El”Sí” d’Irlanda al “Tractat d’Estabilitat Europeu”
Aproximadament milió i mig d’irlandesos acudiren la setmana passada a les urnes en el referèndum sobre el pacte fiscal de la Unió Europea. La meitat dels votants van decidir quedar-se a casa, acovardits sobretot per la pluja. Finalment, però, i contra alguns pronòstics s’aprovà per un 60% l’anomenat “Tractat d’Estabilitat”. El 40% per cent dels “nos” van procedir, sobretot, dels barris de la classe obrera, que, segons els sondejos, han perdut la confiança en el Partit Laborista, soci minoritari de la coalició, i es decanten ara pel Sinn Féin. El partit polític de Gerry Adams, en el seu moment considerada braç polític del ja inactiu IRA, se situa per primera vegada en la història de la república com a segona formació més popular. No es pot negar, però que un dels factors clau ha vingut des de fora d’Irlanda amb l’aparició del president de francès, François Hollande, que demana una reforma del pacte que inclogui mesures de reactivació econòmica. El “Sí” irlandès tindrà repercussions sobre el vell continent, donant un nou impuls a les mesures d’austeritat de la cancellera Angela Merkel. A Alemanya, l’oposició al Bundestag, parlament alemany, ha condicionat el seu suport al citat “Tractat d’Estabilitat Europeu” a la implantació d’un impost a les transaccions financeres, és a dir, algun tipus de taxa Tobin[1].
Cartells demanant el vot pel “sí” i pel “no” al “Tractat d’Estabilitat Europeu” – font: The Hibernia Times
El resultat del referèndum a Irlanda, únic país que ha sotmès el pacte a consulta popular, és especialment rellevant per al suport que suposa un alleujament per al mateix primer ministre, Enda Kenny. Un rebuig hagués posat el seu Govern en una difícil situació, ja que el país no hauria pogut accedir als fons del Mecanisme Europeu d’Estabilització Financera (MEEF), dotat en l’actualitat amb 700.000 milions d’euros. “Aquest pacte no resoldrà tots els problemes, però estableix les bases per assegurar la recuperació de l’economia”, va assegurar Kenny. El pacte de disciplina fiscal, subscrit el passat 2 de març pels 25 líders de la Unió Europea (UE), tots excepte el Regne Unit i la República Txeca, obliga els països signants a introduir en les seves constitucions un límit del dèficit al 0,5% del PIB i , a més, preveu sancions gairebé automàtiques per als països que superin el llindar del 3% del PIB.
Informació complementària:
(1) Sinn Féin – http://www.sinnfein.ie/
(2) Del pacient irlandès al sacrifici irlandès – 26/11/2010 – eKonomicus
https://ekonomicus.com/2010/11/26/del-pacient-irlandes-al-sacrifici-irlandes/
(3) El rerefons de la crisi econòmica d’Irlanda – 13/09/2010 – eKonomicus
https://ekonomicus.com/2010/09/13/el-rerefons-de-la-crisi-economica-d%E2%80%99irlanda/
[1] A eKonomicus hem tractat en diverses ocasions el concepte, el perquè i les repercussions de la implantació d’una taxa a les transaccions financeres, proposada ja el 1978 pel premi Nobel d’Economia James Tobin.
La taxa Tobin, dels indignats a la Comissió Europea
https://ekonomicus.com/2011/09/29/la-taxa-tobin-dels-indignats-a-la-comissio-europea/
Regulació del Sistema Financer – Punt Clau: la Taxa Tobin
https://ekonomicus.com/2010/07/21/regulacio-del-sistema-financer-%E2%80%93-punt-clau-la-taxa-tobin/
eKonomicus 
Deixa un comentari