Caiguda del preu dels drets d’emissió de CO2
El Mecanisme de Desenvolupament Net (CDM per les seves sigles en anglès) ha ajudat a reduir al voltant d’1 Tona les emissions de carboni (CO2) a l’atmosfera des de la seva implantació i ha atret uns 166 Bilions d’euros en inversió per a energies renovables. El mercat de drets del CDM, conegut com CER (Certified Emission Reduction), però, té ara mateix un greu problema: l’oferta dels anomenats drets d’emissió, supera amb escreix la demanda i per tant s’ha passat dels 30 euros l’Agost del 2008 als 3 Euros de l’actualitat (veure gràfic).
Els diversos problemes que afronta ara mateix el CDM són coneguts per la majoria de nosaltres. Els grans emissors de gasos d’efecte hivernacle com els Estats Units, la Xina i l’Índia, ó bé no han ratificat el tractat de Kyoto i per tant estan exempts de complir amb el CDM, ó bé no estan obligats a reduir les seves emissions. Això deixa a Europa com quasi l’únic mercat en la compra-venda de CER’s. Però amb l’actual context de crisi, l’activitat industrial s’ha reduït notablement, especialment a Europa, fent baixar d’aquesta manera el preu dels drets d’emissions de CO2. En total, es calcula que en el conjunt de la Unió Europea (UE) hi ha unes 12.000 fàbriques que compren i venen els CER’s. La majoria d’elles solen ser plantes tèrmiques, cimenteres, refineries, etc. El funcionament és el següent: si en acabar l’any aquestes indústries superen els drets assignats, poden anar al mercat a comprar els que els falten, i si els sobren quotes, tenen l’opció de vendre’ls a les que els demanin. Però, que significa “anar al mercat a comprar els que els falten?” Doncs bé, qualsevol inversor, ó especulador si ho preferiu, apart d’aquestes fàbriques, pot comprar i vendre aquests drets d’emissió com si es tractessin d’accions d’alguna companyia. Des d’eKonomicus ens preguntem: “És bo que els CER’s cotitzin a borsa?”
Tal i com exposen Niblock i Harrison[1] en un estudi de l’any 2011 sobre el preu dels drets d’emissió, aquests estan íntimament lligats amb les pujades i baixades de la borsa. Si observem la gràfica inferior, on
– EUAS Price = Preu dels drets d’emissió (CER’s).
– DJES = índex borsari Dow Jones.
– SP500 = Índex Standard % Poor’s 500.
– SPAO = Standard & Poor’s All Ordinaries.
– SSECI= Índex borsari de Xangai.
És curiós i al mateix temps preocupant veure com els drets d’emissió de CO2 fluctuen de la mateixa manera que ho pot fer qualsevol actiu financer. Des d’eKonomicus ja hem advertit diverses vegades de les conseqüències per a l’economia d’un país, ó en aquest cas d’un mercat estratègic, que suposa la volatilitat de preus que ofereix un mercat obert a tot inversor. El que sí que és cert és que els objectius pels quals es va crear el CDM no s’estan complint.
[1] Niblock, S.J., Harrison, J.L. 2011. “European carbon markets and the global financial crisis”. Southern Cross University.
http://epubs.scu.edu.au/cgi/viewcontent.cgi?article=1162&context=bus_pubs
eKonomicus 
Deixa un comentari