Una mirada independent a l'economia internacional

Un pas enrere: carbó per petroli

Mina de carbó a la Xina  -  font: seekingalpha.com

Mina de carbó a la Xina – font: seekingalpha.com

El centre d’investigació escocès Wood Mackenzie preveu que de seguir el ritme de creixement i de consum energètic en els països emergents, sobretot Xina, el carbó desplaçarà al petroli com el combustible més utilitzat en el món per a l’any 2020. Concretament, “L’augment de l’ús del carbó en l’energètica mundial es deu a l’elevat consum d’aquest combustible per l’Índia i la Xina, a més que el consum als Estats Units (EEUU), Europa i Àsia romandrà estable” , diu l’informe de l’organització.

El consum mundial de carbó va augmentar fins a 3.600 milions de tones el 2010, partint de les 2.300 milions de tones consumides el 2000, mentre que en el mateix període, l’increment del consum del petroli va ser menys notable, de 3.500 milions de tones fins a 4.000 milions. De seguir aquest ritme, tot i les mesures adoptades per reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera, per a l’any 2020 el consum de carbó mundial serà d’almenys 4.500 milions de tones superant la demanda de cru que serà de 4.400 milions de tones. D’aquesta manera , en el període comprès entre 2010 i 2020 l’increment de la demanda de carbó serà del 25% i dues terceres parts d’aquest increment li correspondrà a la Xina.“La industrialització i urbanització seguiran determinant el creixement econòmic de la Xina que potenciarà el consum del carbó a causa de que compta amb nombrosos jaciments de fàcil explotació, en conseqüència , només la Xina pot elevar el consum mundial d’aquest combustible” , va dir per a una agència russa William Durbin , expert de la Wood Mackenzie.

Advertisements

3 Responses to “Un pas enrere: carbó per petroli”

  1. Senyor Negre

    Hola, gràcies pel vostre blog.
    Sobre l’augment del consum de carbó per sobre del de petroli heu d’informar-vos sobre el fenomen del Peak Oil. Senzillament passa que el món ha assolit des del 2006 la màxima producció de petroli possible i ja no estant entrant en explotació suficients nous pous que substitueixin els que s’esgoten. És un fenomen ja predit per un geòleg americà, Marion King Hubbert, als anys 50 del segle XX. Per tant no és que s’estigui triant el carbó per davant del petroi sinó que senzillament per augmentar el consum d’energia el petroli ja no ens serveix ja que cada vegada és més escàs. I bé, s’ha de posar molta atenció a aquest fenomen perquè superar la síndrome d’abstinència de petroli és ja dolorós per a molts països. De fet ja hi ha experts que afirmen que la crisi del sud d’Europa és deguda en part a que aquests països són més dependents del petroli que els del nord (perquè al nord fan servir més trens per a transportar mercaderies).

    Trobareu abundant informació sobre el tema a internet però jo us recomano el blog d’un científic de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Es diu Antonio Turiel i fa sovint conferències sobre el peak oil per Catalunya. El seu blog és:
    crashoil.blogspot.es

    Bé a veure què en penseu, però tot fa indicar que el creixement econòmic s’anirà convertint en impossible a mesura que la producció de petroli vagi caient. Si la Revolució Industrial va començar amb l’explotació dels combustibles fòssils també és lògic que acabi quan aquests s’hagin esgotat.

    Arrellegir.

    Resposta
    • ReKonomicus

      Gracies pel comentari!

      El tema del peak oil que comentes es extremadament important, pero tambe controvertit. Pel que he anat veient, hi ha tants experts q es avisen del peak oil com experts q diuen q tot es sobredimensionat i q els avensos tecnologics ens han de permetre explotar recursos fins ara dificilment explotables (e.g. el shale gas, o gas pissarra, fins fa poc no era exploitable a costos assequibles). Es molt antic, pero La Vanguardia va treure fa temps un dossier q fa un bon analisi d’aixo del peak oil: http://www.lavanguardia.com/internacional/20060101/54259342200/un-mundo-sin-petroleo-vanguardiadossier.html

      Sobre per que s’esta tornant al carbo? La Xina i l’India en conjunt estan inaugurant cada setmana una mitja de 7 central termiques -a base de petroli i/o carbo. Aquests dos paisos tenen abundancia de carbo i el petroli l’importen. Aixo implica q el carbo te avantatges comparatius en front al petroli: el carbo es mes barat d’explotar; el carbo aporta mes seguretat energetica q el petroli; no depenen de la volatilitat dels preus internacionals. Es a dir, tindrem augments d’explotacio del carbo any rere any mentre el cost de l’energia removable no sigui notablement mes competitiu.

      Finalment, crec q no em preocupa en exces si el petroli s’acabara i per tant tambe ho fara la revolucio industrial. Com deia un professor meu, tal com van les coses sembla que l’unica manera de reduir el consum de petroli es esgotant-lo. El problema es q encara en queda MOLTISSIM per explotar. Tant, que no se jo si els ecosistemes seran capasos d’aguantar el consum de tot el petroli i carbo q encara queda sota la terra…

      Resposta
      • Senyor Negre

        El fenomen del peak oil no és una teoria, és una realitat contrastada. Si ho mirem per països n’hi ha una pila que ja l’han passat. Per exemple: EUA, Gran Bretanya, Indonèsia, Mèxic, Veneçuela, Noruega, Argentina, Iran, Egipte, etc. Els EUA per exemple, que és on es va inventar la indústria petroliera, ja el van passar el 1970 i des de llavors cada vegada han hagut d’importar-ne més. De fet només cal mirar les gràfiques de preus del cru i les gràfiques de producció per veure que estan passant coses molt estranyes en aquest món. El preu s’ha disparat des del 2006 i en canvi la producció s’ha quedat bastant estancada. Només això ja hauria d’indicar que alguna cosa greu està passant. A més hi ha el problema que els països van deixant de ser exportadors de petroli a mesura que el seu consum intern arriba a superar la seva producció. Això per exemple ha passat amb la Xina, la qual ja fa temps que ha d’importar petroli malgrat que la seva producció encara pot augmentar.
        Sobre el shale oil&gas s’ha de dir que és una indústria que només pot sobreviure amb preus molt alts del petroli, ja que els seus costos són molt superiors als del cru normal. De fet és una prova que estem esgotant els petrolis bons i passem a gastar-ne de més dolents i per tant de més cars. De totes maneres no tots els països tenen la quantitat d’aigua dels EUA ni tots poden contaminar alegrement els seus aqüífers com ho estant fent els ianquis, així que molts països no podran fer fracking a tanta gran escala.

        En fi, com va dir Kenneth Boulding: que en un món finit hi pugui haver creixement econòmic infinit i exponencial només ho pot creure un boig o un economista. Era una autocrítica perquè ell era també economista. L’economia del futur haurà de tenir en compte la sostenibilitat.
        Bé, us recomano aquest Singulars que van fer al canal 33:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS