Una mirada independent a l'economia internacional

L’endemà de la relació entre Repsol i YPF: la indústria petrolera argentina de nou al mercat?

Tot just l’endemà que el govern argentí anunciés la nacionalització del 51% del capital d’YPF, en mans de Repsol, eKonomicus va oferir una primera anàlisi dels fets “a vista d’ocell”. És a dir, sense entrar en valoracions de cap de les parts. El context era confús. Fins i tot, una setmana després, encara queden molts fils sense lligar, però sembla que aquest “nacionalisme de recursos naturals” del que parlàvem tot citant a Michael Klare ha deixat a la presidenta Cristina Fernández en una posició bastant clara: tan pel que fa als arguments que llencen mitjans econòmics internacionals com pel fet que dia rere dia apareixen potencials socis capitalistes per a la nova YPF estatal, tot plegat deixa entreveure fins a quin punt les arques argentines necessitaven aquest impuls financer.

Argentina, en qüestió d’anys, ha passat de tenir un superàvit de producció d’energia respecte el que consumia a ser deficitària energèticament (alguns mitjans apunten a que ara utilitza un 15% més d’hidrocarburs dels que produeix). No ha estat mai un gran productor, i l’impacte d’aquesta situació  sobre la caixa pública és considerable. Per a explicar què és el que ha portat el país fins aquí, el setmanari britànic The Economist reparteix les culpes: argumenta que, si bé és cert que Repsol-YPF hagués pogut invertir més en augmentar la producció i no només en mantenir-la, Argentina no ha aplicat mesures clau com per exemple reformar els forts subsidis al preu de la gasolina per a evitar tantes importacions (el cost de la gasolina importada és molt superior al preu de venda a les gasolineres).

A més, la “crisi de caixa” també es materialitzava en el fet que, en un país on els governadors de província tenen una influència enorme, mantenir un bon ritme d’inversions estatals és una política bàsica per a conrear el suport de les províncies al govern estatal. Han calgut accions bastant “heterodoxes” per a poder obtenir recursos financers i continuar la política. I no es pot obviar tampoc que Argentina no pot participar encara als mercats internacionals de capital per a trobar finançament puntual i/o emetre deute, que és el recurs que un govern fa servir per a cobrir successius dèficits. L’opinió del The Economist, en definitiva, és que la nacionalització d’YPF és “un nou pedaç per a quadrar caixa”.

Altres punts de vista, com el de Mario Rapoport, firma convidada al diari Financial Times, o Rolando Astarita, a la web Rebelion, es centren en lligar la mala estratègia corporativa de Repsol-YPF a Argentina amb el fet que cada cop produïa menys hidrocarburs al país (tot i ser líder al país, la producció d’YPF no arribava ni al 50% del total del país i aquest percentatge anava en disminució) i augmentessin les importacions pagades pel govern. El problema financer, per tant, vindria provocat per una mala gestió dels recursos que YPF tenia al país.

Si no són xinesos, són brasilers i, si no, doncs americans

El recentment descobert jaciment de Vaca Muerta requereix invertir una quantitat de dòlars descomunal: 5.000 milions de dòlars anuals. Com que ja s’ha argumentat que els recursos financers necessaris són escassos a la nova YPF, el The Economist s’atreveix a assegurar que les reserves es quedaran per explotar durant molt de temps. A menys, és clar, que aparegui de nou un soci industrial interessat en un matrimoni de conveniència que aporti capital. Es pot materialitzar de múltiples maneres factibles: sigui ampliant el capital d’YPF (poc probable ja que dilueix el control estatal), sigui  creant una tercera empresa participada per YPF i el potencial soci i únicament destinada a operar una explotació concreta, o bé sigui donant la concessió directament a un tercer.

Aquest potencial soci ha aparegut durant els darrers dies a diversos mitjans de comunicació: és aquí on sembla que jugaran un paper important les grans potències emergents, com Brasil i la Xina, a través de les seves macroempreses petroleres estatals, com també el jugaran les grans petroleres privades. Tal com reportava el Financial Times i Reuters, la setmana passada el govern es va trobar amb la brasilera Petrobras i la francesa Total. Aquest dilluns, era el torn de les americanes Chevron i Conoco-Phillips, així com dels grups Medanito i Ancap, argentina i uruguaiana respectivament. Dimarts, els homes forts del govern, Julio de Vido i Axel Kicillof, van tenir una reunió amb ExxonMobil. Les xineses Sinopec i CNOOC també són esperades. Tot i que les empreses saben que invertir al país haurà de ser una estratègia a llarg termini per a ser rentable (les explotacions de petroli convencional són ja molt madures i el de Vaca Muerta requerirà molts anys d’inversions), el govern argentí sembla buscar fortament un acord.

El tema clau està en el que dèiem al darrer article: que Argentina aconsegueixi dur a terme una gestió bona i clara del seu nou instrument, YPF, de manera que la pugui ajudar a revertir el mal balanç econòmic que sembla mostrar en el camp de l’energia i que pot amenaçar el desenvolupament del país. La majoria de mitjans de comunicació financers són de l’opinió que no serà així, sinó tot el contrari; mals auguris?

Més informació:

[1] Resultats econòmics d’YPF, a la memòria anual de Repsol del 2010

http://repsol.webfg.com/memoria2010/es/informeAnual/areasNegocio/ypf/flash

[2] “La indústria energètica argentina: Fill’er up”; The Economist, 21 d’abril.

http://www.economist.com/node/21553070

[3] “La estatització d’YPF”; Rolando Astarita a Rebelión, 24 d’abril.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=148507&titular=la-estatizaci%F3n-de-ypf-

[4] “YPF, vista des d’Argentina: l’expropiació estava bé”; Mario Rapaport al Financial Times, 20 d’abril.

http://blogs.ft.com/beyond-brics/2012/04/20/ypf-the-view-from-argentina-part-i-expropriation-was-right/#axzz1suI6bX7M

[5] “Argentina i el gran petroli: molt soroll però pocs diners”; Financial Times, 24 d’abril.

http://blogs.ft.com/beyond-brics/2012/04/24/argentina-and-big-oil-lots-of-noise-but-no-money-yet/#axzz1suI6bX7M

[6] “Les grans petroleres no poden permetre’s fer brillar Argentina”; Breakingviews Reuters, 23 d’abril.

http://blogs.reuters.com/breakingviews/2012/04/23/oil-majors-cant-afford-to-shun-argentina/

[7] “Argentina busca les inversions de Petrobras enmig d’un impàs”; Bloomberg, 20 d’abril.

http://www.bloomberg.com/news/2012-04-20/argentina-seeks-petrobras-investment-amid-license-impasse.html

Anuncis

2 Responses to “L’endemà de la relació entre Repsol i YPF: la indústria petrolera argentina de nou al mercat?”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS