Una mirada independent a l'economia internacional

Crisi de lideratge a l’Argentina: la fi del Kirchnerisme?

Manifestacions a l'Argentina. Font gràfica: unitedexplanations.com

[Article original escrit per UnitedExplanations.com i reproduït amb permís dels autor]

El passat 8 de novembre va suposar un abans i un després en la vida política de l’actual presidenta de l’Argentina, Cristina Fernández de Kirchner. Es van produir multitudinàries marxes en diversos punts del país a través d’innombrables cassolades, així com en diverses ciutats del món on milers d’argentins van mostrar la seva oposició amb el lema “Salvemos la República!”.

La classe política nacional del país sud-americà travessa una de les majors crisis dels darrers anys. La debilitat i manca de lideratge han provocat una dràstica caiguda de popularitat de la presidenta en els darrers mesos, a causa de múltiples factors que han acabat per desgastar un cicle polític kirchnerià, que sembla haver arribat a la seva fi després de més d’una dècada al poder. A més, esdeveniments que han tingut lloc aquests darrers mesos –com la retenció de la fragata Libertad a Ghana–no han fet més que malmetre encara més la imatge d’una nació que es troba sumida en un total descontrol.

La reelecció encén els ànims

Davant l’actual onada de crispació i tensió constant que viu el país, la proposta de Cristina Fernández de Kirchner d’establir una nova normativa per a poder ser reelegida després d’esgotar l’actual legislatura el 2015 ha significat la gota que ha fet vessar el got de la paciència de molts ciutadans. Cal recordar que l’actual legislació només permet ser reelegit en una sola ocasió.

Fernández de Kirchner va prendre el relleu del seu marit Néstor Kirchner governant una legislatura completa des del 2007 fins al 2011. Va ser en aquest moment quan l’actual presidenta es va presentar de nou en els comicis i va ser revalidada amb el 54% dels vots de confiança que li havien atorgat els ciutadans.

A l’inici del nou mandat, Fernández de Kirchner comptava amb el 60% de popularitat mostrant un lideratge i una fermesa que en només un any s’ha vist minvada, tenint en compte que en l’actualitat el seu índex de popularitat tot just frega el 34%. Aquesta pèrdua ve reflectida sobretot en la classe mitjana, que fins ara representava un dels seus pilars més ferms de confiança.

Per a canviar la legislació, s’ha de reformar la Constitució i, al seu torn, ha de ser votada per 2/3 dels legisladors presents. Aquest 2013 es realitzaran eleccions legislatives. Una aliança de la centre-dreta a les cambres argentines sembla poc probable, la qual seria necessària per a poder desactivar el poder de Kirchner. No obstant això, la pèrdua de confiança no només recau en la figura de la presidenta i del seu Govern, sinó que l’oposició tampoc és ben valorada. Sens dubte, estem davant d’una situació de distanciament entre una classe política desgastada i uns ciutadans farts de no trobar solucions.

Desacceleració econòmica

La incertesa en relació a una economia que ha perdut la seva dinàmica d’alça anual, mantinguda des de 2003, a causa de l’actual crisi mundial i la conseqüent depressió en l’activitat del país, ha resultat un cop dur per al Govern. I no és per menys si tenim en compte que el país ha estat creixent durant els darrers anys, en que la crisi ja tenia un efecte contundent a algunes regions, com a Europa.

En l’última dècada, el creixement s’estabilitzava any rere any prop del 8% mentre que el 2010 va arribar a assolir un creixement del 9,2% i el 2011 del 8,9%. Aquestes dades tan positives es devien al fort consum domèstic, gràcies a una elevada despesa pública que incentivava una molt bona dinàmica de consum intern. A més, la demanda de béns per part d’alguns països potencials com Brasil donaven unes previsions optimistes en l’economia argentina. No obstant això, un cop transcorregut un any des de la reelecció de Cristina Fernández de Kirchner, les previsions per al 2012 no són tan encoratjadores i suposen un autèntic maldecap, ja que, tot i tenir en compte que la previsió inicial era d’un 5,5 % de creixement, finalment la dada es veu encara més rebaixada, situant-la al 3,4%. Són cotes que no es veien des de fa dues dècades. A més, la previsió per al 2013 correspon a un creixement del 4,4%, pràcticament la meitat del creixement econòmic que fins ara estava experimentant el país. Sembla ser que els ciutadans, tot i ser conscients de la situació econòmica mundial i de la inestabilitat dels mercats, consideren que és una mala gestió la que ha ocasionat aquest retrocés. Les conseqüències que perceben és que ha significat una elevada inflació del 12%, rebaixant així el poder adquisitiu de molta gent, sobretot de la classe mitjana, la que lidera l’oposició actual a Fernández de Kirchner.

Però sens dubte, una de les decisions econòmiques més transcendentals que ha dut a terme aquests últims mesos la presidenta, i que ha estat el reclam de molts ciutadans en aquesta “cassolada”, ha estat l’establiment d’una veda a la compra de dòlars per part dels ciutadans.

Tradicionalment el dòlar és la moneda de reserva d’Argentina amb un alt valor simbòlic que ha representat el matalàs perfecte per a l’estabilitat econòmica de moltes famílies argentines. La compra de dòlars es realitzava sobretot per l’estalvi i per a les operacions immobiliàries i s’ha restringit amb l’objectiu principal d’atresorar divises per al pagament del deute i de les importacions.

Els indicadors d’inseguretat pels núvols

En els darrers mesos la sensació d’un augment de la inseguretat s’ha vist reflectit en l’augment de les taxes de delinqüència, sobretot en índexs de referència com els assalts a habitatges o els assalts a mà armada cap als ciutadans. Molts no dubten a assenyalar el Govern de Fernández de Kirchner també davant l’augment significatiu de la pobresa. Durant tot l’any passat, molts mitjans de comunicació han emfatitzat a assenyalar una problemàtica que semblava estar sota control, relacionant pobresa amb criminalitat. No dubten a mostrar dades preocupants, com per exemple el que va publicar el diari Clarín en relació als 18 assassinats ocorreguts en 36 dies (un crim cada dos dies) a la província de Buenos Aires o el robatori d’armament i de munició que van patir les Forces Armades Argentines recentment. A més, els estudis d’opinió no reflecteixen un millor escenari, ja que gairebé el 80% dels enquestats consideren que la inseguretat és alta, tenint en compte que el 2007 tot just arribava al 45%; que el 25% acompanya als seus fills al col·legi a causa de l’augment de segrestos; que un 21% no utilitza telèfons mòbils en públic; o que fins a un 5% no dubti en portar gas pebre al damunt en cas d’autodefensa.

Argentina sembla estar a punt d’afrontar una transició política en un escenari difícil. Alhora, però, és encoratjador per a molts, gràcies a una dinàmica positiva a bona part de la política llatinoamericana i que haurà de ser aprofitada per a arribar a ser el referent que en altres temps va ser al costat de Brasil i Mèxic.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS