Una mirada independent a l'economia internacional

Desglaç de fronteres

La cimera del canvi climàtic de Durban va tancar amb un resultat agredolç. Finalment i després de dies de debat, els representants dels 195 països van aconseguir un acord de mínims per prorrogar el Protocol de Kyoto fins el 2017. La novetat de la reunió va ser la creació de l’anomenat “Fons Verd”, és a dir, un paquet de mesures per ajudar als països que pateixen l’escalfament global.

En els últims anys estem vivint estacions meteorològiques cada vegada més extremes, els resultats de l’escalfament global es comencen a notar però els científics no poden precisar quan acabarà el procés. Tot i que la situació és irreversible, la consciència social i la pressió de molts grups ecologistes ha fet que alguns governs plantegin mesures dirigides a frenar aquesta situació. No obstant, el creixement demogràfic i la societat de consum dificulta l’establiment de mecanismes per part dels organismes governamentals.

Una de les zones del planeta més castigades, ja que pateix un escalfament el doble de ràpid que la resta del planeta, és l’Àrtic. Segons els experts, des de 1970 el gel s’ha reduït un 12% cada dècada. Aquest fet fa perillar moltes de les espècies que hi habiten i genera un augment del nivell de l’aigua que amenaça a les zones costeres de tot el món.

Imatge del moviment de vaixells per l’àrtic

Encara que sembli paradoxal, els governs locals i els grups de poder s’estan començant a fregar les mans davant d’aquest nou panorama:

Per una banda, la regió és rica en minerals i reserves d’energia. S’estima que sota les grans plaques de gel resta per descobrir un 30 % de reserves en gas natural i un 13% de reserves en petroli. Per tant, no és casualitat que moltes companyies petrolieres estiguin concentrant els seus esforços en la creació de plataformes a Alaska, Canadà, Groenlàndia, Noruega i Rússia.

D’altra banda, tot i les fortes implicacions que pot tenir la descoberta de majors recursos naturals, el desglaç de l’Àrtic té un efecte directe sobre una nova recomposició del comerç global.

Fotografia del comerç internacional:

La descoberta del contenidor com a mecanisme d’emmagatzematge per transportar les mercaderies és un dels factors clau per entendre l’èxit de la globalització. Actualment, el 90% de la càrrega mundial que no és a granel -combustibles, minerals o cereals- és transportada en contenidors a través de les tres principals rutes marítimes: Ruta Àsia-Amèrica, Ruta Amèrica-Europa i Ruta Àsia-Europa; i on el Canal de Panamà i el Canal de Suez són  els elements principals. És a dir, en el cas d’Àsia-Europa seria necessari donar la volta a Àfrica, fet que suposaria un increment del cost econòmic i temporal total de transport.

Esquema de les tres principals rutes marítimes

Esquema de les tres principals rutes marítimes

El desglaç de l’àrtic obre una nova ruta marítima: La ruta del mar del Nord de Rússia (vorejant la costa de Sibèria). Aquest nou trajecte escurça en més d’un terç les distàncies entre Europa i Àsia. A més, el potencial econòmic per Rússia és inqüestionable, ja que pot subministrar la forta demanda creixent d’energia -hidrocarburs i minerals- als mercats asiàtics.

Els avantatges són relativament importants: segons dades del govern rus, la nova ruta redueix la distància entre Rotterdam (principal port europeu i desè del món) i Xangai (primer port mundial) en un 22%. A més, els vaixells han d’anar molt més lents i això representa un estalvi de combustible considerable. Un darrer aspecte que pot fer atractiu aquest nou recorregut és la inexistència de la pirateria, situació que representa un cost (en assegurances i rescats) molt elevat per les navilieres.

No obstant, la temporada de navegació és limitada (mesos de primavera i estiu) i no tots els vaixells poden desplaçar-se per l’àrtic, ja que es requereixen vaixells de grans dimensions i instruments específics –trencaglaç- que són cars i escassos.  De fet, a nivell ambiental,  la circulació de vaixells incrementa la probabilitat de patir un vessament de petroli fet que suposaria un gran desastre natural pel fràgil ecosistema de la regió.

Així doncs, el fet de que l’ús de la ruta estigui limitada a estacions meteorològiques limita el tipus de tràfic. Probablement, la càrrega a granel serà la més utilitzada en aquest trajecte ja que la demanda mundial i constant de mercaderies fa que el transport amb contenidors no pugui competir amb l’estabilitat anual del canal de Suez.

Font: AMVER (The Automated Mutual Assistance Vessel Rescue System)

Font: AMVER (The Automated Mutual Assistance Vessel Rescue System)

Davant d’un escenari on la tendència de l’escalfament mundial continua accelerant el desglaç, podríem acabar pensant que les dificultats de moviment dels vaixells millorarien i per tant, la nova ruta del Nord podria acabar canalitzant part del tràfic total entre Àsia i Europa. Aquesta possible nova situació provocaria un decreixement del Canal de Suez i acabaria repercutint els ports del Sud d’Europa, per tant el creixement del port de Barcelona no només es veuria limitat per la seva dotació d’infraestructura sinó també per una reducció del nivell de tràfic total. D’altra banda, els grans beneficiaris passarien a ser Rússia i els països escandinaus.

Informació relacionada:

http://www.arctic-council.org/~arctikar/index.php/en/

http://www.spiegel.de/international/business/boon-to-global-shipping-melting-of-arctic-ice-opening-up-new-routes-to-asia-a-719740.html

http://nsidc.org/icelights/2012/10/03/industry-and-ice/

http://www.economist.com/node/21556798

http://www.economist.com/node/21556803

http://worldmaritimenews.com/archives/65225

http://www.intellasia.net/korea-norway-to-establish-new-arctic-shipping-routes-233223

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS