Una mirada independent a l'economia internacional

Rússia a l’OMC: Com les relíquies de la Guerra Freda poden ajudar als exportadors europeus i asiàtics.

Article d’Anastasiya Yarygina (Octubre 2012). Economista (UB)

A vegades, la falta d’agilitat per adaptar-se a les noves circumstàncies i l’afany de seguir capficat amb una idea fixa que hom pensa que va funcionar i, per tant, funcionarà per sempre més, pot perjudicar els que s’amoïnen i beneficiar als qui són més flexibles i s’adapten a la nova realitat. Un exemple d’això es la reacció dels Estats Units d’Amèrica a la incorporació de Rússia a l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

Els seients assignats als delegats abans de la celebració d’entrada de Rússia a l’OMC durant la 8na Conferència Ministerial a Ginebra.
Fotografia: Reuters / Denis Balibous

Després d’un llarg procés de negociacions, el 22 d’agost del 2012, Rússia es va convertir en el membre 156 de l’OMC obrint al món el seu mercat de més de 140 milions de consumidors. El camí cap a l’adhesió – que ha durat casi dues dècades –  no ha estat fàcil.  El procés es va iniciar l’any 1993 i s’han necessitat 31 reunions del Grup de Treball per fer possible l’entrada d’aquest país a l’OMC. Durant el procés de negociació, les autoritats russes van haver de tancar 30 acords bilaterals sobre l’accés al mercat de serveis i 57 sobre l’accés als mercats de mercaderies. Paral·lelament a aquest esforç institucional, el Kremlin es va veure obligat a enfrontar-se amb partits de l’oposició – particularment el partit comunista – contraris a l’entrada del país a l’OMC.  Fins i tot, hi va haver l’intent de recórrer la inclusió de Rússia a l’OMC davant del Tribunal Constitucional.

Ara, però, superats tots aquests obstacles i feta realitat l’adhesió, el experts consideren que Rússia es beneficiarà extraordinàriament de l’ obertura del seu mercat. Segons estudis del Banc Mundial, l’adhesió de Rússia a l’OMC augmentarà el seu Producte Interior Brut en 3,3% i, a llarg termini, en 11%. Aquest creixement, d’acord a aquests estudis, respondrà a l’assignació més eficient de recursos, el creixement de les exportacions i d’augment d’inversió estrangera en el sector dels serveis.

Què passa amb els socis comercials de Rússia?

Considerem la Unió Europea, el soci comercial número 1 de Rússia. Les principals exportacions de la UE a Rússia són automòbils i medicines, mentre que les importacions de la UE procedents de Rússia corresponen a matèries primeres. No hi ha dubte en que les reduccions dels drets d’exportació de les matèries primeres, els qual s’ha compromès Rússia, beneficiaran les empreses de la Unió Europa. D’altra banda, la reducció de drets d’importació (com en el cas del sector d’automòbil, del 30% abans d’adhesió al actual 25% i al 15% després de set anys) donaran lloc a estalvis per part dels exportadors de la Unió Europea.

En general, tots els socis comercials de Rússia experimentaran una millora significativa d’accés al seu mercat, reflectida en la reducció de drets d’importació d’una mitjana de 10% abans d’adhesió i fins el 7,8% després. La baixada del preu de venda final al públic proporcionarà un creixement d’ingressos als proveïdors estrangers.

Tanmateix, no tothom es beneficiarà d’aquesta millora d’accés al mercat rus. Absurdament, els Estats Units d’Amèrica no podran beneficiar-se de totes les concessions que s’han extret de Rússia, ja que no han concedit a Rússia el regim de Relacions Comercials Normals Permanents (RCNP). Les RCNP és la denominació que utilitza als Estats Units (EEUU), des de juliol de 1998, per referir-se al concepte de règim de la Nació Més Afavorida (NMA). Les regles de l’OMC obliguen a tots els països membres aplicar la clàusula de la Nació Més Afavorida. Perquè, doncs, els EEUU no ho ferien?

El visat soviètic de tipus 2. Es facilitava a totes aquelles persones que havien rebut el permís per emigrar de l’URSS per sempre. No totes les persones que volien aquest visat aconseguien tenir-lo.
Font http://www.wikipedia.com

La raó d’aquest enigma és que el Congrés dels EEUU no ha abolit encara l’esmena Jackson-Vanik, introduïda per de la Llei de Comerç de 1974. Aquesta relíquia de la legislació de la Guerra Freda va ser promoguda en els seus orígens per excloure del regim de la Nació Més Afavorida als països amb economies planificades (bàsicament, els països del bloc comunista) i que restringien la lliure emigració, així com altres drets humans. En realitat, però, es considera que aquesta esmena va ser la resposta de Washington a l’aplicació de les nomenades ”taxes de diploma” establertes als graduats soviètics que intentaven emigrar del seu país. Degut a la pressió de la comunitat científica internacional, el Kremlin es va veure obligat a deixar d’aplicar aquestes taxes. A canvi, però, es van imposar altres limitacions i barreres a l’emigració que, sobretot, castigaven als jueus que intentaven emigrar als Estats Units o Israel. Si en un principi, l’esmena no va ajudar gaire als emigrants jueus, més endavant les autoritats soviètiques es van veure obligades a respectar el dret humà a l’emigració no només de la població jueva sinó també a altres grups ètnics.

Avui dia, però, l’esmena Jackson-Vanik es encara vigent i les relacions comercials entre EEUU i Rússia es regeixen d’acord amb aquesta norma. Per poder tenir el regim de Relacions Comercials Normals Permanents, les nacions afectades estan subjectes a la decisió del President dels Estats Units; aquest, té competència per suspendre l’aplicació de l’esmena durant un any, sempre i quan consideri que el país compleix amb la llibertat d’emigració especificats en ella. En el cas de Rússia, els exàmens d’aplicació de l’esmena han portat a una suspensió anual, des de 1989. Però, encara que hi hagi la suspensió, mentre els Estats Units no apliqui el regim de la Nació Més Afavorida de forma permanent a Rússia, aquesta no es veu obligada a concedir als Estats Units les reduccions aranzelàries, conseqüència de la seva entrada a l’OMC.

El text en rus diu: ”Ja és l’hora d’abolir l’Esmena del Venik”. Venik en rus significa escombra.
Font: http://www.dailynews.ru

S’ha de dir que l’esmena té molts detractors, tant en el món empresarial com en l’administració, ja que consideren que amb el final de la Guerra Freda, aquesta esmena ha quedat obsoleta i s’ha convertit en una contraproduent restricció al comerç.

Mentrestant, els exportadors nord-americans segueixen perdent les seves posicions, ja que l’esmena Jackson-Vanik no permet fer l’ús dels avantatges que reben les empreses d’Europa i Àsia. Així, en un estudi fet per el Peterson Institute, s’ha estimat que el volum de les exportacions nord-americanes de mercaderies i serveis a Rússia es duplicaria de $ 11 mil milions l’any 2011 a $ 22 mil milions durant uns cinc anys, si les regles de l’OMC s’apliquessin als EEUU i seu comerç amb Rússia. Ningú, però, pot predir el dia en el que l’esmena serà abolida. Si els EEUU volen seguir en la competició pel mercat rus, el Congrés hauria de fer tot el possible per concedir Relacions Comercials Normals Permanents a Rússia el més aviat millor. El manteniment de l’esmena Jackson-Vanik per Rússia ara ja no ajuda als drets humans, només fa mal a les exportacions nord-americanes i proporciona avantatge als productors europeus i asiàtics.

Noticies relacionades:

NY Times (21/08/2012):  ”U.S. Companies Worry About Effect of Russia Joining W.T.O.” by Andrew E. Kramer    http://www.nytimes.com/2012/08/22/business/with-russia-joining-wto-us-companies-worry-about-losing-business.html?pagewanted=all&_r=0

La Vanguardia (22/08/2012) ”Rusia entra hoy en la Organización Mundial de Comercio” http://www.lavanguardia.com/economia/20120822/54340089474/rusia-organizacion-mundial-de-comercio.html

Institute for International Economics (31/08/2012): ”The Costs of Not Granting Russia PNTR” by  Anders Aslund: http://www.piie.com/publications/opeds/oped.cfm?ResearchID=2209

Comisión Europea, comunicados de prensa (22/08/2012): http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/12/906&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en

La voz de Russia (26/08/2012) ” Ventajas del ingreso de Rusia a la OMC” by Kirill Bezverji:

http://spanish.ruvr.ru/2012_08_26/OMC-adhesion-ventajas-importacion-Bielorrusia-precios/

Altres fonts:

William H. Cooper (2012) ”Russia’s Accession to the WTO and Its Implications for the United States” CRS Report for Congress, Congressional Research Service

William H. Cooper (2012) ”Permanent Normal Trade Relations (PNTR) Status for Russia and U.S.-Russian Economic Ties” CRS Report for Congress, Congressional Research Service

Aslund, A. And Clyde, G. (2012) The United States Should Establish Permanent Normal Trade Relations with Russia, Policy Analyses in International Economics 97, Peterson Insititute for International Economics. http://www.piie.com

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS