Una mirada independent a l'economia internacional

Anàlisi sobre les eleccions alemanyes

font: reuters

El passat diumenge, Angela Merkel va aconseguir la victòria en les eleccions legislatives celebrades a Alemanya, que s’han demostrat històriques. La Cancellera va superar la majoria de previsions i va sobrepassar el seu propi sostre al aconseguir un 42% dels vots totals. La CDU/CSU frega fins i tot la primera majoria absoluta en més de 50 anys, concretament es queda a només 5 escons (dels 630 totals). L’últim que va gaudir d’aquest avantatge va ser el conservador Konrad Adenauer el 1957. Merkel partia com a absoluta favorita però ha superat tots els pronòstics . Demostra que els alemanys confien en el seu carisma personal i en la seva direcció del país, que es caracteritza, a l’interior, per mantenir les reformes neoliberals dutes a terme per l’anterior Canceller, el socialdemòcrata, i a l’exterior per promoure l’”austeritat”, de la que bona part d’Europa en patim les conseqüències. La precarietat laboral que tenalla molts treballadors alemanys, atrapats en sous de misèria i mini-jobs, tampoc han fet efecte en els conservadors i les poques promeses de l’oposició per adoptar un salari mínim no han tingut efecte en els votants.

Una de les notícies més importants, però, es dona en les files lliberals.  I és que els que eren fins ara els socis de govern de Merkel, l’FDP, han desaparegut del Bundestag. Una catàstrofe per a un partit històric que ha participat en 17 dels 22 governs que ha tingut el país. La davallada s’explica , en part, perquè la CDU ha fet seu el discurs dels lliberals i en la campanya electoral s’ha negat a “deixar el vot”, és a dir, demanar als votants conservadors que marquin la casella de l’FDP a la segona llista de les paperetes. Com indicava el Cònsol Alemany a Barcelona en l’entrevista que li varem fer la setmana passada, la campanya electoral es va basar sobretot en demanar el vot per la segona llista i no la primera. D’altre banda, tot i que els sondejos ja ho pronosticaven, l’altra gran sorpresa dels comicis ha estat l’auge dels euroescèptics d’Alternativa per Alemanya (AfD), que han estat a punt d’entrar al Bundestag (4,9 %) segons les projeccions. Recordem que aquest partit polític vol que els països del sud de la zona euro, entre ells Espanya, abandonin la moneda única voluntàriament, donada la debilitat de les seves economies. S’oposen a nous rescats que hagin de pagar, diuen, els contribuents alemanys.

Karamba Diaby (SPD), d'origen senegalès, serà el primer diputat negre del Bundestag  -  font: karamba-diaby.de

Karamba Diaby (SPD), d’origen senegalès, serà el primer diputat negre del Bundestag – font: karamba-diaby.de

Quin color tindrà el proper govern?

A Alemanya, no hi ha tradició de governs de minoria, una opció poc acord amb el caràcter de Merkel. Els reptes europeus que esperen després dels comicis recomanen una majoria sòlida al parlament per evitar angoixes en les votacions sobre possibles nous rescats o contribucions alemanyes a l’estabilitat de l’euro. És d’esperar que la CDU intenti formar una coalició per assegurar l’estabilitat. Ara bé, amb qui? Tots els dits apunten als ecologistes o els socialdemòcrates. Però, mentre que el líder dels Verds, Jürgen Trittin, ho descartava a la televisió pública, Merkel pot fer-lo canviar d’opinió si assegura una total retirada de les centrals nuclears al país germànic, que de moment estan fixades pel 2022, i una aposta clara per les energies renovables. Tot i això, les enquestes apunten a una gran coalició CDU-SPD. El candidat socialdemòcrata, Peer Steinbrück espera el proper moviment de la “Cancellera de ferro”: “La pilota està en el camp de la Cancellera “ , deia Steinbrück , que ha descartat aliar-se amb la resta de l’oposició.

Merkel per molts anys?

Hi ha analistes que ja vaticinen que la Cancellera estarà 16 anys al poder (recordem que en porta 8 i ara en complirà 4 més fins arribar als 12), tot i que diumenge va dir simplement que només pensa “en els quatre anys que tenim per davant”. Tot i això, guanyar eleccions s’ha convertit en rutina per a Angela Merkel, que fa tres dies no va voler trencar el seu costum d’anar de compres els divendres, i és que la Cancellera ocupa, ella sola, gairebé tot l’espectre ideològic dels partits democràtics alemanys.

Notícies relacionades:

–          Les eleccions alemanyes: Entrevista al Cònsol General (I)

–          Les eleccions alemanyes: Entrevista al Cònsol General (II)

–          “Alternativa per a Alemanya”, un nou partit anti-Euro 

–          Alemanya 2022

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS