El successor de Chávez, clar favorit a les eleccions veneçolanes
Per Diego Moya-Ocampos.
Veneçuela celebrarà eleccions presidencials el diumenge 14 d’abril. El president en funcions Nicolás Maduro, al capdavant del Partido Socialista Unido de Venezuela (PSUV) actualment al poder, s’enfrontarà a Henrique Capriles, el candidat de l’oposició de la Mesa de Unidad Democrática (MUD). La campanya electoral ha estat curta, però altament polaritzada, i ha tingut lloc sota l’ombra del llegat del difunt Hugo Chávez. El panorama que es presenta: Maduro és el candidat amb més probabilitats de guanyar les eleccions, allargant els 14 anys que el moviment chavista ja porta al poder per un període de 6 anys més. Donarà continuïtat a les polítiques econòmiques i socials de l’actual govern. Maduro, però, haurà de fer front a una sèrie de reptes polítics, econòmics, socials i de seguretat claus si acaba guanyant. Aquests reptes podrien debilitar la seva popularitat i portar al país a la inestabilitat política.
Quines són les perspectives després de les eleccions?
Aquestes són les primeres eleccions a Veneçuela sense la participació de Chávez des de 1998. La gran pregunta no és si Maduro guanyarà o no, sinó de quant serà el marge amb el que guanyarà. En cas que aquest sigui baix, cosa que afirmen les estimacions de l’oposició, cal preveure la possibilitat que l’oposició demani un recompte de vots i denunciï un frau electoral, incrementant així les tensions al país i propiciant un malestar social de caire violent. La probabilitat de violència podria ser encara major si el Consell Nacional Electoral endarrereix la publicació dels resultats, com ja va fer en el passat. Tot plegat fa factible una eventual confrontació als carrers entre els simpatitzants del govern i els de l’oposició, tot i que possiblement acabaran sent episodis aïllats i que en general no haurien de comprometre l’estabilitat política a Veneçuela.
Un cop dit això, el meu escenari principal és que Maduro guanyarà per una diferència situada entre 8 i 11 punts, que l’oposició reconeixerà els resultats, i que tindrà lloc una transició plàcida. Tot i això, Maduro ha de fer front a reptes econòmics, polítics i socials després de les eleccions que podrien minvar la seva popularitat i portar el país a la inestabilitat política en cas que fracassi en mantenir la unió entre les diferents faccions dins el moviment chavista.
Aquest factor pren rellevància al tenir en compte la influència que la forta personalitat de Chávez exercia sobre algunes faccions de les forces armades i la incertesa sobre com les bases militars percebran el lideratge de Maduro. Vist en global, després de la mort de Chávez, es pot observar ja com ha començat un procés gradual de deteriorament de l’ordre polític vigent i que fa entreveure una reorganització entre bastidors durant els propers anys.
De moment, però, les diferents faccions chavistes semblen haver-se unit sota el lideratge de Maduro. Tot i això, Maduro no té la mateixa personalitat carismàtica i el lideratge que sí tenia el mandat de Chávez. És de preveure que es vegi obligat a negociar amb altres actors poderosos dins del propi PSUV i de les forces armades per a poder impulsar així polítiques claus. Tot això mentre intenta mantenir la unitat entre faccions. Els reptes socials i econòmics posaran a prova la capacitat de Maduro per liderar el país i per prendre decisions impopulars a les que es veurà obligat amb la finalitat de redreçar anys de mala gestió econòmica i millorar unes infraestructures col·lapsades.
En cas de fracàs a l’hora de superar aquestes dificultats, el seu lideratge es veurà fortament erosionat, minvant així la capacitat per a mantenir el chavisme unit. Un potencial debilitament i fragmentació del PSUV, de fet, podria començar a materialitzar-se després del primer any de Maduro al poder i durant la campanya de les eleccions parlamentàries del 2014. Aquesta serà la propera oportunitat electoral per a posar també a prova la fortalesa de l’oposició a nivell nacional i avaluar la viabilitat d’un lideratge nou a Veneçuela.
En definitiva, l’estabilitat política a Veneçuela no està pas garantida després de la més que probable elecció de Maduro. La batalla pel poder serà ferotge en un país que posseeix les majors reserves de petroli del món. Un indicador clau de la potencial fragmentació al PSUV serà veure si hi ha disturbis a Veneçuela com els que hi va haver el 27 de febrer de 1989, quan hi van haver protestes contra el govern de Carlos Andrés Pérez (1989-1993).
Pel que fa a riscos polítics immediatament després de les eleccions, cal esperar que el risc de nacionalitzacions encara sigui persistent, particularment al sector de l’energia i l’alimentació. Riscos en relació a la inflació i el valor de la moneda també es mantenen elevats mentre no es modifiqui l’actual sistema de control del tipus de canvi i mentre el govern segueixi sent incapaç de reduir la preferència de la població per acumular moneda estrangera. Escassetat en el subministrament d’aliments, medicines, béns bàsics i electricitat seguiran sent un problema en un escenari polític en que l’administració de Maduro haurà d’incrementar els esforços per reduir un crim i una inseguretat descontrolats a Veneçuela.
–
Article col·laboració de Diego Moya-Ocampos. És analista sènior a IHS Global Insight i a IHS Jane´s. Cobreix l’actualitat política, empresarial i de seguretat de diversos països d’Amèrica Llatina, incloent Veneçuela, Perú i Cuba. Comenta regularment notícies a Reuters, Bloomberg, BBC o CNBC. Prèviament ha treballat com a advocat en una empresa veneçolana, assessorant agències governamentals i empreses sobre temes constitucions, regulatoris i ambientals, i com a secretari general a l’oficina del Fiscal General de Veneçuela. És graduat en màster de regulació i política ambiental a la London School of Economics i posseeix dos graus en dret a universitats veneçolanes. –Per contactar amb l’autor, poseu-vos en contacte amb eKonomicus.
Advertència legal: les perspectives i opinions expressades en aquest article són responsabilitat única i exclusiva de l’autor i no representen necessàriament la posició d’IHS o cap dels seus empleats, empreses associades, afiliades o cap dels seus clients.
eKonomicus 
Deixa un comentari