Dracs, tigres i àguiles emergents al sud-est asiàtic (I): una ullada a l’evolució de Myanmar
Quan algú pensa en Myanmar –antiga Birmània–, el personatge que ve al cap és el d’Aung San Suu Kyi, la guanyadora de les eleccions del 1990 invalidades per la Junta militar governant i del premi Nobel de la pau del 1991, posteriorment empresonada i actualment rehabilitada pel règim. Ella està posant la cara visible a l’intens canvi en que està immers tan l’economia nacional com l’antic règim governant. Més que canvi, fins i tot hi ha qui ho anomena revolució pacífica, almenys a la capital (a la resta del país, la manca d’impacte de les reformes es barreja amb forts brots localitzats de violència de caire religiós).
Aquesta transició de Myanmar és un resort clau en tot l’engranatge que està portant la regió del sud-est asiàtic a un moment de plena puixança.
És cert que fa temps que es diu que aquest subcontinent està en procés de canvi, però aquesta expressió no havia pres mai tan cos com ara, enmig de la intensa crisi financera de les economies desenvolupades. La regió és la que concentra més nombre de països presents en algun dels acrònims que els bancs d’inversió creen per identificar aquelles economies emergents amb característiques similars (per exemple, els EAGLE, acrònim en anglès de economies emergents i líders en creixement; o bé els EAGLE NEST, que engloba els països un pas per sota dels anteriors; o bé els NEXT-11, que serien els 11 països cridats a ser les grans economies del segle XXI juntament amb els BRIC). En cap d’aquests acrònims enlluernadors apareix Myanmar, molt probablement perquè les conseqüències d’aquesta profunda transició interna encara són molt incerts en matèria d’estabilitat macroeconòmica i maduresa política (dos elements que aquestes llistes de països tenen especialment en compte).
Myanmar és un país amb un gran passat (va ser principal exportador mundial d’arròs), un present gris però un futur potencialment brillant. És important, per tant, remarcar la paraula “potencialment”. Sigui quin sigui el resultat, alterarà notablement l’equilibri de la regió. Tal com destacava el The Economist recentment, les reformes “permeten contemplar el que pot arribar a suposar un Myanmar en ple funcionament, i com podria encaixar en aquest món que li va donar l’esquena fa 50 anys”. El país ha de deixar enrere aquest present en que l’antic establishment militar domina encara el Parlament tot i les eleccions d’abril de 2012, tal com explicava United Explanations, i en què persisteixen les denúncies de violació de la llibertat d’expressió, tràfic d’humans i treball infantil.
Els pilars de la transformació econòmica i, també, regional
Suu Kyi, en càrrec de diputada però revestida d’un fort simbolisme per haver estat presa política més notòria, ha estat present en tres actes que a nivell nacional i internacional han tingut una forta repercussió mediàtica, tal com destacava el setmanari The Economist. En primer lloc, al maig va rebre a Manmonah Singh, el primer ministre de l’Índia, gegant regional amb qui comparteix més de 1.000 kilòmetres de frontera; feia 25 anys que ambdós països no parlaven tan directament. També es va entrevistar al 2011 amb la secretària d’Estat nord-americana Hilary Clinton, demostrant que Myanmar començava a sortir de l’aïllament internacional a l’aconseguir el compromís d’eliminar les sancions sobre el país.
En segon lloc, a principis de juny va viatjar al país veí, Tailàndia, per a visitar els treballadors immigrants birmans que malviuen en els nuclis industrials tailandesos, sobretot en el ram del tèxtil. Finalment, a Tailàndia també però canviant totalment d’ambient, va participar com a ponent a una sessió del reconegut World Economic Forum.
Cadascun d’aquests esdeveniments ajuden a explicar en què es basaran els pilars de la transició econòmica del país, del rentat de cara de Myanmar i de com, tal com dèiem, es podria alterar l’equilibri regional. Principalment, Myanmar intentarà convertir-se en punt de destí de la manufactura tèxtil que busqui mà d’obra de baix cost. Tot i que els països veïns també basen el seu creixement en aquest fet, Myanmar parteix d’una base molt més baixa que la fa més competitiva a nivell industrial. D’aconseguir-ho, serà un cop fort per a les economies veïnes, sobretot per una Tailàndia que compta amb una força laboral d’uns 2 milions de treballadors birmans mal pagats que podrien abandonar els seus llocs de treball i tornar a Myanmar amb el seu know-how adquirit.
Paral·lelament, el fet que el país torni a ser readmès als cercles polítics internacionals i allunyi la seva imatge de país gris fa que moltes inversions es comencin a fixar en Myanmar com a destí. Fins ara, només la Xina havia invertit allí, apoderant-se d’indústries bàsiques com el gas i els recursos minerals. A més, la importància que l’Índia va donar a la trobada bilateral demostra fins a quin punt la relació amb la regió s’està equilibrant, creant ponts en favor d’un multilateralisme molt interessant: una major interrelació entre totes aquestes economies pot portar a una major integració?
eKonomicus 
2 Responses to “Dracs, tigres i àguiles emergents al sud-est asiàtic (I): una ullada a l’evolució de Myanmar”
[…] un article anterior d’eKonomicus, analitzàvem l’actualitat de Myanmar –antiga Birmània– per a destacar la puixança […]
[…] de les regions de més puixança econòmica en aquests moments (eKonomicus ho analitzava en aquest article sobre Myanmar i en aquest altre sobre l’important pes de l’ASEAN). El seu creixement a penes ha patit per la […]