Una mirada independent a l'economia internacional

Les inversions xineses – Especial Etiòpia (II)

Dins d’Àfrica, el model econòmic d’Etiòpia era i és encara força singular. Es tracta d’un capitalisme proteccionista, on l’estat manté el control del sector de les telecomunicacions i prohibeix l’entrada als bancs estrangers. Aquest tipus d’enfocament econòmic li va fer guanyar a Meles l’afinitat de la Xina. Entitats bancàries i empreses d’aquest gegant asiàtic van finançar la construcció de carreteres i preses etíops[1]. I segons un informe del Fons Monetari Internacional, les firmes xineses són atretes per la mà d’obra barata etíop, les grans porcions de terra i un creixent mercat de consumidors de 94 milions d’habitants.

Companyies xineses, com la fabricant de sabates Huajian, s’ubiquen ara a Etiòpia per escapar dels, comparativament parlant, alts costos de producció al seu país d’origen. La fàbrica està ubicada al sud de la capital etíop Addis Abeba, en una zona industrial coneguda ja com a “China Town”. Segons el llibre publicat aquest mateix any “China’s Superbank: Debt, Oil and Influece”  del periodista Henry Sanderson i l’economista Mike Forsythe, les sabates fabricades són per a Tommy Hilfiger i Guess[2]. La vice presidenta de Huajian, Helen[3] Hai, justifica que els sous dels treballadors etíops siguin baixos degut a que aquests són entrenats molts cops en com fer les sabates. Apart, l’empresa també argumenta que són els responsables del menjar i dels uniformes de tots els treballadors de la fàbrica d’Addis Abeba.

L'antic primer ministre, ja mort, Meles Zenawi brinda amb Wen Jiabao, primer ministre xinès, encara en el càrrec, en una reunió a Beijing el mes d'Agost de l'any passat - font: Adrian Bradshaw/AFP/Getty Images

L’antic primer ministre, ja mort, Meles Zenawi brinda amb Wen Jiabao, primer ministre xinès, encara en el càrrec, en una reunió a Beijing el mes d’Agost de l’any passat – font: Adrian Bradshaw/AFP/Getty Images

Segons la Sra. Hai, que recentment ha signat un acord de col·laboració amb l’ADF (Africa Development Fund), els punts clau per invertir a Etiòpia per a un xinès són:

–  Els salaris:  Un 15 % més baixos que a la Xina.

–  Les matèries primeres que té el país fa que no s’hagin de transportar fins la Xina per a la seva transformació.

–  La situació geogràfica, com a porta d’entrada per a l’Àfrica i relativament a prop d’Europa.

No sabem del cert quin és el salari d’un treballador a la fàbrica de Huajian d’Addis Abeba, però segons un informe del govern nord-americà del 2009, sí que sabem que el salari mínim etíop, tot i que no n’hi ha un d’oficial, ronda els 320 Birrs (uns 13 Euros)[4].

Evidentment la situació de les inversions xineses a Etiòpia no és tant simple com l’expliquem aquí, però resumint tindríem que: El ja difunt president Meles facilita l’entrada de capital estranger a Etiòpia. Diversos països, entre ells la Xina, es mostren interessats a aprofitar els baixos salaris etíops i munten allí les seves fàbriques. A canvi, en l’acord comercial es fabriquen carreteres i hospitals per al país africà. El clar exemple és la fàbrica de sabates Huajian que segurament pagant un sou de 13 euros/mes/treballador fabrica sabates que posteriorment export a Europa ó als Estats Units sota la marca Tommy Hilfiger ó Guess.


Notes
 
[1] “China in Africa: Developing ties” –  BBC  –  27/11/2007
[2] Tant Henry Sanderson com Mike Forsythe treballen per l’agència de notícies econòmiques nord-americana Bloomberg, propietat del magnat Michael Bloomberg amb una fortuna estimada de 25.000 milions de dòlars.
[3] Sempre he trobat curiós que molts xinesos es posin noms occidentals.
[4] “2008 Human Rights Reports: Ethiopia” – Bureau of Democracy, Human Rights, and Labor   –  25/02/2009
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS