Una mirada independent a l'economia internacional

Itàlia en el punt de mira

El sector tèxtil i de moda és la punta de llança de l'economia italiana.  -  Font: elaboració pròpia

El sector tèxtil i de moda és la punta de llança de l’economia italiana. – Font: elaboració pròpia

L’economia italiana no està per tirar coets: el PIB no creix des del 2011, en un any la taxa d’atur ha passat del 8,5 al 12,5%, des del 2008 el PIB per càpita ha baixat un 9%, el deute públic representa ja un 127% del PIB, …. De fet, el seu PIB real a preus corrents és més baix que el de 2001, abans hi tot de la posada en funcionament de l’euro. Al igual que el cas espanyol, sobre l’economia italiana pesa també la ràtio de deute del 120% sobre el PIB. Tot i això, potser Itàlia no està tant malament com podria semblar. El PIB d’aquest país mediterrani no va caure tant com d’altres països de la Unió europea (UE), i tampoc ha fet fallida com Grècia per exemple. Ara bé, podríem arribar a dir que Itàlia es troba en el camí de la recuperació? És difícil, però hi ha algunes dades que així ho indiquen, com el seu superàvit pressupostari, ó un augment en les exportacions, sobretot en el sector tèxtil.

I és que com dèiem anteriorment, l’economia italiana no és ni blanca ni negre: no va ni tant bé ni tampoc és un desastre. Llavors, si exporta i a més té superàvit pressupostari, perquè creix poc ó perquè està tant endeutada? Aquesta és segurament una de les preguntes que s’han fet els economistes els darrers mesos i que el Fons Monetari Internacional (FMI) va intentar contestar la setmana passada.

Per a l’FMI, el càlcul que es fa servir per mesurar la competitivitat no és correcte.

Mentre que un país pot tenir uns salaris baixos, al mateix temps potser n’està creant d’alt valor afegit basat en una forta inversió en tecnologia ó productes nous e innovadors. És aquesta divergència la que fa tornar bojos als economistes alhora de saber si un país té salaris que augmenten ó salaris que disminueixen. Tot i aquests factors, segurament la bona salut de l’industria tèxtil i tecnològica italiana no és suficient per donar feina a tothom i el sector públic sempre ha anat a remolc: molt endeutat, un sistema judicial etern e ineficient, un govern poc estable, … I ara amb la crisi financera, un pobre sector bancari. Tots aquests factors no ajuden a les famílies ni tampoc a l’economia, sinó al contrari, hi posen pals a les rodes del creixement.

Articles relacionats:

–          Itàlia dice que recesión 2013 será mayor a la esperada (Reuters) – 29/10/2013 – http://www.prensa.com/uhora/economia/italia-recesion-2013-economia-pib/218871

–          L’economia italiana trenca les previsions i s’enfonsa (Ballesté, G.) – eKonomicus – 15/03/2010 – https://ekonomicus.com/2010/03/15/leconomia-italiana-trenca-les-previsions-i-senfonsa/

–          Silvio Berlusconi’s Circus is back in town (Rehman, S.) – USNews – 08/10/2013 – http://www.usnews.com/opinion/blogs/world-report/2013/10/08/silvio-berlusconis-antics-will-hurt-italys-economy

–          Sistemes de Pensions (II): Itàlia: És suficient la reforma Dini de 1995? (Ballesté, G.) – eKonomicus – 23/04/2010 – https://ekonomicus.com/2010/04/23/sistemes-de-pensions-ii-italia-es-suficient-la-reforma-dini-de-1995/

–          La taxa d’atur a Itàlia arriba al 8,3% (redacció) – eKonomicus – 30/01/2010 – https://ekonomicus.com/2010/01/30/la-taxa-datur-a-italia-arriba-al-83/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.

Subscribe to this comment feed via RSS