Les retallades del President socialista
Pierre Moscovici, Ministre d’Economia francès i François Hollande, President de França – font: cesnulsquinousgouvernent.org
El Govern francès va presentar la setmana passada el seu projecte de pressupostos per al 2014, que preveu unes retallades de 15.000 milions d’euros i una pujada d’impostos de 3.000 milions, amb l’objectiu de portar el dèficit pressupostari fins al 3,6 % del PIB , cinc dècimes menys que el 2013 (4,1%). París ja va advertir que no compliria l’any vinent l’objectiu de situar el dèficit públic per sota del 3% que marca la Unió Europea (UE), després d’haver rebut un any suplementari de Brussel·les per complir aquesta exigència.
Pierre Moscovici, ministre d’Economia francès, va assenyalar que uns comptes massa austers s’haguessin pogut traduir en un fre al creixement econòmic que es comença a veure a França, després d’haver sortit de la recessió en el segon trimestre d’aquest any, quan el PIB va créixer un 0,5%. I és que el govern francès preveu un creixement del 0,9 % del PIB el 2014, enfront del tímid 0,1% d’aquest any.
D’aquesta manera els comptes francesos es podrien classificar:
– Augment del dèficit estatal el 2014: 82.200 milions d’euros (71.800 MEuros el 2013). Si al dèficit públic s’afegeixen les despeses d’ajuda a la creació d’ocupació, el dèficit de l’ Estat se situarà en els 82.200 milions d’euros
– Disminuació del dèficit de la Seguretat Social el 2014: 13.000 milions d’euros. (16.000 milions d’euros el 2013). Sobretot en part a la reducció del funcionariat. L’Executiu preveu controlar les despeses corrents de l’administració i reduir una mica més de 2.000 llocs de funcionaris: Segons el govern, es crearan 11.000 llocs per a l’educació , la justícia i la policia , però es suprimiran 13.000 en altres ministeris.
– Augment del deute públic francès el 2014: 95,1% del PIB (93,4% el 2013) i no es preveu que comenci a baixar fins al 2015. S’ha de tenir en compte que el deute abans de la crisis, any 2007, era del 64% del PIB.
Vinyeta apareguda en un diari indonesi ironitzant sobre el mal estat de l’economia francesa – font: jakartapost.com
A grans trets, podríem dir que el govern francès resumeix la seva política econòmica del 2013 i del 2014 amb un primer any 2013 en què la major part de l’esforç s’ha fet amb pujades d’impostos (augment d’inputs), i un 2014 que el Govern francès diu que seran les retallades de despeses (disminució dels outputs) els que permetran controlar els comptes. Malgrat això, si ens fixem en els detalls, mentre els impostos a les empreses es redueixin, segurament pujarà l’impost del valor afegit (IVA), que recordem que té diversos trams, segons el producte que es gravi:
– Tram general: Passarà del 19,6% actual al 20%.
– Tram reduït: Passarà del 7% actual al 10%.[1]
– El Tram super-reduït (productes de primera necessitat) baixarà: Passarà del 5,5% actual al 5 %.
Amb aquesta mesura, el Govern preveu recaptar 1.000 milions d’euros suplementaris, un terç del que s’aconseguirà amb les pujades d’impostos, mentre que la resta vindrà d’una més eficaç lluita contra el frau fiscal.
Si amb aquestes mesures s’aconseguirà controlar i agafar les regnes de l’economia a mig/llarg termini ja es veurà. Segons el govern d’Hollande, dels 15.000 milions de retallades previstes, les més grans en tota l’història de França i sí, estaran fetes per un President socialista, 9.000 milions correspondran a l’administració central i local , mentre que les despeses socials es veuran afectades amb una reducció de 6.000 milions .
El projecte de llei de pressupostos ha de passar ara dos tràmits, un intern, quan serà estudiat pels diputats, i un altre exterior, ja que la Comissió Europea també té dret d’esmenar els Pressupostos. El ministre d’Economia, Pierre Moscovici, el presentarà a Brussel·les en els pròxims dies. Al parlament, el Partit Socialista, que dóna suport a l’Executiu, ja ha expressat la seva intenció d’esmenar el pressupost.
eKonomicus 
One Response to “Les retallades del President socialista”
[…] i no l’excepció; i sobretot, té ganes de córrer endavant. D’acord, canvia les formes, però, com ens recorda el cas de François Hollande, què hi ha més enllà de les formes? Acabarà exercint la mateixa continuitat que els seus […]