Una mirada independent a l'economia internacional

La paradoxa africana: origen i final de l’alta tecnologia

En les últimes dècades les noves tecnologies han revolucionat la vida quotidiana dels països desenvolupats. La majoria de la població del món occidental disposa d’ordinador, telèfon mòbil o televisió, situació que contrasta amb la resta del món. Una manera d’observar la distribució geogràfica de l’ús d’aquestes tecnologies és analitzant el percentatge d’usuaris que utilitzen Internet. Com es pot observar al gràfic següent i segons dades de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU- Sigles en anglès) Camerún i Índia son els paísos que presenten uns percentatges menors. En canvi Europa i Estats Units són els que presenten valors més alts.

No obstant, és curiós com les noves tecnologies no existirien sense l’Àfrica. Els components essencials que permeten el seu funcionament neixen i moren al continent més pobre del planeta.

Elaboració pròpia a partir de dades de ITU

Elaboració pròpia a partir de dades de ITU

Elaboració pròpia a partir de dades de ITU

 

Naixement

La revolució tecnològica, tot i que es dissenya i coordina des d’Europa i Estats Units, no existiria sense la participació dels països no-occidentals en el procés. Tal i com s’apuntava en un article d’eKonomicus, l’element de fabricació principal són uns minerals relativament escassos que generalment es troben localitzats el continent africà (per exemple, Coltan, el Tantal o el Platí) –o a la Xina pel que fa al que es coneix com “minerals rars”.

La creixent demanda de components electrònics en el món desenvolupat ha generat la necessitat d’explotar les reserves d’aquest tipus de minerals, portant problemes de caràcter econòmic de tot tipus als països on abunden els recursos naturals. És el que es coneix com la “maledicció dels recursos”, una idea que ve a implicar que la presència d’aquests recursos naturals fa que el país sigui propens a sumir-se en el subdesenvolupament –tot i que aquesta regla no és aplicable a tots els casos. És a dir, en paraules de Joseph Stiglitz (que té un resum d’aquest concepte en un article a Project Syndicate), “les riqueses naturals abundants poden generar països rics amb poblacions pobres”. Les causes que s’han proposat van des de la mala governança que fa que els governs sucumbeixin a l’interès d’alguns grups –interns i externs–, passant pel fet que la gestió dels recursos naturals és inherentment inestable a causa de la fluctuació dels preus (cal molta capacitat per a gestionar l’incertesa econòmica) o pel fet que concentrar-se en l’explotació de recursos naturals desplaça altres sectors econòmics.

Com a exemples particulars, la lluita pels minerals s’ha identificat com una de les causes de conflictes tant dramàtics com el de la República Democràtica del Congo (es calcula que aproximadament el 80 % de les reserves de Coltan es troben en aquest país) o cops d’Estat com el de Níger al 2010 (eKonomicus en va publicar un anàlisi).

Si en les darreres dècades observàvem l’afluència de multinacionals occidentals a l’Àfrica en busca de minerals, actualment l’onada prové de la inversió estrangera provinent de la Xina (analitzada en un article de Macías i Bou aquí o per eKonomicus aquí). Paradoxalment, els països africans s’han vist incapaços de desenvolupar la capacitat per a poder explotar pels seus propis mitjans aquesta riquesa, tot i el potencial econòmic que suposa.

 Vida útil de l’aparell?

Les grans corporacions de producció tecnològica tenen les seves plantes de fabricació a països on els costos són menors, per exemple a la Xina. El pes dels sindicats és insignificant i els drets dels treballadors són molt limitats. L’objectiu és satisfer la demanda global, però què la provoca? Existeix una data de caducitat als aparells?

Les politiques empresarials i els preus assequibles han provocat que la societat tingui la necessitat de substituir constantment els seus aparells electrònics per models més nous (Aparells desfasats).

A banda de les corrents de moda dels productes, els productors planifiquen la vida útil per tal de que aquest es torni inservible després d’un període concret, aquest fenomen es coneix com obsolescència programada, fet que accelera el procés de compra de nous productes per part dels consumidors.

mariabjorkvall.blogg.se

mariabjorkvall.blogg.se

Mort

La major part dels productes electrònics i elèctrics que queden obsolets han de passar un seguit de controls ambientals molt específics per poder reciclar-se. Els estats membres europeus disposen d’una directiva comuna que regula el tractament dels elements perillosos a través de plantes de tractament especialitzat fet que provoca uns costos de destrucció molt elevats.

Algunes vegades, els productes electrònics obsolets però encara en funcionament (reutilitzables) s’envien a traves de contenidors al continent africà per tal de donar-los una segona vida. No obstant a la pràctica, moltes vegades els productes reutilitzables emmascaren productes no reciclables que acaben sent abocats.

La població amb pocs recursos veu els residus com una font d’ingressos a través de l’extracció dels metalls preciosos. No obstant aquesta pràctica provoca greus problemes de salut i mediambientals. Una regulació més estricta sobre els productors i els responsables dels reciclatges podria ajudar a millorar aquesta situació i, en això, els convenis internacionals actuals (com el de Basilea sobre el control dels moviments trans-fronterers de materials perillosos) encara s’estan actualitzant.

Així doncs, la imatge que acabem tenint és que Àfrica és l’abocador del primer món. Trobem restes de vaixells a les costes de Mauritània, aparells electrònics a Ghana i petroli als rius de Nigèria.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS