Una mirada independent a l'economia internacional

Com n’és d’important que el Banc Central Europeu prioritzi el deute privat i com afecta l’economia real

El Banc Central Europeu té a les seves mans fer que el deute privat estigui a primera línia d'acció de govern.

El Banc Central Europeu té a les seves mans fer que el deute privat estigui a primera línia d’acció de govern.

El passat dia 23 d’Octubre, el Banc Central Europeu va revel.lar com pensar atacar frontalment el problema de l’excés de deute privat acumulat als balanços dels bancs. El programa s’ha anomenat “asset-quality review” (revisió de la qualitat dels actius). Pot semblar que la història es repeteix: la Zona Euro ja ha realitzat dos cops els tests d’estrés per a avaluar la vulnerabilitat dels bancs a causa de “deutes tòxics”, sense que la inestabilitat financera s’hagi resolt al cent per cent. Però aquest cop hauria de ser diferent per dues raons. Primera, l’anàlisi no serà “macro” (és a dir, dividint l’agregat dels deutes entre el capital del banc) sinó deute per deute. Segona, aquesta revisió serà el tret de sortida a la Unió Bancària que es va acordar l’any passat (veure article a eKonomicus) i el BCE vol ser dur amb els bancs per evitar-se sorpreses quan es converteixi en el principal supervisor del continent.

En essència, el BCE serà el qui imposarà unes normes comunes europees per a decidir quan un deute és bo o tòxic (és a dir, propens a ser impagat). La pràctica habitual fins ara era que cada país decidia aquest “llindar” entre deute bo i tòxic -i òbviament els governs l’adaptaven en funció de com de complicada era la situació a dins els bancs nacionals. Ara el BCE està disposast a ser dur i treure a la llum tot aquell deute privat (a famílies i empreses) possiblement tòxic que s’acumula als bancs i que es veu com la causa que no flueixi el crèdit. Alguns governs tremolen, ja que alguns bancs poden quedar descapitalitzats i seria llavors necessari realitzar una altra ronda de “rescats bancaris”, sigui amb diners públics o fent pagar als accionistes (aquest punt no està tancat, donada la recent discussió entre Mario Draghi i Joaquín Almunia).

El BCE pot contribuir a posar el deute privat al centre del debat…

Pero aquesta duresa del BCE també té la seva part positiva i és molt important, en dos aspectes. El primer aspecte és que posiciona al centre del debat el deute privat i la necessitat de donar-hi solució, en detriment de l’obsessió actual per veure la despesa pública com el problema principal de l’economia. Aquesta manca d’acció sobre el deute de famílies i empreses durant els darrers anys queda patent en la comparació que fa el The Economist: mentre que a Europa el rati de deute privat sobre PIB encara ara supera el 200% (a penes ha variat des de l’inici de la crisi), als Estats Units famílies i empreses ja s’han pogut desprendre de 2/3 de l’excés de deute creat durant els anys de la bombolla. Aquest rati de deute privat sobre PIB es pot veure al gràfic al final de l’article.

La nova estratègia del BCE pot facilitar que molts bancs acabin per reestructurar o vendre deutes que fins ara no s’havien reconegut com a tòxics, però que ho eren. Així, pot contribuir a que les famílies i empreses que són viables però que no poden ni estalviar ni invertir puguin revertir la situació. També ajudaria a que un crèdit teòricament més sa flueixi de nou per l’economia real. Decantar la balança cap a aquest àmbit i no pas cap a les finances públiques és el que, principalment, té més probabilitats de portar un país a créixer de nou.

…i pot portar canvis en la manera de fer dels governs

El segon aspecte positiu és que un exercici de realitat com aquest pot deixar en evidència que calen un altre tipus de polítiques per a donar solució al problema del deute. Per exemple, s’han proposat diverses reformes a Europa per a facilitar tot el procés de reestructuració de deutes tòxics i de bancarrota (tant per famílies com per empreses).

Però principalment, el procés que el BCE inicia aquesta setmana eventualment pot portar a treure força al discurs d’austeritat com a remei i pot donar oportunitat a que sorgeixin altres polítiques fiscals alternatives. És complicat que el sector privat pugui reduir deute en época de crisi quan els governs impedeixen que estalviïn a causa de reduccions en els serveis públics i augments d’impostos. Fins i tot el Fons Monetari Internacional ho reconeix… i segurament celebrarà aquesta nova estratègia del BCE.

deuteprivatFont: dades extretes del The Economist.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS