Una mirada independent a l'economia internacional

Les eleccions alemanyes: entrevista al Cònsol General (I)

El M. Hble. Sr. Bernhard Brasack dirigeix el Consulat Alemany a Barcelona, que recentment s'ha traslladat a la Torre Mapfre.  -  Fotografia: Xavier Ruiz

El M. Hble. Sr. Bernhard Brasack dirigeix el Consulat Alemany a Barcelona, que recentment s’ha traslladat a la Torre Mapfre. – Fotografia: Xavier Ruiz

El diumenge 22 de Setembre es celebren les eleccions federals a Alemanya. Amb quasi total seguretat, Angela Merkel repetirà victòria. La pregunta és, però, quins seran els seus socis de govern: els lliberals (FDP) amb els quals fins ara formava govern o els socialdemòcrates (SPD). Diumenge passat, els aliats bavaresos de Merkel, CSU, varen arrasar a les eleccions regionals i el partit lliberal ni tant sols va obtenir representació al Parlament bavarès.

En aquest marc, hem tingut la oportunitat d’entrevistar al Cònsol General d’Alemanya a Barcelona, el M. Hble. Sr. Bernhard Brasack i conèixer de primera mà la seva opinió sobre les eleccions i altres temes relacionats amb Alemanya.

Sr. Brasack, els sondejos per a les eleccions federals alemanyes del proper 22 de Setembre apunten a una victòria del partit d’Angela Merkel i uns resultats semblants als del 2009. Creu vostè que hi haurà molts canvis en les polítiques econòmiques i socials alemanyes els propers 4 anys?

És difícil de preveure, perquè depèn dels resultats de les eleccions i de quin color sigui el proper govern.

Algunes enquestes indiquen que els socialdemòcrates (SPD) reemplaçaran els lliberals (FDP) en la propera coalició de govern .Vostè veu possible una coalició SPD – CDU?

Bé, a Alemanya, a diferència d’aquí, tots els governs regionals, no federals, des de 1949 han estat governats en coalició. Tot i que a nivell estatal és diferent, una possibilitat és que hi hagi una continuació de la coalició actual [CDU-FDP], però els lliberals han de treure un mínim del 5% per entrar al Parlament. Alguns sondejos situen el partit conservador d’Angela Merkel [CDU] amb un 39% del resultat total, el partit lliberal trauria un 5% i els socialdemòcrates un 25%, el partit d’esquerres Die Linke un 10% i els Verds un 9%.

Això significaria que la coalició actual de govern CDU-FDP quedaria entorn el 44% i la combinació de la resta, SPD, Die Linke i els Verds, donaria exactament el mateix: 44%. Per tant, tot i que la coalició CDU-FDP no tindria majoria absoluta, s’ha d’entendre que aquest tipus d’enquestes solen tenir un error del 2,5%, que significa molt per aquest estret marge de pactes entre partits. Com veu, moltes coses depenen sobretot de si els lliberals aconsegueixen o no aquest 5% per entrar al Parlament.

Aquests darrers dies s’ha parlat de dues teories: La primera és que els lliberals guanyin vots dels conservadors [CDU]. Perquè ens entenguem, el sistema alemany funciona amb doble vot: Un primer vot per al candidat, la persona, i un segon vot per al partit polític. Hi ha molts alemanys que no ho acaben d’entendre i  pensen que el primer vot és l’important i que el segon vot és algun tipus de vot extra, però és completament a l’inrevés, ja que el vot de partit és l’important i és aquest vot el que intenten guanyar tant els lliberals de l’FDP com els conservadors del CDU. Ambdós partits ja porten dies en campanya demanant no el primer vot sinó el segon, el del partit. Ara bé, si al final els lliberals no entren al Parlament, o hi entren però només amb un 5,1% dels vots totals, llavors la coalició CDU-SPD és més que probable, tot i que el Sr. Steinbrück [cap dels socialdemòcrates] ja ha deixat clar que segurament no continuarà després de les eleccions.

El Sr. Brasack en un moment de l'entrevista.  -  Fotografia: Xavier Ruiz

El Sr. Brasack en un moment de l’entrevista. – Fotografia: Xavier Ruiz

I una coalició amb els Verds?

També hi hauria la opció d’una coalició negra – verda entre CDU i els Verds, tot i que els membres d’ambdós partits haurien de ser força flexibles. I també hem de tenir en compte que els darrers mesos en les enquestes han perdut intenció de vot. Per exemple, en les darreres eleccions bavareses tothom esperava que els Verds obtinguessin almenys un 10% dels vots totals, i al final han sigut només la quarta força més votada.

I altres coalicions?   

Altres tipus de combinacions són força improbables, sobretot perquè tant els socialdemòcrates com els Verds han deixat força clar que no formarien una coalició amb die Linke [Partit d’Esquerres] a nivell federal, tot i que a nivell regional i dels ajuntaments ja existeixen coalicions entre aquests partits. Per exemple, el govern del Rin del Nord-Westfalia està governat per una coalició entre els socialdemòcrates i els Verds, o a l’estat de Hessen on també hi haurà eleccions d’aquí poc, segurament es repetiran aquest tipus de coalicions.

Des del meu punt de vista, llavors es tracta de si hi haurà o no una continuació de la coalició actual [CDU-FDP], on els lliberals perdria pes i el partit bavarès CSU [dins CDU] en guanyaria. Una continuació no vol dir, però, que tot quedi tal i com està ara mateix, ja que es tracta d’un triangle de poder entre CDU, CSU i FDP.

Per tant, la qüestió principal és, ara mateix, que els marges entre aquests partits que poden formar les diferents coalicions són força ajustats i el nerviosisme es palpa en els debats televisats d’aquests dies previs a les eleccions. Per exemple, el dilluns va saltar l’escàndol del líder dels Verds, Jürgen Trittin, que a principis dels anys 1980 va posar al seu programa electoral la defensa o la despenalització de les relacions sexuals entre adults i nens, és a dir, casos de pedofília. Personalment, crec que passarà factura al Partit Verd i no seria estrany que aquests darrers dies es descobrissin altres tipus d’escàndols.

Com veu, llavors, el futur a curt termini de l’SPD i l’FDP?

El futur dels dos partits dependrà evidentment del resultat que obtinguin en aquestes eleccions. Des del meu punt de vista, i mirant enrere als anys 1960, les eleccions sempre han estat diferents a nivell regional que a nivell estatal. [El Partit Lliberal] sempre ha tingut dificultats per entrar als ajuntaments o als diversos parlaments regionals però sempre han acabat entrant al Parlament Alemany. Recordo dues ocasions, una el 1972 i una altre a finals dels 1980, quan llavors també es va dir que no assolirien el 5% per entrar al Parlament. En la meva opinió, veig un 80% de probabilitats que els lliberals obtinguin entre un 5 i un 6,5% dels vots totals.

Pel que fa als socialdemòcrates, com ja he dit anteriorment, el fet que el Sr. Steinbrück [SPD] ja hagi dit que no continuaria després de les eleccions, fa que en la setmana després de les eleccions segurament hi hagi força reunions en el sí de la cúpula del partit socialdemòcrata, on segurament es realitzi algun tipus de votació i enquesta per decidir quin tipus de coalició o rumb ha de prendre el partit.

A nivell europeu, els successius rescats econòmics per a Grècia, Portugal i Irlanda han propiciat un augment dels euroescèptics a Alemanya i la creació d’un nou partit polític, la Alternative für Deutschland (AfD), que proposa que Alemanya surti de l’euro. Quines possibilitats reals té aquest nou partit polític d’entrar al Parlament?

Bé, per a mi l’euroescepticisme no té molta relació amb les eleccions. Sí que es parla sobre el futur de l’Euro, per exemple, però no de la diferent situació que s’està vivint en altres països. Sense anar més lluny, no he sentit la paraula “Espanya” durant tota la campanya electoral.

Pel que fa a Alternative für Deutschland, els diaris els donen un 3,5% del total dels vots, però si tenim en compte l’error del 2,5% de les enquestes, és poc probable que entrin al Parlament, tot i que evidentment tampoc es pot descartar. Tot i això, segurament els seus votants haurien votat pel partit conservador o pels lliberals, que pot ser que no surtin representats també per la creació d’aquest partit.

Fotografia: Xavier Ruiz

Fotografia: Xavier Ruiz

És ben sabuda per tots els europeus la importància de les eleccions alemanyes . Les enquestes mostren que no hi haurà un canvi de color al govern i que Angela Merkel repetirà victòria, creu vostè que hi ha inquietud a Brussel·les pels resultats?

Sobre Angela Merkel, a Brussel·les ja saben el que es poden esperar, tot i que no serà exactament el mateix ja que tothom a Alemanya sap i la Sra. Merkel ha dit repetidament, que a mitjans de l’any que ve hi haurà noves mesures econòmiques, és a dir, un tercer paquet d’ajudes. També se sap que hi haurà algun tipus de progrés pel que fa a la Unió Bancària en els propers quatre anys.

Creu que es produirà una fragmentació a llarg termini entre el Nord i el Sud d’Europa?

Espero que no sigui el cas, perquè la qüestió no és sobre Nord ó Sud d’Europa sinó sobre saber que la Unió Europea representa al voltant del 7% de la població mundial, el 25% del PIB (Producte Interior Brut) i el 50% de la despesa social total que es fa al món. Si es vol seguir tenint un paper destacat al futur, llavors es tracta de trobar, a mig i llarg termini, coses o mercaderies que s’adaptin i ens facin competitius i creïn competència dins els nostres mercats. Per tant, l’important és que tots ens enfortim i no ens debilitem els uns als altres. Sinó, com diu la cancellera Merkel: “Els indis i els xinesos vindran a Espanya o a Alemanya a visitar alguna cosa semblant a un museu d’antiguitats.”

Advertisements

3 Responses to “Les eleccions alemanyes: entrevista al Cònsol General (I)”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS