augmenten. Els països després passen a l’etapa impulsada per l’eficiència del desenvolupament, que és quan aquests han de començar a desenvolupar els processos de producció de forma més eficient i amb productes de major qualitat a causa de l’augment dels salaris. En aquest punt, la competitivitat està cada vegada més influenciada pel que s’anomena “Economies potenciadores d’eficiència” compostes per:
– L’educació superior i la formació.
– Les eficiències del mercat de productes.
– L’eficiència del mercat de treball.
– El desenvolupament del mercat financer.
– La preparació tecnològica
– Tamany del mercat.
Finalment, quan els països avancen a l’etapa impulsada per la innovació, els salaris han augmentat que per aconseguir mantenir-se i permetre un nivell de vida alt, es necessari que les seves empreses siguin capaces de competir amb productes nous i únics. En aquesta etapa, les empreses han de competir per mitjà de la producció de béns nous i amb processos de producció més sofisticats a través de la innovació. Aquestes s’anomenen “Economies impulsades per la innovació” composta per:
– Sofisticació empresarial.
– Innovació.
Referències relacionades:
(1): Informe de Competitivitat Global 2011-2012.
http://reports.weforum.org/global-competitiveness-2011-2012/
(2): Dades de l’Informe de Competitivitat Global 2011-2012.
http://www3.weforum.org/docs/WEF_GCR_CompetitivenessIndexRanking_2011-12.pdf
eKonomicus 
One Response to “Els països més competitius del món”
bien bien bien!!!