Una mirada independent a l'economia internacional

La immigració i l’estat del benestar: mites i realitats

welfareAproximadament un 50% dels ciutadans dels països de la OCDE creuen que els immigrants contribueixen menys en impostos del que reben a canvi en serveis socials, una visió que està altament correlacionada amb el rebuig a la immigració (OCDE 2013).

L’impacte de la immigració en el conjunt de la societat no és un tema de debat nou. En els últims anys, i a mesura que els comptes públics d’una bona part dels Estats més desenvolupats s’han anat deteriorant, el debat ha anat guanyant en rellevància política i social. En aquest context de crisi i retallades la immigració és percebuda en nombroses ocasions com una amenaça a la cohesió social i a les finances públiques, i no són pocs els qui senyalen als immigrants com un sector que afecta de manera significativa la sostenibilitat del nostre estat del benestar. Què hi ha de veritat en aquesta visió? Correspon a prejudicis o a una realitat?

La OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic) ha publicat recentment un informe on es fa una anàlisisContribucio neta i impacte fiscal comparativa de la contribució i despesa en l’estat del benestar dels immigrants als països membres de l’OCDE, amb interessants resultats que haurien de servir de base per a informar adequadament el debat així com per a dissenyar les polítiques socials i econòmiques en els diferents països.

Les primers xifres [1] d’aquest informe suggereixen que la contribució neta d’un immigrant a les arques públiques és més petita que la d’una persona nativa. El gràfic 1 ens mostra la diferència entre la contribució neta dels immigrants i la dels natius per cada país. Una barra negativa, per tant, ens indica que els immigrants efectuen una contribució neta menor que els natius (menor, no necessàriament negativa). Hi ha països, però, on aquesta situació s’inverteix. Aquest seria el cas d’Espanya, Portugal i Itàlia, entre altres, on la contribució neta dels immigrants és més elevada que la dels natius.Aquesta situació s’explica en bona mesura per factors demogràfics i el gran pes de les pensions en el pressupost públic. Aquests països tenen, en bona part, una immigració recent, amb la qual cosa gran part de la despesa social en pensions és efectuada encara per natius, incrementant així el cost fiscal d’aquests respecte al dels immigrants.

Grafic 1

Per tal d’aillar els efectes d’aquestes diferències demogràfiques sobre els resultats,  la OCDE proporciona dades sobre la contribució neta de la població nativa i immigrant en edat de treballar. El següent gràfic (gràfic 2) ens mostra que la diferència  entre la contribució neta dels immigrants i els natius s’accentua quan s’inclou només els que estan amb edat de treballar. Corroboraria aquesta menor contribució neta per part dels immigrants que aquests fan més despesa social que els natius? No. El gràfic 3  ens indica que, en la majoria de països, el col·lectiu d’immigrants efectua una despesa social inferior a la dels natius. La menor contribució neta dels primers, doncs, no s’explica per la despesa social que efectuen, sinó per la seva baixa contribució en forma d’impostos, fruit, en gran part, d’uns salaris més baixos. Per tant, una millora de la contribució neta dels immigrants passaria per incrementar la seva taxa d’ocupació i garantir les igualtats d’oportunitats, la qual cosa ajudaria a elevar la seva base impositiva. Per contra, restringir els beneficis socials dels immigrants no solucionaria el problema de base.

Grafic 2

Grafic 3

Una altra dada interessant ens la proporciona la comparació entre la contribució neta dels immigrants i natius segons el nivell educatiu. Contràriament al que es pot pensar la diferència entre les contribucions netes dels immigrants i natius és significativament més acusada entre els que tenen educació elevada que entre els que tenen un nivell educatiu baix. La OCDE suggereix que aquest fenòmen té lloc en països on hi ha una immigració recent o bé en països amb immigrants nouvinguts per raons humanitàries. En els dos casos els immigrants amb alt nivell educatiu tenen dificultats per accedir a feines de la seva categoria, sigui per barreres de llengua o discriminatòries, etc. En canvi, tal i com senyala la OCDE, dintre del grup catalogat com a ‘baix nivell educatiu’, la diferència mitjana entre els grups d’immigrants i natius és mínima, i en el cas dels països mediterranis la contribució neta dels immigrants amb baix nivell educatiu és de fet més elevada que la dels natius amb el mateix nivell educatiu.

Què passa amb l’educació i la sanitat?

Tal com s’especifica en el requadre explicatiu anterior, el càlcul de les contribucions netes inclou les despeses socials en Taula 1forma de transferències directes, sense tenir en compte les despeses en educació i sanitat, ja que són impossibles d’obtenir a través de microdades a nivell individual i familiar. Donada la importància cabdal d’aquestes dues partides en els comptes públics és lògic preguntar-se com afectarien aquestes al càlcul de les contribucions netes dels immigrants. La OCDE ens proporciona en el seu informe una aproximació de l’impacte fiscal dels immigrants en cada país, amb les despeses en educació i sanitat incloses. Tot i que els càlculs són estimats i les anàlisis que es poden fer són més limitades, les xifres són molt interessants.  Aquestes, resumides en la Taula 1, suggereixen que els immigrants en els països de la OCDE aporten en general més en impostos que no pas reben en serveis socials, salut i educació. L’impacte fiscal és doncs relativament petit [2] i en la majoria dels casos positiu. La taula ens mostra que l’impacte fiscal mitjà de tots els països oscil·la entre un 0.35-0.57% del PIB, depenent de si s’inclouen les pensions en el càlcul. A més a més, la OCDE indica en el seu informe que, malgrat la poca informació disponible sobre la despesa en sanitat efectuada per immigrants, els estudis que s’han fet suggereixen que els immigrants són, de mitjana, menys costosos per les arques públiques que els natius. Aquest fet s’explicaria en part per la infra-representació d’immigrants en el col·lectiu de gent gran, on, en la majoria dels casos, les despeses sanitàries són més elevades. A més a més, l’informe suggereix que els immigrants tendeixen a tenir un accès menor a la sanitat degut a barreres legals, desinformació i altres factors socio-culturals.

Desfent prejudicis

L’informe de la OCDE, per tant, desmunta uns quants tòpics. En primer lloc, ens afirma que, tot i que la contribució neta dels immigrants és menor a la dels natius, la diferència no s’explica per la despesa social que reben els immigrants. És a dir,  les dades confirmen que els immigrants no reben un gruix més gran de la despesa social total que els natius, sinó ben al contrari. La contribució neta menor dels immigrants s’explica per la seva baixa contribució, fruit, en gran part, d’uns salaris més baixos. En segon lloc, les dades suggereixen que els immigrants amb baix nivell educatiu aporten una contribució neta a l’Estat similar a la que aporten els natius poc qualificats. En tercer lloc, l’impacte fiscal dels immigrants en el PIB és petit i majoritàriament positiu, com en el cas d’Espanya.

El debat sobre la immigració és complex i delicat. Aquesta anàlisis posa en evidència que certes opinions socials tenen la seva base més en prejudicis que en dades objectives. Donada la importància del debat – no només en el terreny econòmic, sinó també polític i social –és essencial una discussió informada que permeti dissenyar les polítiques necessàries per solucionar els reptes presents i futurs, tals com la baixa natalitat i l’augment de l’esperança de vida, la sostenibilitat de les pensions i la garantia de la cohesió social, entre altres.

*************

[1] Tot i que les dades corresponen al període anterior a la crisi, aquesta ha tingut un impacte similar a les contribucions netes d’immigrants i natius, per la qual cosa les conclusions no canvien dràsticament (OCDE 2013).

[2] Els estudis sobre l’impacte fiscal dels immigrants són variats i poden abarcar diferents metodologies – per exemple, calcular l’impacte de la immigració actual, o utilizar models dinàmics que estimen l’impacte fiscal dels immigrants al llarg termini. Tots, però, donen resultats similars amb un impacte relativament baix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS