Una mirada independent a l'economia internacional

L’irrellevant paper de les sancions a Corea del Nord

Kim Jong Un davant una població  aparentment devota. Font gràfica: news.com.au

(Article original de Marc Bruix que podeu consultar a UnitedExplanations.org)

Una resolució més

42 dies després que Corea del Nord llancés el coet de llarg abast Unha-3, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va adoptar el passat dia 23 de gener unànimement la resolució 2087. Aquesta resolució s’afegeix a la llarguíssima llista de sancions internacionals que acumula el país asiàtic durant el darrer parell de dècades. Tan sols des de 2006, el Consell de Seguretat ha realitzat sis resolucions amb l’objectiu de sancionar a Corea del Nord. Surten pràcticament a una per any.

En la mateixa línia que les anteriors, la Resolució 2087 té l’objectiu d’aïllar encara més al règim de Pyongyang per a, així, poder acabar amb les seves ambicions nuclears i generar un marc que permeti una vigilància més estricta del seu programa armamentístic. De forma molt resumida, la 2087 invita a la dinastia comunista a desarmar-se mitjançant l’eliminació dels seus míssils balístics, armes i instal·lacions nuclears. A més, els membres del Consell de Seguretat reafirmen les sancions implementades en resolucions anteriors i afegeixen a la seva llista negra 6 organitzacions i 4 persones directament relacionades amb el darrer llançament del coet nord-coreà.

Però de la mateixa manera que va passar amb les darreres sancions, Corea del Nord segueix impertorbable i ja ha anunciat nous tests nuclears per a aquest any. Cal preguntar-se per què, tot i aquestes sancions, no es desencalla el conflicte.

Un conflicte obert

Durant les darreres dècades, la comunitat internacional en general i els Estats Units en particular han intentat negociar un desmantellament del programa nuclear nord-coreà que sigui integral, verificable i irreversible. El programa nuclear de la República Popular Democràtica de Corea inclou el desenvolupament d’armament nuclear i l’exportació de la seva pròpia tecnologia a altres països com Pakistan, Cuba o Iran. Des de l’estiu de 2006, Corea del Nord disposa de caps atòmics i està calculat que, a un ritme de dos per any, ja n’ha fabricat al voltant d’una dotzena. Les negociacions per a una desnuclearització han passat per períodes de progrés, crisi i estancament, deixant al país asiàtic avui en dia com una amenaça als tractats de no proliferació nuclear que ha de ser avortat.

La realitat és que la República Popular es troba virtualment aïllada de la resta del món occidental des de la seva fundació, situació que no ha fet més que complicar-se després de la caiguda del bloc soviètic i l’evolució política que de la Xina, el seu històric aliat. Actualment, i a diferència d’Iran, les sancions internacionals tenen una repercussió molt diluïda ja que un nou embargament no canvia de forma substancial una estructura socioeconòmica pràcticament independent per si mateix. En tot cas, aquest tipus d’accions polaritzen encara més l’actitud de la nació contra tots els actors internacionals i justifica la seva carrera armamentística. És un país que es sent permanentment amenaçat i que, en conseqüència, ha desenvolupat míssils balístics que, amb millor o pitjor punteria, poden abastar qualsevol objectiu en un radi de 6000 km. Tan sols amb els seus míssils Taepodong, Corea del Nord ja podria desencadenar conflictes d’una magnitud incalculable a escala global.

Les alternatives

Tot i que alguns analistes nuclears ‘optimistes’ afirmen que la comunitat internacional hauria d’adoptar una actitud de laissez-faire (deixar fer) en relació als programes nuclears de Corea del Nord i altres països, els arguments per a una política activa en contra de l’amenaça nuclear semblen més convenients. L’anàlisi de les polítiques domèstiques revelen que l’estructura de les organitzacions i burocràcies dels propis Estats funcionen seguint la seva pròpia lògica interna, conduint molts cops a prendre decisions en l’esfera internacional que no responen necessàriament als interessos de la nació, sinó més aviat als seus interessos particulars.

En qualsevol cas, aplicant polítiques de laissez-faire o no, sembla altament improbable que Corea del Nord passi a l’atac en aquests moments, ja que una actitud agressiva no seria avantatjosa per a ningú. Si Pyongyang decidís utilitzar el seu arsenal nuclear contra Corea del Sud o contra els Estats Units, aquests l’eliminarien literalment del mapa. Tot i tenir armament nuclear i el quart major exèrcit del món, la seva escassa dotzena de caps nuclears no es pot comparar amb les prop de 8000 bombes atòmiques i tecnologia militar d’Estats Units. Per un altre cantó, Corea del Nord pot dormir relativament tranquil·la ja que ningú l’atacarà. La comunitat internacional prefereix esperar expectant la deriva d’un moribund règim comunista que es pot col·lapsar pel seu propi pes. És una estratègia molt més barata que la de començar una guerra de conseqüències imprevistes contra un enemic inferior però amb un elevat poder destructiu. Però en el fons ningú sap què podria passar si el país eventualment es col·lapsa. La teoria de jocs demostra que les persones són tendents a prendre decisions més arriscades en situacions compromeses i això implica que la cúpula nord-coreana podria llençar un eventual atac com a mesura desesperada.

Amb la finalitat de tractar amb Corea del Nord i desencallar el conflicte, s’haurien d’adoptar estratègies de caràcter suau. Les polítiques dures d’aïllament o d’atac només radicalitzarien més el país asiàtic, mentre que una actitud de laissez-faire és altament irresponsable a l’espera de l’evolució del país. Per contra, polítiques que no busquin “demonitzar” al règim poden ser útils a l’hora d’integrar Pyongyang a la comunitat internacional. Una Corea del Nord integrada al sistema internacional pot conduir al país a reconsiderar el seu permanent estat d’excepció i la necessitat de seguir amb la seva carrera armamentística a costa del benestar de la seva població.

Una solució suau

L’insistent comportament de Corea del Nord indica que el règim farà tot el que sigui possible per a sobreposar-se als vetos internacionals i continuar amb la proliferació nuclear i el desenvolupament de míssils de llarg abast. És una reacció totalment racional tot i que alguns intentin argumentar el contrari. Les sancions només serveixen per a incrementar la percepció d’amenaça que representa la resta del món per al país. A causa del seu aïllament polític i econòmic, el règim seguirà sent capaç de continuar amb les seves polítiques independentment del que la comunitat internacional en pensi d’ella. Portar Corea del Nord a un paradigma més interconnectat, permetent que es beneficiï del comerç internacional, sembla ser una forma més efectiva de canviar la situació a millor. No és l’única manera, però les altres estratègies poden detonar reaccions adverses massa cares d’assumir per al món. L’assistència per al desenvolupament econòmic implicaria la modernització del país, i això el lligaria a la xarxa d’interdependències en la que altres països operen. Corea del Nord és un poder militar que viu de forma quasi independent i en permanent tensió amb la resta del món. La seva realitat domèstica i la seva capacitat nuclear la converteixen en un agent imprevisible a llarg termini. Mostrar els beneficis de formar part d’un sistema internacional sense donar-li motius pels quals desconfiar conduiria en darrera instància a la pacificació del país i de la regió.

Els passos per a institucionalitzar el procés de pau estan encara per fer. Els obstacles, vistos en les aproximacions fetes fins al moment, hi són i no es pot esperar un canvi de forma immediata. Per això, s’ha d’esperar un llarg procés de negociació, ja que la construcció de la pau requereix temps i sinergies. Amb la finalitat d’aconseguir una solució definitiva, la coordinació dels poders regionals i globals és essencial. Corea no necessita ser demonitzada per la resta del món, sinó poder-s’hi connectar.

Col·laboració de UnitedExplanations.org

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS