Una mirada independent a l'economia internacional

Xangai s’enfonsa

Agraïm la col·laboració de Mireia Garcia Vilaseca

Literalment, podem afirmar que la ciutat de Xangai s’enfonsa degut a l’ augment del nivell del mar i el pes dels gratacels, sobretot a la zona financera de Pudong a l’Est del riu Huangpu i postal del gegant asiàtic. Ja des de l’any 1990 els científics adverteixen de les característiques especials del sòl xinès i tot i que les autoritats van anunciar mesures per reduir el nombre de construccions, aquestes no han parat de créixer.

Xangai és el símbol del miracle xinès. La ciutat, tot i no ser la capital política, té una població de 23 milions d’habitants, produeix el 15% de la riquesa del país i és el punt de partida del 30% de les exportacions xineses.

Però no només la geologia si no també l’economia esta patint una desacceleració. Segons les últimes dades econòmiques, les exportacions s’han reduït, la borsa de Xangai mostra una tendència a la baixa i s’observa una reducció de l’índex de confiança entre les petites i mitjanes empreses. Per tant, podem dir que ens trobem en un panorama econòmic poc pròsper?

Vista del centre financer de Pudong a la ciutat de Xangai

Segons dades de l’Oficina Nacional d’Estadística Xinesa, l’economia del gegant asiàtic va créixer un 7,4% en el tercer trimestre de l’any respecte al mateix període de 2011, fet que representa el valor més baix des del primer trimestre de 2009, quan va arribar el 6,6%.  El Govern justifica aquestes xifres en una resposta a la crisis mundial i confia que les exportacions s’ acabaran estabilitzant i l’economia tornarà a rebrotar en els propers mesos.

Per la seva banda, el Fons Monetari Internacional (FMI) va reduir les previsions de creixement de la Xina del 8% al 7,8% en l’any actual, i del 8,5% al 8,2% per l’any 2013 en part a causa de l’efecte de la crisis del deute europeu. Cal recordar que el PIB xinès era del  9,3% l’any 2011 i del 10,4% l’any 2010.

L’estimació del FMI coincideix amb la previsió del Banc Central Xinès. Segons aquest organisme, “Xina continuarà donant passos per estabilitzar el creixement” a més insisteixen que “Pequín té un cert marge de maniobra per utilitzar la política monetària i la política fiscal”. Entre les mesures aplicades, destaquen les dirigides a suavitzar la política monetària (després d’haver reduït dues vegades en un mes els tipus d’interès) i paral·lelament, s’han accelerat les aprovacions de projectes d’inversió i s’ han aplicat mesures de suport fiscal als exportadors. En aquest sentit, el govern ha assegurat que durant aquest any mantindrà una política fiscal pro-activa i una política monetària prudent.

Tot i les dades, la sensació de la població és que les autoritats polítiques estan més preocupades pel procés de transició de lideratge que viu actualment el Partit Comunista (El Congrés del Partit Comunista Xinès té lloc aquests dies a Pequín) que per aplicar unes mesures que alleugin la situació econòmica. De fet, alguns analistes creuen que  l’administració del primer ministre Wen Jiabao sacrifica creixement per preparar el terreny i aconseguir que les mesures que apliqui el seu successor el deixin com un “heroi”.

Tot i les possibles explicacions a la reducció del creixement, sembla difícil pensar que el fort estímul que va viure l’economia l’any 2008 es pugui tornar a repetir. En general, podríem destacar dos grans problemes. Per una banda, la dificultat de pagament del deute per part de les autoritats locals, que es va ocasionar a partir del pla d’inversions en infraestructures (valorat en 450.000 milions d’euros) i que ha generat un fort endeutament en els governs locals fet que s’ha traslladat a una reducció de la recaptació dels ingressos. D’altra banda, Xina presenta una sobrecapacitat industrial i un consum tant intern com extern feble.

Vista de Nanpu Bridge a la ciutat de Xangai.

Anàlisi sectorial:

Si analitzem el creixement per sectors. Les dades oficials mostren un creixement  del sector secundari del 7,7 % anual (7,5% el segon trimestre), principalment la indústria i la construcció, que representen aproximadament el 47 % del PIB. Respecte el sector serveis, aquest representa el 43 % del PIB i un creixement del 8,3 % anual ( 7,9 % en el segon semestre). Per tant, podem afirmar que existeix una reducció del creixement en el segon semestre de l’any comparat amb la tendència que es portava en els anys anteriors.

Un sector immobiliari fora de control?

La cultura xinesa es de conviccions fortes; la societat esta convençuda que el millor és seguir construint per potenciar l’economia. Però a quin preu?

Les creences culturals impliquen una disposició a tenir un habitatge en propietat, no obstant, els alts preus immobiliaris en els últims anys dificulta l’accés a la compra d’un habitatge.

Xina esta inflant la bombolla inmobiliària. Aquest sector s’ha convertit en un refugi per invertir els diners degut a la falta de productes d’inversió. Molts inversors compren apartaments però després es troben que no els poden vendre o llogar ja que són massa cars.
Davant d’aquesta situació, el primer ministre Wen Jiabao, va afirmar que tot i les mesures aplicades com impostos immobiliaris o limitacions a l’adquisició d’un segon habitatge, el mercat encara és “inestable”.

La indústria de l’automòbil també trepitja el fre:

Un exemple de la situació de desacceleració dins el gegant asiàtic és el mercat automobilístic. El creixement de la venda de cotxes l’any 2011 va ser del 12,4%  respecte el 2010. Tot i que les xifres són molt superiors a les que es viuen a Europa, la comparativa del creixement de les vendes dins el mercat xinès del 2008 respecte el 2007 era del 54% i del 2009 respecte l’any anterior era del 35%. La caiguda de les vendes de cotxes s’explica per diferents factors: l’augment del preu del carburant,  introducció de taxes en els aparcaments o la restricció de la circulació dins les ciutats. No obstant, les importacions de cotxes europeus augmenten un 37% només en el primer trimestre de 2012, aquesta situació respon a la demanda per part de la nova classe mitjana i dels joves xinesos.

El món és un gran dependent del gegant asiàtic. Per exemple, la desacceleració de l’economia xinesa podria tenir conseqüències directes en el creixement d’ Austràlia. Per tant, caldrà veure com les mesures que el nou govern xinès liderat per Xi Jinping han de permetre mantenir l’estabilitat dels nivells de creixement aconseguits en els últims anys.

Efecte mirall a les grans potències mundials:

Actualment, tant Argentina com Brasil presenten una situació de desaccelaració econòmica. Si analitzem la situació d’aquesta última, Brasil tot i ser la primera economia d’Amèrica Llatina s’estanca després d’anys d’eufòria. L’any 2010 el país va créixer un 7,5%, no obstant, l’any 2011 Brasil s’havia convertit en un dels països més cars per la inversió estrangera, les exportacions es van reduir i el consum intern va començar a caure. Davant d’aquesta situació, el govern de Dilma Rousseff  ha aplicat mesures d’estímul com la devaluació de la divisa brasilenya, la reducció progressiva els tipus d’interès, i la presentació d’ un paquet d’inversions per millorar la xarxa de transport terrestre a traves de la inversió privada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS